Pachamama ( Pacha Mama )

Pacha Mama o Pachamama o més usualment pacha (de l'aimara i quítxua pacha: terra i, per extensió bastant moderna "món", "cosmos"; i mama: mare -és a dir "Mare Terra") és la gran deïtat, entre els pobles indígenes dels Andes Centrals d'Amèrica del Sud. La Pachamama és descrita com la Terra en un sentit holístic, però no el sòl o la terra geològica, així com tampoc el cel cristià és el cel cosmogràfic. La Pachamama ho és tot, ho explica tot i si bé no està localitzada, particularment se la ubica en certs llocs naturals (ulls d'aigua -fonts-, vessants, turons) o construïts (forats, apachetas -espècie de mollons, constituïts generalment per petits monticles de pedres-). Això no obstant, es tracta d'una divinitat, immediata i quotidiana, que actua directament i presèncial i amb la qual es dialoga permanentment, ja sigui tot demanant-li alguna cosa o disculpant-se per alguna falta comesa.

La Pachamama no és una divinitat pròpiament creadora, però sí que és protectora; aixopluga als homes, possibilita la vida i afavoreix la fecunditat i la fertilitat. A canvi d'aquesta ajuda i protecció, el pastor de la Puna Meridional està obligat a oferir a la Pacha part del que rep, no només en els moments i llocs predeterminats per al ritual sinó, particularment, en tots els esdeveniments culturalment significatius, configurant així una sort de reciprocitat "(Merlino i Rabey 1983). La caracterització que fan els antropòlegs Rodolfo Merlino i Mario Rabey per al culte a la Pachamama al nord-oest argentí coincideix en trets generals amb les presentades per Earls i Silverblatt (1976) i per Valderrama Fernández i Escalante Gutiérrez (1977) per als Andes del Perú. No obstant això se la considera així mateix amb una vessant negativa: la Pachamama té gana sovint i si no se la nodreix amb les ofrenes o si casualment se l'ofèn, ella provoca malalties.