Ha estat datada a finals del segle xii o principis del segle xiii, i es creu que va ser construït durant el regnat del rei Gebre Mesqel Lalibela, de la darrera dinastia de Zagwe.[1] És la més coneguda, va ser una de les darreres de les onze esglésies de la zona de Lalibela en ser construïda i ha estat anomenat "la vuitena meravella del món ".[2] Lalibela, rei d'Etiòpia, va intentar recrear Jerusalem i va estructurar el paisatge i els llocs religiosos de les esglésies per aconseguir-ho. “Les esglésies de Lalibela estan agrupades en dos grups principals, un representant la Jerusalem terrenal i l'altre que representa la Jerusalem celestial. Enmig hi ha una rasa que representa el riu Jordà". Les dimensions de la rasa són de 25 metres per 25 metres per 30 metres,[3] i hi ha una petita pica de baptisme fora de l'església, que es troba en una rasa artificial.

Segons la història cultural etíop, Bete Giyorgis va ser construït després que el rei Gebre Mesqel Lalibela de la dinastia Zagwe tingués una visió en la qual se li va ordenar construir l'església; Sant Jordi [4][5] i Déu [2] han estat anomenats com aquells que li van donar les instruccions.

Lalibela és un lloc de peregrinació per a membres de l' Església Ortodoxa Etiòpia de Tewahedo ; l'església en si mateixa forma part del conjunt de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO anomenat "Esglésies de roca-tallada de Lalibela".[6]