Andalucía

Andalusia
xavier.estruch from Badalona, Catalunya - CC BY-SA 2.0 El Pantera - CC BY-SA 4.0 Gordito1869 - CC BY 3.0 JamesNarmer - CC BY-SA 4.0 Bobo Boom - CC BY 2.0 Por los caminos de Málaga - CC BY 2.0 Juan Carlos Santamaria - CC BY-SA 3.0 es Jebulon - CC0 OliBac from FRANCE - CC BY 2.0 JamesNarmer - CC BY-SA 4.0 Bert K. - CC BY 2.0 Lesamourai at English Wikipedia - Public domain Panarria - CC BY-SA 3.0 Tanja Freibott - CC BY-SA 4.0 Por los caminos de Málaga - CC BY 2.0 Eliza Saroma-Stepniewska - CC BY-SA 4.0 BaronBrian from Oklahoma City, United States - CC BY 2.0 Antonio Morales García from Granada, España - CC BY-SA 2.0 Fernando M Bono - CC BY-SA 3.0 es Gordito1869 - CC BY 3.0 Gordito1869 - CC BY 3.0 Quijotemancha - CC BY-SA 4.0 Eliza Saroma-Stepniewska - CC BY-SA 4.0 kallerna - CC BY-SA 4.0 Pedro J Pacheco - CC BY-SA 4.0 Adrian Scottow from London, England - CC BY-SA 2.0 Roundtheworld - CC BY-SA 4.0 Colin C Wheeler - CC BY-SA 3.0 es Miguel Librero from Sevilla, España - CC BY-SA 2.0 Eliza Saroma-Stepniewska - CC BY-SA 4.0 Luis Rogelio HM - CC BY-SA 2.0 Luis Rogelio HM - CC BY-SA 2.0 kallerna - CC BY-SA 4.0 Fernando M Bono - CC BY-SA 3.0 es Por los caminos de Málaga - CC BY 2.0 Jl FilpoC - CC BY 3.0 Sombradeparra - Public domain V.Sweet # - CC BY 2.0 manuelfloresv - CC BY 2.0 WFan - CC BY-SA 4.0 andynash - CC BY-SA 2.0 ANE - CC BY 3.0 Panarria - CC BY-SA 3.0 JuanFrancisco89 - CC BY-SA 4.0 Adrian Scottow from London, England - CC BY-SA 2.0 JMorillasR - CC BY-SA 4.0 Gordito1869 - CC BY 3.0 Ziegler175 - CC BY-SA 4.0 David Perez - CC BY 4.0 Quijotemancha - CC BY-SA 4.0 No images

Context sobre Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya. Limita al nord amb Extremadura, Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb Portugal i l'oceà Atlàntic. Té una superfície total de 87.268 km². És formada per les províncies d'Almeria, Cadis, Còrdova, Jaén, Granada, Huelva, Màlaga i Sevilla. Amb una població de 8.421.274 andalusos el 2012, És la comunitat autònoma més poblada d'Espanya i la segona més extensa. Es troba a l'extrem sud-occidental d'Europa, limitant al sud amb l'estret de Gibraltar.

És reconeguda en el Preàmbul de l'Estatut d'Autonomia del 2007 com a realitat nacional, que la constitució espanyola reconeix com a nacionalitat històrica, a l'empara del disposat a l'article segon de la Constitució Espanyola, que reconeix i garanteix el seu dret a l'autonomia.

Més sobre Andalusia

Informació bàsica
  • Nom natiu Andalucía
Population, Area & Driving side
  • Població 8472407
  • Àrea 87268
Història
  •  Figura ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

    La història d'Andalusia, com a territori primer castellà i després espanyol, va començar al segle xiii, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del Regne de Granada al segle xv, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980. No obstant això, també és rellevant exposar breument la història anterior del territori actualment integrat en aquesta regió.

    La posició geoestratègica d'Andalusia a l'extrem sud d'Europa, entre aquesta i Àfrica, entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, així com les seves riqueses minerals i agrícoles i la seva gran extensió superficial de 87.268 km² (més gran que molts dels països europeus), formen una conjunció de factors que van fer d'Andalusia un focus d'atracció d'altres civilitzacions ja des de l'inici de l'edat dels metalls.[1]

    ...Llegeix més
     Figura ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

    La història d'Andalusia, com a territori primer castellà i després espanyol, va començar al segle xiii, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del Regne de Granada al segle xv, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980. No obstant això, també és rellevant exposar breument la història anterior del territori actualment integrat en aquesta regió.

    La posició geoestratègica d'Andalusia a l'extrem sud d'Europa, entre aquesta i Àfrica, entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, així com les seves riqueses minerals i agrícoles i la seva gran extensió superficial de 87.268 km² (més gran que molts dels països europeus), formen una conjunció de factors que van fer d'Andalusia un focus d'atracció d'altres civilitzacions ja des de l'inici de l'edat dels metalls.[1]

    De fet, la seva situació geogràfica com a nexe entre Àfrica i Europa, fa que algunes teories apuntin que els primers homínids europeus, previ pas de l'estret de Gibraltar, es van situar al territori andalús. Les primeres cultures desenvolupades a Andalusia (Los Millares, El Argar i Tartessos), van tenir un clar matís orientalitzant, a causa que pobles de la Mediterrània oriental es van assentar a les costes andaluses a la recerca de minerals i van deixar el seu influx civilitzador. El procés de pas de la prehistòria a la història, conegut com a protohistòria, va estar lligat a la influència d'aquests pobles, principalment grecs i fenicis, ampli moment històric en què es va fundar Cadis, la ciutat més antiga d'Europa occidental, seguida en antiguitat per una altra ciutat andalusa: Màlaga.[2]

     Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia.

