Inti Raymi

Inti Raymi (en quítxua ‘festa del Sol’) era una antiga cerimònia religiosa andina en honor de l'Inti (el déu sol), que es realitzava cada solstici d'hivern als Andes.

Durant l'època dels inques, l'Inti Raymi era el més important dels quatre festivals celebrats al Cusco, segons relata l’Inca Garcilaso de la Vega (1539-1616), i indicava la meitat de l'any així com l'origen mític de l’Inca. Durava 15 dies, en els quals hi havia balls i sacrificis. L'últim Inti Raymi amb la presència de l'emperador inca va ser realitzat en 1535.

El 1572 el virrei Francisco de Toledo (1515-1584) la va prohibir per considerar-la una cerimònia pagana i contrària a la fe catòlica. Es va continuar realitzant de manera clandestina. El 1944, Faustino Espinoza Navarro va efectuar una reconstrucció històrica de l'Inti Raymi.

La reconstrucció es basa en la crònica de Garcilaso de la Vega i només es refereix a la cerimònia religiosa. Des d'aquesta data, la cerimònia torna a ser un esdeveniment públic i de gran atractiu turístic.

Tot i que avui coneixem aquesta celebració amb el seu nom quítxua d'Inti Raymi, en realitat es tracta d'una festivitat comuna a molts pobles prehispànics dels Andes, i que segurament se celebrava molt abans de l'Imperi Inca.

L'Inti Raymi encara se celebra com a ritu sincrètic en moltes comunitats andines. Al carreró interandí septentrional de l'Equador, per exemple, el conjunt de festivitats relacionades abasta tot el mes de juny i part de juliol, tenint cada ciutat els seus propis ritus i costums, i arribant a paralitzar-se la vida quotidiana com a efecte de les celebracions, que ocupen els carrers nit i dia.