El Tinto (en castellà río Tinto) és un riu andalús pertanyent a la conca atlàntica. Circumscrit a la província de Huelva, neix a la sierra del Padre Caro, un dels estreps de la sierra Morena, prop de Nerva, i desemboca a la ría de Huelva, on conflueix amb l'Odiel.

Pròxim al seu naixement hi ha Corta Atalaya, el major jaciment miner a cel obert d'Europa, que s'explota des d'època romana. Ja els romans van arrasar els boscos per l'apuntalament de les mines i alimentar els forns el que va accelerar l'erosió i treure els nutrients del sol arable. Les fums dels forns van ser la causa de pluja àcida que met malbé la vegetació. L'enorme volum de runam i escòries eixalavades per la pluja continuen alimenant el riu en ions de ferro, coure, manganès i sulfats i sòlids en suspensió.

Les aigües vermelloses (precisament en castellà tinto és el nom aplicat al color del vi negre) es caracteritzen pel seu pH 2.2 (molt àcid) amb alt contingut en metalls i amb escassetat d'oxigen, el que en principi no afavoreix el desenvolupament de la vida: ni vegetació de ribera ni vida animal.

Tanmateix, des d'abans de l'aparició humana, a les seves aigües viuen microorganismes que s'alimenten només de minerals i s'adapten a condicions extremes. Per això la NASA i el Consell Superior d'Investigacions Científiques el van escollir com a hàbitat d'estudi per la possible similitud amb l'ambient del planeta Mart.

Hi aflueixen els rius i rieres Nicova, Jarrama, Domingo Rubio, Corumbel, Casa de Valverde i Candón.