L'estat saudita nasqué a la península Aràbiga pels volts de 1750. Un governador local, Muhàmmad ibn Saüd, uní forces amb un reformador islàmic, Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab, fundador del wahhabisme, per a crear una nova entitat política. Durant els cent cinquanta anys posteriors, els governadors saudites combateren amb Egipte, l'Imperi Otomà i altres famílies àrabs per al control de la península. L'estat modern saudita va ser fundat per l'últim rei Abd-al-Aziz ibn Saüd.

El 1902, Abd-al-Aziz ibn Saüd aconseguí el control sobre Riad, la capital ancestral de la dinastia Al Saüd, de la família rival Al Raixid; entre 1913 i 1926 també aconseguí els territoris d'Al-Ahsa, Al-Qatif, la resta del Najd i del Hijaz.[1] El 1913 va conquerir la província oriental (al-Ahsa i al-Katif eren els seus centres principals), cosa que li va permetre atreure l'atenció dels britànics que el 1914 van entrar amb guerra amb l'Imperi Otomà i així el 1915 va poder signar un tractat amb Gran Bretanya que establia de fet el protectorat però li deixava prou marge de maniobra. La conquesta d'Hail, capital dels Banu Rashid (o Al Rashid/ Al Raixid) del Shammar el 1921. El 1923 va conquerir l'Alt Asir. El 1924-1925 va conquerir el Hijaz amb les ciutats santes de Medina i la Meca.

(Per més dades referents a la història entre 1912 i 1930 vegeu: Al-Ikhwan)

Des del començament de la dècada de 1920, l'Aràbia Saudita va disputar amb els països veïns els seus límits fronterers definitius, ultimant les seves fronteres amb Kuwait, l'Iraq i Transjordània pels tractats d'Ukayr (1922), Bahra (1925) i Hadda (1925). En els límits amb l'Iraq i Kuwait es van crear dues zones neutrals. El 1926 va establir el protectorat sobre els idríssides de Sabya al baix Asir, el territori dels quals fou annexionat només quatre anys després (1920). El 1934, els límits amb Iemen estaven gairebé finalitzats pel tractat de Taif, i Aràbia Saudita es va annexionar l'emirat makràmida de Najran. Les fronteres amb l'Aràbia del sud-oest (Protectorat d'Aden), Trucial Oman, Qatar i Oman, foren fixades d'acord amb la "Línia Blava" pactada entre la Gran Bretanya i l'Imperi Otomà el 1913 i fou la base pels tractats de 1935-1936 amb la Gran Bretanya.

El 8 de gener de 1926, Abd-al-Aziz ibn Saüd es convertí en el rei del Hijaz; el 29 de gener de 1927 prengué el títol de rei de Najd (anteriorment havia tingut el de sultà). Mitjançant el tractat de Jiddah, firmat el 20 de maig de 1927, el Regne Unit reconegué la independència del regne d'Abd-al-Aziz (llavors coneguda com el regne de Hijaz i Najd) després de 12 anys de virtual protectorat. El 2 de setembre de 1932, aquestes regions van ser unificades com al Regne de l'Aràbia Saudita.

Les primeres concessions petrolieres foren donades el 1933 a la Standaard Oil de Califòrnia. El descobriment del petroli el març de 1938 va transformar econòmicament el país i li ha donat gran legitimitat amb el pas dels anys: gràcies a aquests jaciments s'ha convertit en el principal productor mundial de petroli. Els principals jaciments estaven a la província oriental però a l'anomenada província central (tradicionalment el Nadj) subdividit en tres regions (Kasim, Hail o Shammar i Riad) fou la que més se'n va beneficiar a partir dels anys cinquanta. Posteriorment l'oleoducte transportant el petroli de la costa est a la costa occidental (la Petroline) als anys setanta va suposar un nou impuls que va permetre el desenvolupament industrial a gran escala. Però els ingressos del petroli (especialment després de 1973) han estat tan grans que el pressupost nacional ha beneficiat a totes les regions de manera espectacular, si bé Riad com a capital sempre fou la primera a rebre els beneficis.

El 28 de març de 1964 el rei Saud va abdicar a favor del seu germà i rival Fàysal (Saud va morir a l'exili el 23 de febrer de 1969). El 1965, l'Aràbia Saudita va cedir algunes de les seves àrees a Jordània, i Jordània al seu torn va cedir algunes de les seves a l'Aràbia Saudita. El 1971, la zona neutral entre Aràbia Saudita i Kuwait es va dividir entre aquests dos països.

El rei Faysal va ser assassinat per un cosí el 25 de març de 1975 i el succeí en el tron el seu germà Khàlid o Khàled que va deixar els afers polítics en mans del seu germà Fahd. L'Aràbia Saudita i l'Iraq van decidir el 1981 dividir la zona neutral entre ells i aquesta zona va ser dividida el 1983. El rei Khàlid va morir el 13 de juny de 1982 i Fadh el va succeir (també fou primer ministre). El 1985 Riad havia arribat a 1.300.000 habitants i la província central a 3.600.000. El rei Fadh va quedar en part incapacitat després d'una embòlia patida el 1995 i el 1996 va delegar el poder en el seu germanastre el príncep Abdul·lah es va convertir en el príncep hereu. Els ingressos de l'Aràbia Saudita van disminuir durant el període de regnat del rei Fahd, com a resultat de la baixada del preu del petroli. El govern del rei Fahd va adoptar una política econòmica que va ajudar el país a subsistir amb uns ingressos menors. El rei Fahd va ajudar a l'Iraq durant la guerra Iran-Iraq, i va discutir amb aquests dos països sobre la fi de la guerra. Ambdós països van finalitzar la guerra a l'agost de 1988. El rei també va ajudar a fer del Consell de Cooperació del Golf (GCC) una organització més forta. El GCC és una organització de sis països del Golf Pèrsic, el propòsit de la qual és millorar el desenvolupament i la cooperació entre els països membres. Fadh va donar suport als Estats Units i Kuwait en la Guerra del Golf (1991) i el príncep hereu ho va fer el 2003 en la invasió americana de l'Iraq.

Tot i els progressos en la delimitació de fronteres amb els veïns es va entrar al segle XXI amb les fronteres de l'Aràbia Saudita amb els Emirats Àrabs Units i Oman encara no són definitives, i la frontera amb Qatar només fou delimitada el 2001. A la mort del rei Fadh l'1 d'agost de 2005, Abdul·lah fou proclamat rei.

Avui dia, l'Aràbia Saudita viu una intensa relació econòmica amb moltes de les nacions occidentals al tenir el control del petroli de la regió.

Abdullah, va morir el 23 de gener de 2015 després de passar tres setmanes ingressat per pneumònia, l'hereu Salman fou proclamat rei.