Context sobre Etiòpia

Etiòpia (amhàric: ኢትዮጵያ, Ityopp'ya) és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan i el Sudan del Sud.

El país té un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est.

La capital és Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb més ...Llegeix més

Etiòpia (amhàric: ኢትዮጵያ, Ityopp'ya) és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan i el Sudan del Sud.

El país té un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est.

La capital és Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb més de dos-cents mil. El país es divideix en 9 regions diferents.

L'Etiòpia moderna i les seves fronteres actuals són el resultat d'una reducció significativa del territori al nord i l'expansió al sud, cap a les seves fronteres actuals, a causa de les migracions i la integració comercial, així com les conquestes, particularment per l'emperador Menelik II i Gobana Dacche. El 1974, la dinastia liderada per Haile Selassie va ser enderrocada i es va intensificar les guerres civils. Des de llavors, Etiòpia ha vist una varietat de sistemes de govern. El país és un dels membres fundadors del Moviment de Països No Alineats (NOAL), el G-77 i l'Organització d'Unitat Africana (OUA). Avui dia, Addis Abeba continua sent la seu de la Unió Africana, la Cambra de Comerç de Panafricà (PACCI) i UNECA. El país té un dels exèrcits més poderosos d'Àfrica i Addis Abeba és la seu de la plataforma continental de la força africana de reserva (ASF). Etiòpia és l'únic país africà on un alfabet indígena segueix sent àmpliament utilitzat. Etiòpia també té el seu propi sistema de temps i un calendari únic, que té de set a vuit anys de retard respecte al calendari gregorià. Té el major nombre de llocs reconeguts Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de tot l'Àfrica.

El país és una terra de contrastos naturals, amb cascades i aigües termals volcàniques; amb alguna de les més altes muntanyes d'Àfrica, així com alguns dels punts més baixos del món, per sota el nivell del mar. Allotja una gran quantitat de rius, mentre que l'àrea septentrional del país, a Dallol és el lloc amb les temperatures més altes de la Terra. Etiòpia és multilingüe, multicultural i multiètnica, amb prop de 80 grups.

Etiòpia és el segon productor d'energia hidroelèctrica d'Àfrica, gràcies a l'aigua del Nil que té el 85% del flux total a les fonts d'aquest país. Tot i tenir sòls rics, Etiòpia es va veure sotmesa a una sèrie d'epidèmies de fam a la dècada de 1980, exacerbades per les adverses condicions geopolítiques i les guerres civils, amb el resultat de la mort de centenars de milers de persones. A poc a poc, però, el país ha començat a recuperar-se, i avui Etiòpia té l'economia amb el PIB més gran de l'Àfrica de l'Est i Central. El ràpid creixement de l'economia d'Etiòpia la situa com una potència regional a la Banya d'Àfrica i a l'est d'Àfrica. Recentment, s'han reportat abusos contra els drets humans a Etiòpia sota mandat del primer ministre Meles Zenawi malgrat el país ha esdevingut una força econòmica, diplomàtica i política de l'Àfrica.

Més sobre Etiòpia

Informació bàsica
  • Moneda Birr
  • Codi de trucada +251
  • Domini d'Internet .et
  • Mains voltage 220V/50Hz
  • Democracy index 3.38
Population, Area & Driving side
  • Població 120283026
  • Àrea 1104300
  • costat de conducció right
Història
  •  Haile Selassie, emperador d'Etiòpia del 1930 al 1974.

    Vegeu article principal: Història d'Etiòpia

    Etiòpia té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, la monarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant els segles xix i segle xx, i fins i tot fou capaç d'expandir-se en la dècada de 1880-1890 en què es produí el repartiment d'Àfrica entre les potències colonitzadores europees. La sola excepció a la seva independència fou l'ocupació italiana (1936–1941). Etiòpia, fins al segle xx, fou coneguda amb el nom d'Abissínia.

    El 17 de juliol de 1891 a Ejersa Goro, Etiòpia, neix Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.

    El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el país des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patir una guerra civil i va vèncer l'Exèrcit Nacional de Somàlia en la Segona guerra etíop-somali (1977-1978) que va entrar a Etiòpia per annexionar Ogaden[1] ajudades per milicians comunistes, assessors soviètics, soldats cubans. També va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El 1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent. Una guerra fronterera amb Eritrea (nació que va obtenir el reconeixement internacional el 1993[2]) va esclatar el maig del 1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant.

    ...Llegeix més
     Haile Selassie, emperador d'Etiòpia del 1930 al 1974.

    Vegeu article principal: Història d'Etiòpia

    Etiòpia té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, la monarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant els segles xix i segle xx, i fins i tot fou capaç d'expandir-se en la dècada de 1880-1890 en què es produí el repartiment d'Àfrica entre les potències colonitzadores europees. La sola excepció a la seva independència fou l'ocupació italiana (1936–1941). Etiòpia, fins al segle xx, fou coneguda amb el nom d'Abissínia.

    El 17 de juliol de 1891 a Ejersa Goro, Etiòpia, neix Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.

    El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el país des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patir una guerra civil i va vèncer l'Exèrcit Nacional de Somàlia en la Segona guerra etíop-somali (1977-1978) que va entrar a Etiòpia per annexionar Ogaden[1] ajudades per milicians comunistes, assessors soviètics, soldats cubans. També va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El 1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent. Una guerra fronterera amb Eritrea (nació que va obtenir el reconeixement internacional el 1993[2]) va esclatar el maig del 1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant.

    La Guerra de Tigre és un conflicte armat en curs que va començar el 4 de novembre de 2020 a Tigre[3] Després de mesos de lluita, la guerra va fer un tomb radical el 28 de juny de 2021 les tigrinyes van recuperar la seva capital, Mekelle,[4] i a l'agost, l'Exèrcit d'Alliberament Oromo va anunciar una aliança militar amb el TPLF després que ja s’hagués aconseguit un acord similar entre els tigrinyes i algunes milícies rebels d’Araf[5] i el govern va declarar un alto-el-foc.[6]

    Santa Cruz, Angel. «Se recrudece la guerra de Ogaden, con avances etíopes en varios frentes» (en castellà). El Pais, 09-02-1978. [Consulta: 12 setembre 2021]. «Eritrea – The spreading revolution». A: Encyclopædia Britannica.  Castellví, Albert. «La fam s’acarnissa amb la població del nord d’Etiòpia després de set mesos de guerra», 11-06-2021. [Consulta: 4 juliol 2021]. Staff, Bethlehem Feleke, Richard Roth, Kristina Sgueglia, Vasco Cotovio, Nima Elbagir and CNN. «Ethiopia's government announce ceasefire as Tigrayan troops retake region's capital». [Consulta: 3 juliol 2021]. Anna, Cara. «Ethiopia armed group says it has alliance with Tigray forces» (en anglès). Associated Press, 11-08-2021. [Consulta: 13 setembre 2021]. Nieto, Silvia. «Etiopía frena la guerra civil para evitar la derrota y la hambruna» (en castellà). ABC, 30-06-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Etiòpia ?

Booking.com
480.007 visites en total, 9.173 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 219 visites avui.