端島 (長崎県)
( Illa d'Hashima )
Kjartan
L'Illa Hashima (端 岛), també anomenada Gunkanjima (军舰 岛) és una de les 505 illes deshabitades de la prefectura de Nagasaki. Aquesta illa de 480m de llarg per 150m d'ample està localitzada a uns 20 km del port de Nagasaki. L'illa va estar poblada entre 1887 i 1974 per explotar una mina de carbó.
Després del descobriment d'un jaciment de carbó a l'illa el 1887, els treballadors s'hi van establir. La població estava creixent a un fort ritme fins a arribar a ser el lloc més densament poblat del món. La caiguda de l'activitat minera va provocar la sortida dels últims habitants el 1974, deixant la seva infraestructura a la intempèrie. Ara és una ciutat fantasma.
Vista d'Hashima cap a l'any 1930 on es mostra la mina a ple rendiment.Explotació minera
Edificis residencials cap a l'any 1930.El 1810, es va trobar una important beta de carbó en aquesta l'illa deshabitada. Va ser comprada el 1890 pel conglomerat japonès Mitsubishi que utilitza aquests recursos naturals i d'aquesta manera s'instal·la a Hashima la mà d'obra necessària per a la seva explotació industrial.
El lloc va ser escenari de crims de guerra durant la Segona Guerra Mundial: Corea va ser ocupada pels japonesos, i 800 coreans van ser enviats forçosament a l'illa a treballar. Més de 120 van morir i els que tractaven d'escapar van ser sotmesos a tortura extrema segons l'informe d'una comissió governamental d'investigació, publicat el 2012.[1]
Després de la guerra, la població va créixer ràpidament fins al punt que el 1950 va arribar a les 5.300 persones, en 6,3 hectàrees de superfície, amb una densitat de 83.500 h/km². Aquestes xifres van seguir augmentant a un màxim de 84.100 h/km² per a tota l'illa i 139.100 habitants / km | 2 pel barri residencial el 1959. Aleshores era la major densitat de població registrada al món.
Quan el carbó va ser substitutit pel petroli i els seus derivats com a font d'energia primària en l'economia japonesa la població de Hashima va disminuir ràpidament. L'activitat del pou disminueix fins al punt que els últims habitants van ser evacuats el 1974.[2] Les condicions climatiques, sobretot el pas dels tifons, acceleren el deteriorament dels edificis i de les instal·lacions mineres abandonades.[3]
Turistes visitant Hashima el 2010.
Vista dels edificis que es deterioren el 2012.L'illa és considerada perillosa i prohibit l'accés fins a l'any 2009. D'aleshores ençà, des d'un vaixell s'ofereix connexió marítima entre Hashima i la ciutat de Nagasaki al mateix temps que s'han fet treballs de conservació per un valor de 100 milions de iens per rebre els turistes.[4] El 2011, 235.000 persones van fer una visita guiada a l'illa, que es limita a un camí especial.[5]
A més de turistes, també exresidents van poder tornar per primera vegada des que van abandonar l'illa.
Durant la dècada de 2000, el Japó va sol·licitar la inclusió de l'illa al patrimoni de la humanitat, la llista de béns establerta pel Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco.[2] La iniciativa ha estat criticada per Corea del Sud en anglès, la « Truth Commission on Forced Mobilization under the Japanese Colonial Rule ».[6]
