Perú

Context sobre Perú

El Perú (castellà: Perú, quítxua: Piruw, aimara: Piruw), oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. Té una geografia complexa dominada principalment per la serralada dels Andes i els corrents del Pacífic, que li donen climes i paisatges molt variats, d'una costa desèrtica a la Puna dels Andes o a la selva tropical de la conca de l'Amazones.

El territori peruà fou la llar de la civilització del Norte Chico, una de les més antigues del món, i posteriorment de l'Imperi inca, l'estat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'Imperi espanyol va conquerir el territori durant el segle xvi i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el sub...Llegeix més

El Perú (castellà: Perú, quítxua: Piruw, aimara: Piruw), oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. Té una geografia complexa dominada principalment per la serralada dels Andes i els corrents del Pacífic, que li donen climes i paisatges molt variats, d'una costa desèrtica a la Puna dels Andes o a la selva tropical de la conca de l'Amazones.

El territori peruà fou la llar de la civilització del Norte Chico, una de les més antigues del món, i posteriorment de l'Imperi inca, l'estat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'Imperi espanyol va conquerir el territori durant el segle xvi i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Després d'aconseguir la seva independència, el Perú va viure períodes d'inestabilitat política i econòmica, alternada amb períodes de creixement i prosperitat econòmica.

El Perú en l'actualitat és una república democràtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. És un país en vies de desenvolupament amb un índex de desenvolupament humà mitjà i amb una elevada desigualtat econòmica. Les activitats econòmiques principals són l'agricultura, la pesca, la mineria i la manufactura de tèxtils. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però inclou la influència europea, africana i asiàtica. La llengua principal hi és el castellà, tot i que un percentatge significatiu de la població parla el quítxua o altres llengües ameríndies nadiues. Aquesta combinació de tradicions culturals té com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la música.

Més sobre Perú

Informació bàsica
  • Moneda Sol (moneda)
  • Nom natiu Perú
  • Codi de trucada +51
  • Domini d'Internet .pe
  • Mains voltage 220V/60Hz
  • Democracy index 6.53
Population, Area & Driving side
  • Població 29381884
  • Àrea 1285216
  • costat de conducció right
Història
  • Wikipedia History
     Machu Picchu

    Hi ha evidències d'assentament humà al Perú de fa més de cinc mil anys: les trobades arqueològiques recents a la regió de Norte Chico semblen indicar que s'hi desenvoluparen les civilitzacions més antigues del continent americà, prop del 3000 aC.[1] Altres cultures aparegueren, com ara els chavín, chimú, nazca i tiwanaku, que emigraren al Perú des del nord.[1] Totes les cultures tingueren característiques comunes, entre les quals, l'agricultura intensiva i rica en recursos tècnics, la ramaderia —única a Amèrica—, art, tècnica tèxtil, arquitectura, ceràmica, metal·lúrgia i orfebreria, així com l'organització social i religiosa.[2]

    El nom de l'imperi en quítxua fou Tawantinsuyu,[3][4] que vol dir "les quatre regions" i prové de llurs divisions: Chinchaysuyu (al nord), Collasuyu (al sud), Antisuyu (a l'est) i Contisuyu (a l'oest).[5][6][7] La capital fou la ciutat de Cusco.[8][9][10] L'imperi començà a formar-se a partir de la victòria de Pachacútec, que encapçalava la confederació d'estats chanques l'any de 1438. Després de la victòria, es començà a organitzar l'imperi, i continuà una etapa de contínua expansió i posterior consolidació. Es desenvoluparen la cultura, la tecnologia, la ciència, i es bastiren grans edificis i mausoleus.

    ...Llegeix més
     Machu Picchu

    Hi ha evidències d'assentament humà al Perú de fa més de cinc mil anys: les trobades arqueològiques recents a la regió de Norte Chico semblen indicar que s'hi desenvoluparen les civilitzacions més antigues del continent americà, prop del 3000 aC.[1] Altres cultures aparegueren, com ara els chavín, chimú, nazca i tiwanaku, que emigraren al Perú des del nord.[1] Totes les cultures tingueren característiques comunes, entre les quals, l'agricultura intensiva i rica en recursos tècnics, la ramaderia —única a Amèrica—, art, tècnica tèxtil, arquitectura, ceràmica, metal·lúrgia i orfebreria, així com l'organització social i religiosa.[2]

