Context sobre País Valencià

 

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València. Amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana, el 1982 es constitueix com una comunitat autònoma d'Espanya, després d'haver accedit a l'autogovern el 1978 amb el Consell del País Valencià, precursor de l'actual Consell de la Generalitat Valenciana. D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica. El seu origen històric es remunta al Regne de València, entitat política, jurídica i administrativa fundada el 1239, i amb vigència fins al 1707.

Geogràficament, s'estén des del riu Sénia fins a Pilar de la Foradada, més enllà de la desembocadura del Segura, amb una delimitació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A més a més, les illes mediterrànies de Nova Tabarca, i dels Colum...Llegeix més

 

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València. Amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana, el 1982 es constitueix com una comunitat autònoma d'Espanya, després d'haver accedit a l'autogovern el 1978 amb el Consell del País Valencià, precursor de l'actual Consell de la Generalitat Valenciana. D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica. El seu origen històric es remunta al Regne de València, entitat política, jurídica i administrativa fundada el 1239, i amb vigència fins al 1707.

Geogràficament, s'estén des del riu Sénia fins a Pilar de la Foradada, més enllà de la desembocadura del Segura, amb una delimitació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A més a més, les illes mediterrànies de Nova Tabarca, i dels Columbrets, així com altres illes menors adjacents, són també d'administració valenciana; també s'estén pel Racó d'Ademús, un enclavament valencià envoltat per municipis aragonesos i manxecs.

Els seus orígens es remunten al segle xiii, amb la colonització feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes islàmics de València, Alpont, Dénia, i part de Múrcia. Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el rei Jaume I promulga els Furs de València el 1261 creant el Regne de València, amb dret territorial propi durant més de quatre segles. La independència foral del Regne s'aboleix el 1707 pel Decret de Nova Planta promulgat pel rei Felip V de Castella, també conegut com a Felip el Socarrat. Els primers intents de recuperar l'autogovern durant les acaballes del segle xix i les primeries del xx van ser frustrats per sengles dictadures. En la dècada dels anys 60 del segle xx la demanda d'autogovern des de diferents corrents ideològics desemboca en la constitució del Consell del País Valencià el 1978. Finalment, el 1982 s'aprova formalment l'autogovern amb un Estatut d'Autonomia que ha estat reformat el 2006.

Administrativament, limita a l'oest amb Castella-la Manxa i l'Aragó, al sud amb Múrcia, i al nord amb Catalunya. Amb 5.051.250 habitants (any 2021), representa un 35,6% de la població total dels territoris de parla catalana encara que la xifra d'habitants és molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residència d'altres països d'Europa i els immigrants no censats. Així, les ciutats amb més de 100.000 habitants són València (800.180 habitants en 2021), Alacant (337.482 habitants en 2020), Elx (234.765 habitants en 2020) i Castelló de la Plana (174.264 habitants en 2020).

Més sobre País Valencià

Informació bàsica
  • Nom natiu País Valencià
Population, Area & Driving side
  • Població 5097967
  • Àrea 23255
Història
  •  
    Edat antiga  Guerrer de Moixent, datat del segle v aC o segle iv aC

    De la prehistòria, s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop del segle xl aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Xàtiva), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena).[1] De l'època antiga, es considera el País Valencià com una part molt important de la civilització ibera.[2] Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té l'origen en les poblacions indígenes de l'edat del bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals amb tartessos, grecs i fenicis, i culminaria amb la seua esplendor prop del segle v aC, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és la Dama d'Elx.[3]

    ...Llegeix més
     
    Edat antiga  Guerrer de Moixent, datat del segle v aC o segle iv aC

    De la prehistòria, s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop del segle xl aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Xàtiva), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena).[1] De l'època antiga, es considera el País Valencià com una part molt important de la civilització ibera.[2] Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té l'origen en les poblacions indígenes de l'edat del bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals amb tartessos, grecs i fenicis, i culminaria amb la seua esplendor prop del segle v aC, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és la Dama d'Elx.[3]

