Context sobre Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental. Localitzat a l'oceà Pacífic, està situat a l'est de la República Popular de la Xina, Corea i Rússia, i s'estén des del mar d'Okhotsk al nord, al Mar de la Xina Oriental al sud. Els caràcters kanji que integren el nom del Japó signifiquen 'origen del sol', per la qual cosa, sovint s'identifica al Japó com «el país del sol naixent».

El Japó comprèn unes 3.400 illes, de les quals les més grans són Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país, sense comptar les masses d'aigua. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el Mont Fuji és un volcà. El Japó és el desè país més poblat del món, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutat capital de Tòquio i moltes alt...Llegeix més

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental. Localitzat a l'oceà Pacífic, està situat a l'est de la República Popular de la Xina, Corea i Rússia, i s'estén des del mar d'Okhotsk al nord, al Mar de la Xina Oriental al sud. Els caràcters kanji que integren el nom del Japó signifiquen 'origen del sol', per la qual cosa, sovint s'identifica al Japó com «el país del sol naixent».

El Japó comprèn unes 3.400 illes, de les quals les més grans són Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país, sense comptar les masses d'aigua. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el Mont Fuji és un volcà. El Japó és el desè país més poblat del món, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutat capital de Tòquio i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents.

Les illes del Japó van estar habitades des del període Paleolític Superior. Les primeres mencions escrites es troben a llibres de la història de la Xina del segle i.

Des de la promulgació de la constitució de 1947, el Japó ha mantingut la seua estructura com a monarquia constitucional unitària, amb un emperador com a cap d'Estat i un parlament electe democràticament. Com a potència econòmica, el Japó té el tercer Producte interior brut més gran del món. És membre de les Nacions Unides, el G8, el G4, i l'APEC. És el quart exportador i el sisè importador més gran del món, i un líder mundial en tecnologia.

Més sobre Japó

Informació bàsica
  • Moneda Ien
  • Nom natiu 日本
  • Codi de trucada +81
  • Domini d'Internet .jp
  • Mains voltage 100V/60Hz
  • Democracy index 8.13
Population, Area & Driving side
  • Població 124631000
  • Àrea 377972
  • costat de conducció left
Història
  • Els primers senyals d'ocupació de l'arxipèlag japonès daten de la cultura del paleolític japonès al voltant del 30.000 aC, seguida del període Jomon (del segle xiv aC al iv aC),[1] una cultura de transició del mesolític al neolític de caçadors semisedentaris que desenvoluparen una forma rudimentària d'agricultura.[2]

    La cultura Yayoi començà al voltant del segle iii aC, la qual introduí noves pràctiques, com ara l'agricultura d'arròs humit, l'ús d'eines de bronze i ferro, i la creació d'un nou estil de terrisseria, portada pels immigrants de la Xina i de Corea. Amb el desenvolupament de la cultura Iaioi, una societat agrícola es desenvolupà al Japó.[3] El Japó aparegué per primera vegada en la història escrita en el Llibre de Han de la Xina. Segons els Registres dels Tres regnes de Corea, el regne més poderós de l'arxipèlag durant el segle iii fou el Yamataikoku.

     Un atuell de la cultura Jomon

    El budisme arribà al Japó de Baekje, a la península de Corea, però el desenvolupament del budisme japonès i les escultures budistes foren influïdes principalment per la Xina.[4] Malgrat la resistència inicial, el budisme fou promogut per la classe governant i amb el temps guanyà una acceptació creixent, començant amb el període Asuka.[5]

    ...Llegeix més

    Els primers senyals d'ocupació de l'arxipèlag japonès daten de la cultura del paleolític japonès al voltant del 30.000 aC, seguida del període Jomon (del segle xiv aC al iv aC),[1] una cultura de transició del mesolític al neolític de caçadors semisedentaris que desenvoluparen una forma rudimentària d'agricultura.[2]

    La cultura Yayoi començà al voltant del segle iii aC, la qual introduí noves pràctiques, com ara l'agricultura d'arròs humit, l'ús d'eines de bronze i ferro, i la creació d'un nou estil de terrisseria, portada pels immigrants de la Xina i de Corea. Amb el desenvolupament de la cultura Iaioi, una societat agrícola es desenvolupà al Japó.[3] El Japó aparegué per primera vegada en la història escrita en el Llibre de Han de la Xina. Segons els Registres dels Tres regnes de Corea, el regne més poderós de l'arxipèlag durant el segle iii fou el Yamataikoku.

