Titicaca

( Llac Titicaca )

El llac Titicaca (en castellà Lago Titicaca; en quítxua: Titiqaqa Qucha), situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món. Té una superfície aproximada de 8.370 km², cosa que el converteix en el més gran de l'Amèrica del Sud, només superat pel llac Maracaibo, a Veneçuela, de 13.000 km², però que molts qualifiquen com a mar, ja que té connexió directa amb l'oceà.

Està format per dos cossos d'aigua separats pel estret de Tiquina; el més gran situat a nord és denominat llac Major o Chucuito i té una superfície de 6.450 km² i és on es troba la màxima profunditat del llac (281 m), prop de l'illa Soto. L'altre cos més petit, anomenat Menor o Huiñamarca, es troba al sud i té una superfície de 2.112  km², amb una profunditat màxima de 45  metres. El llac té un perímetre de 1.125  km.

Època preinca

Una de les cultures més importants que es va assentar a les ribes del llac Titicaca va ser la cultura chiripa, de la qual queden importants restes arqueològiques a la zona sud del llac.[1][2] A la zona nord del llac es va desenvolupar amb similituds importants la cultura Pucará.[3] Les dues cultures van concebre el cultiu en camellones o waru warus, que consistia en elevacions de terra envoltades d'aigua que protegien als cultius de les gelades pròpies de la zona. Es creu que als voltants del llac Titicaca es va iniciar la domesticació d'alguns tubercles i dels camèlids sud-americans (alpaca i llama).

Cap a l'any 45 d. C. l'època urbana de la Cultura Tiahuanacota va dominar el llac Titicaca construint importants centres cerimonials a les illes i al voltant del llac.[4]

Època imperial inca

El poeta Garcilaso de la Vega descriu l'origen llegendari dels Inques a les escumes del llac Titicaca. A les tradicions orals de la zona encara es considera l'illa del Sol com el lloc d'on van sortir els llegendaris Manco Capac i Mama Ocllo per fundar el Tahuantinsuyo. El llac Titicaca va tenir gran importància religiosa en l'imaginari inca i és Pachacutec Inca Yupanqui el que annexa el llac i els seus voltants (altiplà del Collao) a l'imperi.

Segons les tradicions dels Uros, ells van fugir de l'assetjament Inca refugiant-se al llac, i per aquest motiu van construir illes artificials al llac utilitzant com a matèria primera la boga. D'aquesta manera s'inicia la població de les illes surants dels uros al Perú.

Època de l'Imperi Espanyol

Des de la creació del virregnat del Perú en 1542 el llac va ser administrat per Espanya. En 1777 les reformes borbòniques creen el Virregnat del Riu de la Plata, que inclouen la Intendència de Puno, que llavors formava part de l'Audiència de Charcas, i per tant el llac Titicaca.

En crear-se la Reial Audiència de Cusco en 1787, els partits de Lampa, Azángaro i Carabaya, van passar a integrar-se el seu districte. Una Reial Cèdula de l'1 de febrer de 1796 va incorporar la Intendència de Puno al Virregnat de Perú, passant els partits de Chucuito i Paucarcolla a la jurisdicció de la Reial Audiència de Cusco. D'aquesta manera el llac Titicaca quedà dividit entre l'Audiència de Cusco (Virregnat del Perú) i l'Audiència de Charcas (Virregnat del Rio de la Plata).

Independència

La independència del Perú (1821) i Bolívia (1825), donen origen a la divisió del llac Titicaca per convertir-lo en un llac compartit per dos estats. La divisió del llac fou ratificada al Protocolo Ratificatorio firmat a La Paz el 15 de gener de 1932.

El Perú i Bolívia, amb el propòsit de generar accions per a la protecció, preservació i conservació del llac Titicaca, l'any 1996 van crear l'Autoritat Binacional Autònoma del Sistema Hídric del llac Titicaca, riu Desaguadero, llac Poopo i salar de Coipasa, establint un marc legal i un pla director binacional.[5]

Proyecto arqueológico Taraco: excavaciones de 1996 en Chiripa, Bolivia Bandy, Matthew S. (2001). "Early Settlement at chiripa Bolivia, Research Of the Taraco Archaeological Project". University of California Archaeological Research Facility «Initial Period Origins of Titicaca Basin Civilization». . Plantilla:Cite article «El régimen jurídico de la cuenca del Titicaca y el salar de Uyuni». Arxivat de l'original el 16 d'abril de 2009. [Consulta: 27 abril 2009].
Fotografies de:
Statistics: Position
883
Statistics: Rank
123541

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
892537614Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 1118
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Llac Titicaca ?

Booking.com
498.308 visites en total, 9.224 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 115 visites avui.