Oleta i Èvol ([u'letə'jeβul], en francès i oficialment Olette-et-Évol o Olette) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
La dita diu: Oleta, llarga i estreta, La veta d'Oleta és llarga i estreta o A Oleta hi cal arribar abans d'onze hores, A Oleta van de bragueta i A Èvol, caragols. Jordi Pere Cerdà escrigué que Oleta té Un ull que plora, un ull que riu (joc de mots sobre el terme' riu', puix que part deçà hi passa la Tet).
La comuna es va formar el 1827 per la integració en l'antiga comuna d'Oleta de la d'Èvol. Actualment, a més del poble d'Oleta, comprèn també els pobles d'Èvol i de Tuïr d'Èvol, el Castell d'Èvol i la Bastida d'Oleta. Recentment, s'ha construït també dins el terme, la central d'Oleta, que aprofita l'aigua del...Llegeix més
Oleta i Èvol ([u'letə'jeβul], en francès i oficialment Olette-et-Évol o Olette) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
La dita diu: Oleta, llarga i estreta, La veta d'Oleta és llarga i estreta o A Oleta hi cal arribar abans d'onze hores, A Oleta van de bragueta i A Èvol, caragols. Jordi Pere Cerdà escrigué que Oleta té Un ull que plora, un ull que riu (joc de mots sobre el terme' riu', puix que part deçà hi passa la Tet).
La comuna es va formar el 1827 per la integració en l'antiga comuna d'Oleta de la d'Èvol. Actualment, a més del poble d'Oleta, comprèn també els pobles d'Èvol i de Tuïr d'Èvol, el Castell d'Èvol i la Bastida d'Oleta. Recentment, s'ha construït també dins el terme, la central d'Oleta, que aprofita l'aigua del riu Tet i és la més important fàbrica d'electricitat del Conflent.
A Oleta, sant Antoni era invocat per a combatre les bruixes, hom li ofrenava peus de porc i cantava: Sant Antoni del porquet/a les velles fa ganyotes/i a les velles fa l'ullet
La història medieval d'Oleta i Èvol està molt lligada al Vescomtat d'Èvol i del castell del mateix nom. El poble d'Èvol i la seva parròquia de Sant Andreu eren, de fet el centre des dels diversos conceptes (econòmic, social, polític i religiós), mentre que Oleta no passava gaire de ser un conjunt d'hostals de camí i cases la principal activitat de les quals era l'agricultura, a part del molí documentat ja el 878 com a pertinença de Sant Andreu d'Eixalada, que després passà a mans de Sant Miquel de Cuixà.
Oleta es començà a desenvolupar gràcies a l'activitat de les fargues de la comarca. La seva posició estratègica al peu de la Via Confluentana hi va fer néixer magatzems i una certa activitat menestral preindustrial.
Edat ModernaVa ser sobretot a partir del segle xvi s'hi van desenvolupar obradors tèxtils, de fusteria, ferrers, teixidors, molins, hostals, etc, i Oleta es va començar a consolidar en detriment d'Èvol, que comença la seva decadència, malgrat oferir una forta resistència que es convertí en una rivalitat creixent entre els dos pobles. El pas del temps decantà a favor d'Oleta la situació de domini, fins al punt que s'hi va traslladar la parròquia l'any 1603.
Edat ContemporàniaCreades les comunes d'Oleta i d'Èvol a ran de la constitució de les noves comunes derivades dels canvis administratius implantats després de la Revolució Francesa, el 1822 Èvol fou annexionat a Oleta. El terme utilitzat és Oleta i Èvol (Oleta - Èvol), però molt sovint la comuna és anomenada simplement Oleta.
Afegeix un nou comentari