     Un atuell de la cultura Jomon

    El budisme arribà al Japó de Baekje, a la península de Corea, però el desenvolupament del budisme japonès i les escultures budistes foren influïdes principalment per la Xina.[4] Malgrat la resistència inicial, el budisme fou promogut per la classe governant i amb el temps guanyà una acceptació creixent, començant amb el període Asuka.[5]

    En el període Nara, del segle viii, sorgí el primer Estat central japonès, el govern del qual es trobava en una cort imperial a la ciutat de Heijo, avui dia Nara. A més de l'adopció de les pràctiques administratives xineses, el període Nara es caracteritzà pel naixement d'una literatura escrita, amb obres com ara les cròniques massives de Kojiki 712 i Nihon Shoki 720.[6]

    El 784, l'emperador Kammu traslladà la capital de Nara a Nagaoka per un període de deu anys, i finalment la mogué a Heian, que en l'actualitat és la ciutat de Kyoto, el 794, la qual romangué com a seu de l'emperador per més d'un mil·lenni.[7] Aquest esdeveniment marcà l'inici del període Heian, durant el qual emergí una cultura japonesa autòctona, reconeguda històricament per l'art, la poesia i la literatura. El Conte de Genji de Murasaki Shikibu i la lletra de l'himne del Japó modern, foren escrits en aquella època.[8]

    L'era feudal japonesa es caracteritzà pel naixement d'una classe governant de guerrers, els samurais. El 1185, després de la derrota del clan rival de Taira, Minamoto no Yoritomo fou designat shogun i establí la seva base de poder a Kamakura. Després de la seua mort, el clan d'Hojo governà, com a regents del shoguns. El budisme zen fou introduït de la Xina durant el període de Kamakura (1185 al 1333) i es convertí en la religió de la classe dels samurais. El shogunat de Kamakura aconseguí repel·lir les invasions mongoles de 1274 i 1281, amb el suport d'una tempesta que els japonesos interpretaren com el kamikaze o vent diví. El shogunat de Kamakura fou destituït per l'emperador Go-Daigo, que seria derrotat per Ashikaga Takajuki el 1336.[9] El shogunat d'Ashikaga no pogué controlar els senyors guerrers o daimyo, la qual cosa produí una guerra civil, coneguda com la guerra Ōnin el 1467 i marcà l'inici del període Sengoku.[10]

    Durant el segle xvi, els mercaders i els missioners jesuïtes de Portugal arribaren al Japó per primera vegada, iniciant un intercanvi comercial i cultural actiu entre el Japó i l'Oest. En el mateix segle, Oda Nobunaga conquerí d'altres daimyo en fer ús de la tecnologia europea de les armes de foc, tot i que no assolí la unificació de la nació, ja que va ser assassinat el 1582. Toyotomi Hideyoshi succeí Nobunaga i unificà la nació el 1590. Hideyoshi envaí Corea dues vegades, però després de diverses derrotes japoneses en mans dels coreans i de les forces xineses, les tropes japoneses se'n retiraren el 1598.[11]

     Un dels vaixells de comerç del Japó de 1634 Mapa del Japó a 1790 Un samurai del clan de Satsuma durant la guerra Boshin, circa 1867 El bombardeig atòmic de Nagasaki el 1945

    Després de la mort de Hideyoshi, Tokugawa Ieyasu utilitzà la seva posició com a regent del fill de Hideyoshi, Toyotomi Hideyori per guanyar suport polític i militar. Quan començà la guerra, derrotà els clans rivals en la Batalla de Sekigahara el 1600. Ieyasu fou designat shogun el 1603 i establí el shogunat Tokugawa a Edo (l'actual ciutat de Tòquio). El shogunat adoptà una diversitat de polítiques per controlar els daimyo autònoms. El 1639, el shogunat adoptà la política d'aïllament, sakoku (país tancat) que duraria dos segles i mig, un període que es coneix com el període d'Edo. L'estudi de les ciències occidentals, conegut com el rangaku, continuà per mitjà dels contactes amb l'enclavament neerlandès a Dejima, Nagasaki. Durant el període d'Edo també nasqué el kokugaku, els "estudis nacionals", l'estudi del Japó pels japonesos mateixos.[12]

