Lynx pardinus ( Linx ibèric )
El linx ibèric o linx pardina (Lynx pardinus) és una espècie de mamífer de la família dels fèlids. Anteriorment era considerat una subespècie del linx nòrdic (L. lynx). Les dues espècies coexistiren al centre d'Europa durant el Plistocè, tot i que ocupaven nínxols diferents. S'ha suggerit que el linx ibèric, igual que la resta de linxs d'avui en dia, descendeix de L. issiodorensis.
Presenta molts dels trets característics dels linxs, incloent-hi orelles peludes, potes llargues, una cua curta i un collar de pèl que recorda una barba. A diferència dels seus parents més propers, el linx ibèric té el pelatge de color castany groguenc i amb taques. Té una llargada de cap a gropa de 85–110 cm i la cua de 12–30 cm. Els mascles són més grossos que les femelles i poden arribar a pesar 27 kg. La seva longevitat màxima en llibertat és de 13 anys.
És endèmic de la península Ibèrica. És especialista de caçar conills, que representen aproximadament un 90% de la seva dieta, i li costa molt adaptar-se a un altre tipus d'alimentació. Els mascles es mengen un conill el dia, mentre que les femelles embarassades en cacen tres. La gran minva de les poblacions del seu aliment principal a conseqüència de dues malalties ha contribuït al declivi del linx. Altres factors que afecten negativament aquest felí són la destrucció dels boscos (el seu hàbitat principal) i les activitats humanes, com ara els canvis en l'ús de la terra i la construcció de preses i carreteres. Els atropellaments en són la primera causa de mort no natural.
Fou considerat una espècie en perill crític fins al 2015. Actualment se'l classifica com a espècie amenaçada. Tanmateix, continua sent el felí més amenaçat del món i el carnívor en major perill de tot Europa. Segons el grup de conservació SOS Lynx, si desaparegués, seria la primera espècie de felí a extingir-se des de la prehistòria. És classificat com a espècie en perill per diverses organitzacions, incloent-hi la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les poblacions han crescut gràcies als programes de reproducció en captivitat i de reintroducció. El 2013, a Andalusia hi havia 309 linxs en estat salvatge i el desembre de 2014 se'n reintroduïren els primers exemplars a Portugal. El 2017, hi havia un total de 475 exemplars. En un intent d'evitar-ne l'extinció, s'ha impulsat un projecte europeu per gestionar el seu hàbitat, fer seguiment de les seves poblacions i gestionar les poblacions de conills.