    El nom de l'imperi en quítxua fou Tawantinsuyu,[3][4] que vol dir "les quatre regions" i prové de llurs divisions: Chinchaysuyu (al nord), Collasuyu (al sud), Antisuyu (a l'est) i Contisuyu (a l'oest).[5][6][7] La capital fou la ciutat de Cusco.[8][9][10] L'imperi començà a formar-se a partir de la victòria de Pachacútec, que encapçalava la confederació d'estats chanques l'any de 1438. Després de la victòria, es començà a organitzar l'imperi, i continuà una etapa de contínua expansió i posterior consolidació. Es desenvoluparen la cultura, la tecnologia, la ciència, i es bastiren grans edificis i mausoleus.

     Francisco Pizarro

    Després d'aquest període d'apogeu l'imperi entrà en declivi per diversos problemes, entre els quals, la confrontació pel tron entre els fills de Huayna Cápac, els germans Huáscar i Atahualpa, que es traduí en una guerra civil. Atahualpa vencé el 1532, però quan pujà al poder, arribaren les tropes espanyoles sota el comandament de Francisco Pizarro. Els espanyols capturaren l'emperador i l'executaren. Diversos inques rebels continuaren la lluita contra els espanyols fins a 1572.

    El 1532, un grup de conqueridors espanyols encapçalats per Francisco Pizarro derrotaren les forces inques. Deu anys després la corona espanyola establí el Virregnat del Perú, que incloïa, al començament, la majoria de les colònies sud-americanes.[11] El virrei Francisco de Toledo reorganitzà el país el 1570; la mineria de plata es convertí en la principal activitat econòmica basada en la mà d'obra forçada dels indígenes.[12] Els metalls preciosos de tots els virregnats americans proveïren de recursos la corona espanyola, la qual, al seu torn, permetia el comerç centralitzat a la metròpoli. En el segle xviii el declivi de la producció de plata, en conjunció amb una dolenta administració dels recursos anteriors, disminuïren les entrades de la corona. Com a resposta, s'efectuaren les reformes borbòniques, una sèrie d'edictes que incrementaren els impostos, i reorganitzaren econòmicament i políticament l'imperi. El Virregnat del Perú es dividí, i es crearen el Virregnat de Nova Granada i el Virregnat del Riu de la Plata. Les noves lleis provocaren diverses revoltes dels indígenes, que foren sufocades.

    El 28 de juliol de 1821, el moviment independentista encapçalat pel general argentí José de San Martín, que arribà des de Xile, declarà la independència del Perú,[13][14] i instaurà la República del Perú, nom que quedà consignat tàcitament en l'Acta d'Independència. Tanmateix, no seria sinó fins al 1824 que el general veneçolà Simón Bolivar aconseguí expulsar definitivament les tropes reialistes establertes al sud.[15]

     Batalla d'Angamos, decisiva en la Guerra hispanosudamericana

    Durant els primers anys de la República, les lluites endèmiques pel poder entre els líders militars provocaren inestabilitat política.[15] En aquest període es forjà la identitat nacional, en fracassar els projectes d'unificació de totes les antigues colònies hispanes, així com la unió amb Bolívia.[16] Entre les dècades de 1840 i 1860, el Perú tingué un període d'estabilitat econòmica i política, basada en l'explotació del guano. El president Ramón Castilla se n'aprofità de les exportacions per incrementar els recursos de l'estat.[16] Tanmateix, en malgastar-se els recursos, en la dècada de 1870, el país havia acumulat un gran deute, i els conflictes polítics ressorgiren.[16]

    El reconeixement per part d'Espanya de la independència de la República del Perú es va produir amb el tractat de París el 14 d'agost de 1879.[17]

    Xile derrotà el Perú en la Guerra del Pacífic de 1879-1883, i perdé les províncies d'Arica i Tarapacá, en el tractat d'Ancón i el tractat de Lima. Les lluites internes posteriors a la guerra foren seguides d'un període d'estabilitat sota el govern del Partit Civilista, i aquest fou seguit d'un període autoritari sota Augusto B. Leguía.[18] La Gran Depressió influí en la caiguda de Leguía. Després de diversos conflictes polítics, emergí l'Aliança Popular Revolucionària Americana. La rivalitat entre aquesta organització i una coalició de l'elit i els militars definí la política peruana de les tres dècades següents.[19]