    El 31 de març, 1854, Matthew C. Perry i els "Vaixells Negres" de la Marina dels Estats Units, forçaren l'obertura del Japó amb el món en la Convenció de Kanagawa. Diversos tractats similars subsegüents amb els països occidentals durant el període de Bakamatsu portaren crisis econòmiques i militars. L'abundància de prerrogatives i la renúncia del shogunat dugueren a la guerra Boshin i l'establiment d'un estat centralitzat unitari sota el nom de l'emperador (la restauració de Meiji). Amb la creació d'institucions de govern, judicials i militars a l'estil occidental, el Gabinet del Japó organitzà el Primer Concili Secret del Japó, introduí la Constitució de Meiji i reuní la primera Dieta Imperial. La restauració de Meiji transformà l'Imperi del Japó en una potència mundial industrialitzada que entrà en conflicte amb altres nacions per estendre la seua àrea d'influència. Després de les victòries de la Primera Guerra Sinojaponesa (1894 a 1895) i la Guerra russojaponesa (1904 a 1905), el Japó guanyà el control de Taiwan, Corea i el sud de Sakhalín.[13]

    Durant el començament del segle xx, el breu període democràtic de Taisho fou succeït pel període d'expansionisme i militarització japonesa. La Primera Guerra Mundial permeté al Japó, que s'alià al costat victoriós, d'expandir la seva influència i els seus territoris. Ocupà la Manxúria el 1931, la qual cosa fou condemnada internacionalment. El Japó renuncià a la Lliga de Nacions dos anys després. El 1936, el Japó va signar el Pacte Antikomintern, amb l'Alemanya nazi, i es va aliar a l'Eix el 1941.[14]

    El 1937, el Japó envaí altres àrees de la Xina, precipitant la Segona Guerra Sinojaponesa (1937 al 1945), després de la qual els Estats Units aprovaren un embargament de petroli contra el Japó.[15] El 7 de desembre de 1941, el Japó atacà les bases navals estatunidenques de Pearl Harbor i declarà la guerra als Estats Units, el Regne Unit i els Països Baixos, esdeveniment que portà els Estats Units a la Segona Guerra Mundial. El terme anglès Jap, abreviació de japonès, va passar a ser despectiu i encara ho és actualment en molts llocs. Després dels bombardejos atòmics de Nagasaki i Hiroshima el 1945, i l'Operació Tempesta d'Agost de la Unió Soviètica, el Japó es rendí incondicionalment el 15 d'agost.[16] La guerra costà milions de vides japoneses i la destrucció de la major part de la seva infraestructura i indústria. El Tribunal Militar Internacional per a l'Orient Extrem fou creat pels Aliats el 3 de maig de 1946, per jutjar els crims de guerra japonesos, com ara la massacre de Nanking.[17]

    El 1947, el Japó adoptà una nova constitució pacifista[18] emfatitzant les pràctiques de la democràcia liberal. L'ocupació dels Aliats acabà amb el Tractat de San Francisco el 1952[19] i el Japó rebé un seient a les Nacions Unides que conserva des de 1956. No obstant això, Okinawa fou ocupada fins al 1972, i actualment l'exèrcit nord-americà manté diverses bases en aquesta illa. El 17 de gener de 1995 el terratrèmol de Kobe causà la mort de 6.300 persones.[20] Durant el març del mateix any la secta Aum Shinrikyō (オウム真理教, Veritat Suprema) dugué a terme un atac al metro de Tòquio que causà la mort a 12 persones i més de 1.000 ferits. L'octubre de 1998, es condemnà a cadena perpètua el màxim responsable de la secta, i pena capital a un altre dels membres fundadors.[21] Més tard, un nou atac terrorista a l'aeroport de Narita va fer perillar la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern de Nagano de 1998. L'autodenominada Associació Revolucionària de Treballadors no va fer reivindicacions del fet i les competicions es van celebrar tal com estaven previstes el febrer d'aquell mateix any.[21] El Japó després d'aconseguir un creixement econòmic sorprenent fins a convertir-se en la segona economia més gran del món amb un creixement mitjà anual del 10% durant quatre dècades. Aquest creixement acabà la dècada de 1990 i el Japó experimentà una greu recessió. Les taxes de creixement positives a principis del segle xxi són senyal d'una recuperació gradual.[22] Entre 2005 i 2006 estava prenent força a la candidatura del Japó per al Consell de Seguretat de l'ONU, però la Xina –un dels seus membres permanents– es nega a aquesta candidatura per qüestions històriques. A banda d'això es planteja que el Japó haurà de canviar la seva constitució de tipus no bel·licista, que va ser una conseqüència de l'ocupació nord-americana que es produí després de la Segona Guerra Mundial, per ser un membre funcional del dit Consell.

