La primera menció escrita coneguda dels geoglifs es troba al llibre Crònica del Perú del conqueridor Pedro Cieza de León de l'any 1553, tot i que hi apareixen com a rastres de petjades. Van experimentar un ressorgiment d'interès quan van ser redescobertes l'any 1927 per l'arqueòleg peruà Toribio Mejia Xesspe que aleshores explorava la vall de la ribera Nazca.[1]

 Solc netejat materialitzant les línies.

L'antropòleg nord-americà Paul Kosok va ser el primer que les va estudiar sobrevolant-les l'any 1939, mentre treballava a les xarxes d'aqüeductes circumdants. Primer va pensar que formaven part d'un sistema de reg, després va plantejar la hipòtesi d'un calendari astronòmic gegant.[2] Kosok no parlava castellà i va buscar un traductor que li facilités la recerca. A Lima va conèixer a Maria Reiche, una traductora alemanya que parlava diversos idiomes i estava aprenent quítxua.

Junts, van començar a cartografiar les línies de Nazca el 1941. Després de l1948, Maria Reiche va continuar aquest cens en solitari, dedicant la major part de la seva vida (va morir als 95 anys el 1998 a Lima) a l'estudi arqueològic i la preservació d'aquests geoglifs.

El 8 de desembre de 2014,activistes de Greenpeace van mostrar un missatge prop de les línies de Nazca que va provocar l'ira del govern peruà, el qual va anunciar accions legals contra l'organització.[3][4]

Nous descobriments

Des del 2004, un equip japonès, dirigit pel professor Masato Sakai de la Universitat de Yamagata, va dur a terme investigacions in situ. L'octubre de 2012 va establir un laboratori permanent a Nazca, l'Institut Nazca, i l'abril de 2015 va signar un conveni amb el Ministeri de Cultura del Perú per estudiar i ajudar a protegir els geoglifs.[5][6] Des de l'any 2006, l'equip ha anunciat periòdicament el descobriment de geoglifs desconeguts, la majoria d'ells molt més petits (habitualment de 5 a 15 m) que els més famosos:

Abril 2006: un centenar de geoglifs geomètrics (rectes i triangles); Gener 2011: un cap humà (4 × 3 m) i un animal (7 × 3 m).[7] Abril 2013: dos humans, al centre de l'altiplà de Nazca. Abril 2014: 17 animals “petits” (de 5 a 10 m), identificats com a llames. Juliol 2015: 24 animals semblants als descoberts el 2014, en una regió adjacent.[8] Abril 2016: un “animal llegendari que treu la llengua” de 30 m de llarg.[9] Novembre de 2019: s'haurien trobat 143 línies noves, d'entre 5 i 100 metres de llargada, que representen figures humanes, animals o formes geomètriques.[10] Geoglif humanoide (aprox. 10 metres de llarg) descobert per l'equip de la Universitat de Yamagata.

La majoria d'aquests descobriments requereixen mitjans moderns de detecció o processament (escaneig 3D, algorismes de processament d'imatges) i no sempre són visibles a simple vista.

L'agost de 2014, arran d'una tempesta de sorra, Eduardo Herrán Gómez de la Torre, arqueòleg i pilot d'avió, va descobrir noves figures (entre elles una serp, un camèlid i un ocell) durant un vol d'inspecció realitzat a la comarca d'Ica.[11]

L'abril de 2018, es van descobrir 50 nous geoglifs, les línies dels quals eren massa primes per poder ser vistes a simple vista des del terra, gràcies a drons i dades de satèl·lit. Aquests geoglifs, que representen principalment guerrers, van ser dibuixats en part pels nazcas entre el 200 aC i 700 dC, tanmateix alguns podrien haver estat realitzats pels Paracas entre el 500 aC i 200 dC. Si això fos així i els geoglifs s'haguessin dibuixat entre el 500 aC i el 300 aC, l'antiguitat del lloc seria més remota del que es creia. El govern peruà ha pres mesures per ampliar la zona de protecció de la UNESCO a aquests nous geoglifs, ja que es troben als vessants propers a l'àrea protegida però fora d'aquesta.[12]