Alcazaba de Málaga
( Alcassaba de Màlaga )L'alcassaba de Màlaga és una fortificació de l'època musulmana. Es troba a sobre del mont Gibralfaro, on es troba el castell del mateix nom al cim. Alcassaba i castell estan units per un corredor resguardat per dues muralles zigzaguejants anomenat La Coracha.
Ocupava l'extrem oriental del desaparegut recinte emmurallat de la ciutat, com totes les alcassabes musulmanes, de manera que els fronts de migdia, ponent i nord quedaven a intramurs.
L'alcassaba es troba junt al teatre romà de Màlaga, el parc de la ciutat i davant del port, que li dona posició estratègica singular i privilegiada.
Badis ibn Habús, emir de Granada, ordenà construir l'alcassaba entre els anys 1057 i 1063,[1] utilitzant per al seu embelliment els marbres i estàtues del teatre romà adjacent.
Els almoràvits hi irromperen el 1092 i els almohades el 1153.[2] Posteriorment, el 1279, és rendida la ciutat a Muhàmmad II al-Faqih i passa a formar part del Regne nassarita.[3]
L'alcassaba participà en la conquesta de Màlaga per Ferran el Catòlic, que després de vèncer i conquerir el Zagal a Vélez,[4] assetjà i conquerí Màlaga.[5] El 19 d'agost del 1487 entraren a la ciutat els reis Catòlics, que van tomar possessió de la ciutat, rendida per fam després del llarg setge.[5] Van alçar la creu i el penó de Castella en la torre de l'Homenatge. El rei Ferran donà a Màlaga la imatge de la Verge de la Victòria, d'origen alemany, donada per l'emperador Maximilià I al monarca, que des de llavors és la patrona de la ciutat.
Posteriorment, tot el recinte va viure un procés d'abandonament i saqueig. Els murs exteriors foren utilitzats per a la creació de les cases del barri de la Coracha. No fou fins a les primeres dècades del segle xx quan es comença a rehabilitar l'edifici.