    L'11 de març de 2011 es va produir un terratrèmol de magnitud 8,9 en l'escala de Richter que va afectar especialment el nord-est de l'arxipèlag, concretament la regió de Tohoku. El sisme, l'epicentre del qual estava situat al Pacífic, a 130 kilòmetres a l'est de Sendai, va originar un tsunami devastador amb ones de fins a 10 m d'alçada. A més, a conseqüència d'això, diversos reactors nuclears de la zona van patir fallides amb fuites radioactives. Tres dies després d'aquests fets, el primer ministre japonès Naoto Kan, va fer una crida a la unitat nacional declarant que el país es trobava davant "la pitjor crisi des del final de la Segona Guerra Mundial".[23]

    El 16 de juliol de 2015 la cambra baixa de Tòquio va aprovar una polèmica reforma militar impulsada pel primer ministre Shinzō Abe i el Partit Liberal Democràtic (PLD). El Japó abandona el pacifisme radical heretat amb la Segona Guerra Mundial i les seves forces militars ja no estan limitades a la defensa.[24]

    "Ancient Jomon of Japan", Habu Junko, Cambridge Press, 2004 «Cultura japonesa». Bulletin of the International Jomon Culture Conference (Vol. 1). Arxivat de l'original el 2008-03-16. DOI: de gener, 2008 24 de gener, 2008. [Consulta: 22 febrer 2008]. «Enciclopèdia britànica». Encyclopædia Britannica. DOI: de desembre, 2006 28 de desembre, 2006. Delmer M. Brown (ed.). The Cambridge History of Japan. Cambridge University Press, 1993, p. 140–149.  William Gerald Beasley. University of California Press. The Japanese Experience: A Short History of Japan, 1999, p. 42. ISBN 0520225600.  Conrad Totman. A History of Japan. Blackwell, 2002, p. 64–79. ISBN 978-1405123594.  Conrad Totman. A History of Japan. Blackwell, 2002, p. 79–87. ISBN 978-1405123594.  Conrad Totman. A History of Japan, 2002, p. 122–123. ISBN 978-1405123594.  George Sansom. A History of Japan: 1334–1615. Stanford, 1961, p. 42. ISBN 0-8047-0525-9.  George Sansom. A History of Japan: 1334–1615. Stanford, 1961, p. 217. ISBN 0-8047-0525-9.  Stephen Turnbull. Samurai Invasion: Japan's Korean War. Cassel, 2002, p. 227. ISBN 978-0304359486.  Hooker, Richard. «State Unisersity». Washington State University. Arxivat de l'original el 2006-08-28. DOI: de desembre, 2006 28 de desembre, 2006. [Consulta: 22 febrer 2008]. «vt.edu/users/jearnol2». Arxivat de l'original el 2007-04-09. DOI: 2007-03-27. [Consulta: 22 febrer 2008]. «http://www.friesian.com/pearl.htm». friesian.com. DOI: de març, 2007 27 de març, 2007. Roland H. Worth, Jr.. No Choice But War: the United States Embargo Against Japan and the Eruption of War in the Pacific. McFarland, 1995. ISBN 0-7864-0141-9.  «library.education». educationworld.net. Arxivat de l'original el 2006-12-31. DOI: de desembre, 2006 29 de desembre, 2006. [Consulta: 22 febrer 2008]. «Universitat de Missouri-Columbia». University of Missouri-Columbia. Arxivat de l'original el 2006-03-06. DOI: de març, 2007 27 de març, 2007. [Consulta: 22 febrer 2008]. Taket, Ann. Health Equity, Social Justice and Human Rights (en anglès). Routledge, 2012, p. 66. ISBN 1136313923.  «Història del Japó - The Japan Times». The Japan Times. Arxivat de l'original el 2012-07-17. DOI: d'abril, 2007 3 d'abril, 2007. [Consulta: 22 febrer 2008]. Schiff, Anshel J. Hyogoken-Nanbu (Kobe) Earthquake of January 17, 1995: Lifeline Performance (en anglès). ASCE Publications, 1999, p. ii. ISBN 0784474664.  ↑ 21,0 21,1 Geografía e historia-Japón. Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana. Suplemento actualizador 1997-1998. Madrid, Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-4368-2 «BBC News Online». DOI: de desembre, 2006 28 de desembre, 2006. Notícia a El País (14/03/2011) Fontdeglòria, Xavier; Vidal Liy, Macarena «Japón da un paso clave para ampliar el papel de su Ejército». El País, 16-07-2015 [Consulta: 9 agost 2015].
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
こんにちは
Món
世界
Hola món
こんにちは世界
Gràcies
ありがとうございました
Adéu
さようなら
はい
No
いいえ
Com estàs?
元気ですか?
Bé gràcies
よし、ありがとう
Quant costa?
いくらですか?
Zero
ゼロ
Un
1

On puc dormir a prop de Japó ?

Booking.com
489.271 visites en total, 9.196 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 98 visites avui.