Context sobre Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic. Limita per terra amb Espanya, amb el municipi gadità de la Línea de la Concepción. Al sud de la península Ibèrica, el penyal de Gibraltar (en anglès the Rock) és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa. És britànica des del Tractat d'Utrecht (1713). Aquesta situació estratègica fa que Espanya n'hagi reclamat la sobirania en diverses ocasions, afer que ha complicat les relacions entre tots dos estats. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica (Royal Navy).

Més sobre Gibraltar

Informació bàsica
  • Moneda Lliura de Gibraltar
  • Codi de trucada +350
  • Domini d'Internet .gi
  • Mains voltage 240V/50Hz
Population, Area & Driving side
  • Població 34003
  • Àrea 6
  • costat de conducció right
Història
  •  Mapa de Gibraltar

    Gibraltar i Abila (antiga ciutat i promontori en l'actual Ceuta) formaven les anomenades Columnes d'Hèrcules, que els mariners fenicis van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els límits segurs de navegació.

    El nom de Gibraltar (Kalpe per als grecs) prové de l'àrab Jàbal Tāriq (‘muntanya de Tàriq’) en honor del general musulmà Tàriq ibn Ziyad. Vers el 1159 el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin va ordenar la construcció d'una ciutat en aquest lloc al seu fill Yússuf governador de Sevilla. La construcció la van fer Yússuf i el seu germà Uthman governador de Granada i l'arquitecte fou al-Hadidi. El califa la va visitar el novembre del 1160 i fins al gener del 1161.

    El 1309, Alonso Pérez de Guzmán, Guzmán el Bueno la va conquerir - Setge de Gibraltar (1309) - per a la Corona de Castella però el 1333 els marínides del Marroc la van reconquerir,[1] i la van perdre definitivament davant el nasrida de Granada Yusuf III el 1410. El duc de Guzmán de Medina Sidonia la va conquerir definitivament pels castellans el 20 d'agost de 1462, i la va rebre en feu, i els ducs de Medina Sidonia la van posseir fins al 1502 en què el feu va tornar a la corona. El 1540 fou saquejada pel pirata turc Khair ed-Din Barba-rossa i per aquesta causa fou fortificada en els següents anys. El 1610 fou el port de sortida dels moriscs expulsats d'Espanya.

    ...Llegeix més
     Mapa de Gibraltar

    Gibraltar i Abila (antiga ciutat i promontori en l'actual Ceuta) formaven les anomenades Columnes d'Hèrcules, que els mariners fenicis van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els límits segurs de navegació.

    El nom de Gibraltar (Kalpe per als grecs) prové de l'àrab Jàbal Tāriq (‘muntanya de Tàriq’) en honor del general musulmà Tàriq ibn Ziyad. Vers el 1159 el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin va ordenar la construcció d'una ciutat en aquest lloc al seu fill Yússuf governador de Sevilla. La construcció la van fer Yússuf i el seu germà Uthman governador de Granada i l'arquitecte fou al-Hadidi. El califa la va visitar el novembre del 1160 i fins al gener del 1161.

    El 1309, Alonso Pérez de Guzmán, Guzmán el Bueno la va conquerir - Setge de Gibraltar (1309) - per a la Corona de Castella però el 1333 els marínides del Marroc la van reconquerir,[1] i la van perdre definitivament davant el nasrida de Granada Yusuf III el 1410. El duc de Guzmán de Medina Sidonia la va conquerir definitivament pels castellans el 20 d'agost de 1462, i la va rebre en feu, i els ducs de Medina Sidonia la van posseir fins al 1502 en què el feu va tornar a la corona. El 1540 fou saquejada pel pirata turc Khair ed-Din Barba-rossa i per aquesta causa fou fortificada en els següents anys. El 1610 fou el port de sortida dels moriscs expulsats d'Espanya.

    Anglaterra i Holanda, dues grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de Felip d'Anjou (Felip V) al tron d'Espanya. El juliol de 1702, durant la Guerra de Successió Espanyola, van arribar a Cadis i van desembarcar a Rota i a El Puerto de Santa María. El 4 d'agost de 1704, una altra esquadra anglesa va prendre[2] Gibraltar. Els seus comandants George Rooke i Jordi de Hessen-Darmstadt van prendre possessió del Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'Àustria, pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a Catalan Bay. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre Marlborough (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d'Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit el Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar, el contraban cap a Espanya.[3][4]

    Espanya va fer diversos intents de reconquerir aquesta ciutat, el 1727, del 1779 fins al 1782, i no va reconèixer l'ocupació d'aquesta zona del seu territori i ho va posar en restitució, establint un límit fronterer entre el Regne Unit i Espanya. El 1783, pel tractat de Versalles, Espanya va acceptar la cessió de la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi de la recuperació de Menorca i part de Florida. Tots els intents per recuperar Gibraltar van fracassar a causa de la superioritat anglesa en el mar. L'escriptor espanyol, nascut a Cadis, José Cadalso va morir en un d'aquests intents. Es va establir una frontera i camp militar a Gibraltar. Els gibraltarenys de 1704 s'havien refugiat amb la insígnia del seu municipi a San Roque i al costat d'aquest poble va créixer l'anomenat Los Barrios. Més tard va ser repoblada Algesires (abandonada des de 1369).

     Un avió de la RAF sortint de Gibraltar el 1942

    El 1938, el Regne Unit va acordar la construcció d'un aeròdrom a l'istme de Gibraltar,[5] que va ser enllestit el 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix.

    Francisco Franco la considerava un afront a la dignitat espanyola. Per forçar una devolució va mantenir tancada "la verja" durant gairebé 13 anys, la qual cosa va impedir la comunicació directa entre les poblacions a un costat i a l'altre de la frontera. Després de finalitzar la dictadura, de nou es va permetre el pas de viatgers i mercaderies.

    En l'actualitat els governs espanyols segueixen reclamant la sobirania o cosobirania del Penyal,[6] que figura a la llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms; no obstant això, aquesta reclamació sempre ha estat rebutjada pel govern britànic. Així mateix, els habitants de Gibraltar han defensat el seu dret d'autodeterminació i, en diversos referèndums convocats per les autoritats locals, han rebutjat de manera àmpliament majoritària desvincular-se de la sobirania britànica.

    Fletcher, Richard. La España mora (en castellà), p. 181.  Vilar, Pierre; Termes, Josep. Història de Catalunya. v.7, p. 490. ISBN 9788429726015.  Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014. Casas, Sònia «Les 5 causes de la derrota». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.46-47. ISSN: 1695-2014. «El nuevo programa de rearme británico constituye una respuesta adecuada a las palabras de Goering» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 04-03-1938 [Consulta: 10 agost 2013]. Carr, Jemma. «EU 'will back Spain's claim to Gibraltar and give Madrid the power to exclude the Rock from a future Brexit trade deal'» (en anglès). Daily Mail, 02-02-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Gibraltar ?

Booking.com
523.533 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 128 visites avui.