    Les guerres entre cartaginesos i romans, el resultat de les quals fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a principi del segle iii aC, no van eliminar la cultura ibèrica, perquè encara hi trobem importants manifestacions artístiques autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o narratius, fins al segle i. L'aculturació, per tant, va ser progressiva. L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de la colònia Valentia Edetanorum (València) l'any 158 aC i de la Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle i aC, i les divisions provincials de la Ilercavònia, al nord, l'Edetània, al centre i la Contestània, entre el Xúquer i el Segura, basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.[4]

    Edat mitjana  Penó de la Conquesta, conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València

    Després de la desintegració de l'Imperi Romà, des de principi del segle vii fins a les primeries del viii, gran part del territori estigué subjecte al regne visigot de Toledo, i l'altra part, des de Dénia fins a Cartagena estigué sota dominació de l'Imperi Romà d'Orient primer, i del regne de Tudmir després, amb centre a Oriola. El pacte d'Abd al-Aziz amb Tudmir l'any 713 permeté l'entrada dels àrabs al territori, amb la qual comença una de les etapes més importants del País Valencià: l'època d'al-Àndalus. Malgrat que aquesta època encara no està suficientment estudiada i constitueix un dels períodes més foscs de la història del País Valencià, és generalment acceptada la importància de la influència de la seua cultura i la seua llengua sobre la cultura valenciana actual, que van fer del Xarq al-Àndalus un dels indrets més cultes d'Europa.[5]

    No obstant això, l'origen directe i més remot del País Valencià de hui dia es troba principalment vinculat amb la fundació del Regne de València, de caràcter feudal: l'any 1233, el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presència sarraïna: els regnes de taifes de Balansiya, Dénia i Múrcia. Tot just fundat el regne, si bé hi roman la població tagarina, inicialment majoritària, s'hi feren repoblacions amb colons cristians d'origen català i aragonés, fonamentalment. Aquests cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representació a les Corts valencianes.[6] L'any 1304 el regne s'estén fins a Oriola per la sentència de Torrelles, i ja estava proveït d'un estatus políticament independent amb els Furs de València des de l'any 1261, i la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa, tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de la Corona d'Aragó.

    Edat moderna

    Entre 1519 i 1521, els gremis armats, amb l'aliança de la burgesia i dels camperols cristians, lluitaren contra la noblesa i l'aristocràcia (revolta de les Germanies). Però s'hi imposaren els nobles, assistits pels seus serfs mudèjars i ajudats per l'aristocràcia castellana. Llavors, la virreina, Germana de Foix, aprofità per a exercir una dura repressió, punt d'arrancada de la castellanització de la noblesa. També començà aleshores el "problema morisc", quan l'autoritat religiosa trobà vàlids els batejos forçosos que els agermanats havien aplicat als mudèjars, per la qual cosa esdevingueren cristians nous (1525). L'any 1563, Felip II va ordenar el desarmament dels moriscos valencians, en prevenció de possibles sublevacions, atesa la importància del col·lectiu morisc al regne de València.

    Amb el virrei, arquebisbe i capità general Joan de Ribera, la Corona trobà un instrument magnífic per posar en pràctica el centralisme i els ideals de la Contrareforma. El 1609, Felip III (1598-1621) decretà l'expulsió dels 135.000 moriscos (nominalment "cristians nous"). La pèrdua sobtada d'un terç de la població suposà un greu perjuí econòmic, sobretot agrícola, perquè els moriscos treballaven el camp. No obstant això, Manuel Ardit demostrà que l'expulsió fou un estímul per a l'agricultura comercial de secà, i que els efectius demogràfics ja s'havien reposat cap a la fi del segle xvii.[7]

    Pel que fa a la cultura i a l'art, a principis de l'Edat Moderna destacaren el filòsof Joan Lluís Vives i el pintor Joan de Joanes. Del període posterior cal nomenar els pintors Francesc Ribalta i Josep de Ribera, els escultors Ignasi i Josep Vergara i el músic Joan Baptista Cabanilles.