    Andalusia va quedar incorporada plenament a la civilització occidental amb la conquesta i romanització de la província Bètica. Aquesta va tenir gran importància econòmica i política a l'Imperi Romà, al que va aportar nombrosos magistrats i senadors, a més de les figures excel·lents dels emperadors Trajà i Adrià.

    Les invasions germàniques de vàndals i posteriorment de visigots no van fer desaparèixer el paper cultural i polític de la Bètica i durant els segles v i vi els terratinents beticorromans van mantenir pràcticament una independència respecte a Toledo. En aquest període van destacar figures com sant Isidor de Sevilla o sant Hermenegild.

    L'any 711 es va produir una important ruptura cultural amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica. El territori andalús va ser el principal centre polític dels diferents estats musulmans d'al-Àndalus, sent Còrdova la capital i un dels principals centres culturals i econòmics del món aleshores. Aquest període de florida va culminar amb el Califat omeia de Còrdova, on van destacar figures com Abd-ar-Rahman III o al-Hàkam II. Ja al segle x es va produir un període de greu crisi que va ser aprofitat pels regnes cristians del nord peninsular per avançar en les seves conquestes i pels diferents imperis nord-africans que es van anar succeint -—Almoràvits i almohades— que van exercir la seva influència a al-Àndalus i també van establir els seus centres de poder a la península a Granada i Sevilla, respectivament. Entre aquests períodes de centralització de poder, la seva va produir la fragmentació política del territori peninsular, que va quedar dividit en primers, segons i tercers regnes de taifes. Entre aquests últims, el Regne de Granada va tenir un paper històric i emblemàtic fonamental.

    La Corona de Castella va anar conquerint progressivament els territoris del sud peninsular. Ferran III de Castella va personalitzar la conquesta de tota la vall del Guadalquivir al segle xiii. El territori andalús va quedar dividit en una part cristiana i una altra musulmana fins que el 1492 la conquesta de la Península va finalitzar amb la presa de Granada i la desaparició del Regne de Granada.

     La Batalla de Bailén, de Casado del Alisal

    Al segle xvi és quan Andalusia va explotar més la seva posició geogràfica, ja que va centralitzar el comerç amb el Nou Món, a través de la Casa de Contractació d'Índies amb seu primer a Sevilla, que va arribar a ser la ciutat més poblada de l'Imperi Espanyol, i dos segles més tard a Cadis fins a la seva desaparició en aquest mateix segle xviii. Després de l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, Andalusia va tenir un paper fonamental en el seu descobriment i colonització. No obstant això, no va existir un veritable desenvolupament econòmic d'Andalusia a causa de les nombroses empreses de la Corona de Castella a Europa. El desgast social i econòmic es va generalitzar al segle xvii i va culminar amb la conjuració de la noblesa andalusa contra el govern del comte-duc d'Olivares el 1641.

    Les reformes borbòniques del segle xviii no van solucionar que Espanya en general i Andalusia en particular s'anessin perdent pes polític i econòmic en el context europeu i mundial. Així mateix, la pèrdua de les colònies espanyoles d'Ultramar aniran traient a Andalusia dels circuits econòmics mercantilistes.

    Aquesta situació va millorar durant el segle següent, ja que la indústria andalusa va tenir un important pes en l'economia espanyola durant el segle xix. El 1856 Andalusia era la segona regió espanyola quant a grau d'industrialització. Un segle més tard estava ja pràcticament a la cua, amb un índex d'industrialització inferior al 50 per 100 del nivell mitjà espanyol. Mentre que entre 1856 i 1900 Andalusia tenia un índex d'industrialització superior a la mitjana nacional en les branques d'alimentació, metal·lúrgia, química i ceràmica, a partir de 1915 aquesta supremacia es va reduir a les branques d'alimentació i química.

    Després d'aquest segle expansiu, durant la gran part del segle xx i començaments del segle xxi, Andalusia, i malgrat que es constitueix en comunitat autònoma el 1981, no aconsegueix igualar els seus índexs de desenvolupament amb la resta d'Espanya, sent la regió amb més atur de tota la Unió Europea i amb menor renda per capita d'Espanya.[3]

    Prehistòria i Protohistòria d'Andalusia i Llevant, Estudis Històrics d'Andalusia. Servei de Publicacions Universitat de Cadis Error en el títol o la url.Espinosa, Pere. «». EL PAÍS, 2006. 26/economia/1351235039.html Una de cada quatre persones, a Andalusia, la regió europea amb més alta taxa d'atur 2011[Enllaç no actiu]
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hola
Món
Mundo
Hola món
Hola Mundo
Gràcies
Gracias
Adéu
Adiós
No
No
Com estàs?
¿Cómo estás?
Bé gràcies
Bien, gracias
Quant costa?
¿Cuánto cuesta?
Zero
Cero
Un
Una

On puc dormir a prop de Andalusia ?

Booking.com
488.781 visites en total, 9.195 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 35 visites avui.