Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Limita amb el Sudan a l'oest, Etiòpia al sud i Djibouti a l'est. El nord-est del país està banyat per la Mar Roja o Mar Eritrea, d'on ve el seu nom, derivat del grec ἐρυθρός, erythrós 'vermell'. Té una superfície total d'aproximadament 117.600 km², i inclou l'arxipèlag de Dahlak i algunes de les illes Hanish. Eritrea és un dels estats sobirans més recents.

Eritrea és un país multiètnic amb nou grups ètnics reconeguts en la seva població. Eritrea té nou idiomes nacionals, que són el tigrinya, el tigre, l'àfar, el beja, el bilin, el kunama, el nara i el saho. El tigrinya, l'àrab i l'anglès són els tres idiomes de treball.  La majoria dels residents parlen llengües de la família afroasiàtica, ja siguin de les llengües semítiques etíops o de les branques cuixítiques. Entre aquestes comunitats, els Tigrinya representen aproximadament el 55% de la població, i els tigres constitueixen al voltant del 30% dels habitants. A més, hi ha diversos grups ètnics nilòtics que parlen llengües niloticosaharianes. La majoria de la gent del territori es considera cristiana o musulmana, amb una petita minoria que s’adhereix a les religions tradicionals.

El Regne d'Axum, que abastava gran part de l'actual Eritrea i el nord d'Etiòpia, fou establert durant els segles i o ii. Va adoptar el cristianisme cap a mitjan segle iv. A l'època medieval gran part d'Eritrea va caure sota el regne de Medri Bahri, amb una regió més petita formant part de Hamasien. La creació de l'actual Eritrea és el resultat de la incorporació de regnes independents diferents, com ara Medri Bahri i el sultanat d'Aussa, que acaben formant l'Eritrea italiana. Després de la derrota de l'exèrcit colonial italià el 1942, Eritrea va ser administrada per l'Administració militar britànica fins al 1952, quan l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1952 va dictaminar que Eritrea seria governada per un parlament local, però per a afers exteriors i defensa formaria un estatus federal amb Etiòpia durant deu anys. El 1962 el govern d'Etiòpia va anul·lar el parlament eritreu i es va annexionar formalment el país. El moviment secessionista eritreu va organitzar el Front d’Alliberament d’Eritrea el 1961 i va combatre la Guerra d'Independència d'Eritrea fins que Eritrea va obtenir la independència de facto el 1991. Eritrea va guanyar la independència de jure el 1993 després d'un referèndum d’independència.

Eritrea és una república presidencial unitària de partit únic en la qual mai s'han celebrat eleccions legislatives i presidencials nacionals. Isaias Afewerki ha estat president des de la seva independència oficial el 1993. Segons Human Rights Watch, la situació dels drets humans al país es troba entre les pitjors del món. El govern eritreu ha rebutjat aquestes acusacions alegant motius polítics. En ser tots els mitjans de comunicació locals propietat de l'Estat, Eritrea fou classificat com el tercer país amb menys llibertat de premsa sols darrere de Corea del Nord i el Turkmenistan.

Eritrea és membre de la Unió Africana , les Nacions Unides i l' Autoritat Intergovernamental pel Desenvolupament, alhora que és un estat observador de la Lliga Àrab.