    El 1968, les forces armades, encapçalades pel general Juan Velasco Alvarado, dirigiren un cop d'estat contra el president Fernando Belaúnde. El nou règim emprengué reformes radicals per tal de promoure el desenvolupament, però no aconseguí el suport popular.[20] El 1975, Velasco fou deposat violentament pel general Francisco Morales Bermúdez, el qual paralitzà les reformes i restablí la democràcia.[21] Durant la dècada de 1980, el Perú experimentà una greu recessió, acompanyada d'un deute extern considerable, altes taxes d'inflació, l'increment del narcotràfic i violència política massiva.[22] Sota la presidència d'Alberto Fujimori (1990-2000), el país començà a recuperar-se. Tanmateix, després de diverses acusacions d'autoritarisme, corrupció i violació dels drets humans, renuncià.[23] Des de la fi del règim de Fujimori, el Perú ha assajat de lluitar contra la corrupció i aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible.[24]

    ↑ 1,0 1,1 Peru Arxivat 2009-02-20 a Wayback Machine.. History. MSN Encarta. Data d'accés: 27 de gener de 2008 Perú. La història. El Perú precolombí. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 27 de gener de 2008 «Imperio Inca o Tahuantinsuyo» (en castellà), 27-07-2014. [Consulta: 3 setembre 2022]. Lopez Hilario, Griced Lisbeth «El Tahuantinsuyo: expansión, organización administrativa e importancia». Universidad Nacional de Trujillo, 2019. «Los cuatro suyus | Ingeniería del Imperio Inka». [Consulta: 3 setembre 2022]. «Organización política y social». [Consulta: 3 setembre 2022]. Espinoza Soriano, Waldemar «Los cuatro suyos del Cuzco (siglo XV y XVI)». Bulletin de l’Institut Français d’Études Andines, 6, 3, 1977, pàg. 109–122. «Cusco Perú - Capital del Imperio Inca». [Consulta: 3 setembre 2022]. «Cusco, la capital histórica del Perú y del Imperio Inca» (en espanyol europeu). [Consulta: 3 setembre 2022]. «Cusco, ombligo del Tahuantinsuyo» (en espanyol europeu). [Consulta: 3 setembre 2022]. Recopilación de leyes de los Reynos de las Indias. Madrid: Cultura Hispánica, 1973 Bakewell, Peter. Miners of the Red Mountain: Indian labor in Potosi 1545–1650. Albuquerque: University of New Mexico, 1984. «28 de juliol - Bicentenario de la independencia del Perú» (en castellà), 28-07-2021. [Consulta: 18 agost 2022]. «Especial por Fiestas Patrias: Proclamación de la Independencia del Perú» (en castellà), 26-07-2020. [Consulta: 18 agost 2022]. ↑ 15,0 15,1 Walker, Charles. Smoldering ashes: Cusco and the creation of Republican Peru, 1780–1840. ↑ 16,0 16,1 16,2 Gootenberg, Paul. Imagining development: economic ideas in Peru's "fictitious prosperity" of Guano, 1840–1880. Berkeley: University of California Press, 1993. Tratado adicional al de paz y amistad celebrado entre la República del Perú y el Reino de España, al llibre Las relaciones entre el Perú y España (1821-2000) Mücke, Ulrich. Political culture in nineteenth-century Peru. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 2004. Palmer, David. Peru: the authoritarian tradition. New York: Praeger, 1980. Philip, George. The rise and fall of the Peruvian military radicals. London: University of London, 1978. Schydlowsky, Daniel and Juan Julio Wicht. "Anatomy of an economic failure". In Cynthia McClintock and Abraham Lowenthal (ed.), The Peruvian experiment reconsidered. Princeton: Princeton University Press, 1983, p. 94–143. Klarén, Peter. Peru: society and nationhood in the Andes. New York: Oxford University Press, 2000. BBC News, Fujimori: Decline and fall. Data d'accés: 21 de juliol de 2007 The Economist, Peru. 28 de juliol de 2007
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hola
Món
Mundo
Hola món
Hola Mundo
Gràcies
Gracias
Adéu
Adiós
No
No
Com estàs?
¿Cómo estás?
Bé gràcies
Bien, gracias
Quant costa?
¿Cuánto cuesta?
Zero
Cero
Un
Una

On puc dormir a prop de Perú ?

Booking.com
285.838 visites en total, 8.438 Llocs d'interès, 385 Destinacions, 131 visites avui.