    Després del prestigi econòmic, social i cultural del segle d'or propiciat per l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó al segle xv, i després dels susdits conflictes socials, la Guerra de Successió espanyola i el Decret de Nova Planta (1707) desmantellen el regne amb la derogació dels Furs; el país passà a formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l privà d'autonomia, llengua i cultura pròpies.[8]

    Edat contemporània i actualitat

    Durant el segle xix, el País Valencià amplia les àrees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu del raïm, l'arròs, els tarongers i l'ametller. El pas cap a la indústria el situarà en el quart lloc de l'Estat espanyol fins a l'actualitat. A principi del segle xx, la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant la Segona República espanyola, seguit d'un període de totalitarisme del 1939 al 1975, finalment disposa d'autonomia el 1977 durant la Transició espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle, sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics: el turisme. Amb l'aprovació de l'Estatut el 1982, recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana,[9] que n'assegura l'administració.

    Al segle xxi, a la dècada del 2010, hi sorgí un pensament convençut d'una discriminació financera cap a la Comunitat Valenciana al repartiment fet per l'Estat espanyol.[10]

    El maig de 2016, el Tribunal Constitucional tombà la Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià, que possibilitaria un Codi civil valencià propi, que està autoritzat per l'Estatut d'Autonomia.[11]

    Llinatges del País Valencià

    Amb la conquesta cristiana del segle xiii, es va produir l'assentament al nou regne de nombrosos llinatges nobiliaris, sobretot procedents d'altres indrets de la Corona d'Aragó, els quals arraïlaren al territori, esdevenint llinatges valencians nobles. Tot seguit es mostren alguns dels més destacats en l'àmbit històric, amb membres importants en alguns casos:

    Llinatge dels Arenós[12] Llinatge dels Bertran de Lis[13] Llinatge dels Boïl[14]Ramon de Boïl i Dies[15] Pere de Boïl i Castellar[16] Jofré de Boïl i Codinats[17] Pere de Boïl i d'Aragó[18] Felip de Boïl i de la Scala[19] Ramon de Boïl i Montagut[20] Felip de Boïl i Soler[21] Llinatge dels Borja[22] (Família Borja) Roderic de Borja i de Castre-Pinós[23] Carles de Borja-Centelles i Ponce de León[24] Francesc de Borja[25] Joan de Borja i d'Armendia[26] Pere-Lluís de Borja i Cattanei Joan Borja i Cattanei Joan de Borja i de Castro[27] Joan de Borja i Enríquez Carles de Borja-Aragó i Castro Francesc Tomàs de Borja-Aragó i Centelles Carles Francesc de Borja-Aragó-Centelles i Fernández de Velasco Francesc Pasqual Dídac de Borja-Aragó-Centelles i Doria Francesc Carles de Borja-Aragó-Centelles i Doria Llinatge dels Carròs[28]Berenguer Carròs[29] Francesc Carròs i de Cruïlles[30] Llinatge dels Castellví[31]Pere de Castellví Francesc de Castellví i de Vic Agustí de Castellví i de Llança[32] Julià de Castellví i Lladró[33] Josep de Castellví i d'Alagó[34] Ricardo Castellví de Ibarrola Llinatge dels Català de Valeriola Bernat Català de Valeriola Josepa Domènica Català de Valeriola Llinatge dels Centelles
    Llinatge dels Corella[35] Llinatge dels Escrivà[36]Jaume Escrivà[37] Línia d'Escrivà de Romaní Gaspar Escrivà de Romaní[38] Línia d'Escrivà d'Íxer Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau[39] Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu Llinatge dels Lladró[40] Llinatge dels Maça[41] Llinatge dels Mercader[42]Berenguer Mercader i Miró[43] Gaspar Mercader i Carròs[44] Llinatge el Milà[45]Lluís Joan del Milà i de Borja[46] Llinatge dels Montpalau Joan de Montpalau[47] Baltasar de Montpalau i Ferrer Llinatge dels Montsoriu Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau Llinatge dels Pardo de la Casta[48] Llinatge dels Pròixida[49] Llinatge dels Roís de Corella[50]Joan Roís de Corella[51] Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma[52] Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní[53] Llinatge dels Sabata de Calataiud[54]Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars[55] Llinatge dels Safortesa[56] Llinatge dels Vallterra[57]Ènnec de Vallterra[58] Llinatge dels Vich[59]Jeroni Vich i Vallterra Joan Vich i Manrique de Lara Llinatge dels Xèrica[60]
    Soler, J.M. (1956): «El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino (Villena, Alicante)», en Serv. Invest. Preh. Dip. Prov. de Valencia. Diversos treballs, 19. València Ortells, Vicent. La ciutat preindustrial valenciana (en anglès). Universitat Jaume I, 1997, p. 33. ISBN 8480210869.  Blázquez Martínez, José María. Primitivas religiones ibéricas (PDF) (en castellà). Madrid: Ediciones Cristiandad, 1983, p. 116-187. ISBN 9788470573330 [Consulta: 30 setembre 2014].  M. Consuelo Mata Parreño, David Quixal Santos. Los íberos en la Comunitat Valenciana (en castellà). Universitat de València, 2021, p. 21. ISBN 9788491333630.  Martínez, Francesc A. y Laguna, Antonio (2007): «De nómadas a ciudadanos», en La Gran Historia de la Comunitat Valenciana. València: Editorial Prensa Valenciana, S.A., 2007. ISBN 978-84-87502-90-3 Simó Santonja, Vicent Lluïs (1997): "Les Corts Valencianes". València, Corts Valencianes. Ardit, Manuel. Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII). Catarroja - Barcelona: Afers, 2016 (Recerca i pensament). ISBN 84-16260-25-6.  Reedició de l'obra de 1993. «Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reduccion á las leyes y gobierno de Castilla». A: Novisima recopilación de las Leyes de España (en anglès), 1805.  Bodoque Arribas, Anselm. La política lingüística dels governs valencians (1983-2008). Universitat de València, 2011, p. 33. ISBN 8437083699.  Barbería, José Luís «La ilusión del atajo a la prosperidad». El País, 02-05-2015 [Consulta: 19 març 2016]. Barceló Doménech, Javier «La inconstitucionalitat de la Llei de règim econòmic matrimonial valencià». Bigneres, 11, 2016. «Arenós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Bertran de Lis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Boïl». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Ramon de Boïl i Dies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Pere de Boïl i Castellar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Jofré de Boïl i Codinats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Pere de Boïl i d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Felip de Boïl i de La Scala». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Ramon de Boïl i Montagut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Felip de Boïl i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Borja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Roderic de Borja i de Castre-Pinós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Carles de Borja-Centelles i Ponce de León». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Francesc de Borja i d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Joan de Borja i d'Armendia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Joan de Borja i de Castro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Carròs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Berenguer Carròs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Francesc Carròs i de Cruïlles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Castellví». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Agustí de Castellví i de Llança». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Julià de Castellví i Lladró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Josep de Castellví i d'Alagó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Corella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Escrivà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Jaume Escrivà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Gaspar Escrivà de Romaní». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Onofre Escrivà d'Íxer i de Montpalau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Lladró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Maça». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Mercader». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Berenguer Mercader i Miró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Gaspar Mercader i Carròs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «el Milà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Lluís Joan del Milà i de Borja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Joan de Montpalau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Pardo de la Casta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Pròixida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Roís de Corella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Joan Roís de Corella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Sabata de Calataiud». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Safortesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Vallterra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Vallterra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Vic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Xèrica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hola
Món
Món
Hola món
Hola món
Gràcies
Gràcies
Adéu
Adéu
No
No
Com estàs?
Com estàs?
Bé gràcies
Bé gràcies
Quant costa?
Quant costa?
Zero
Zero
Un
Un

On puc dormir a prop de País Valencià ?

Booking.com
480.001 visites en total, 9.173 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 213 visites avui.