Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament el Vilar d'Ovança, és una vila i comuna catalana, a la comarca del Conflent. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Es troba en les proximitats del coll de la Perxa, el pas natural entre la Cerdanya i el Conflent. Avui en dia, és coneguda per la fortalesa que hi va construir Vauban, amb el fi de protegir la nova frontera sorgida arran del Tractat dels Pirineus.

Edat mitjana

A l'Edat Mitjana, Montlluís encara no existia. Just al sud-est de l'emplaçament actual de la vila existia un poble, el Vilar d'Ovança, amb castell, que ja feia la funció que a l'edat moderna va fer Montlluís: el control de la important cruïlla de comunicacions que enllaçava el Conflent amb la Cerdanya i el Capcir.

Edat Moderna

La vila conserva un important atractiu turístic a causa de la bona conservació de les fortificacions militars (Ciutadella de Montlluís) dutes a terme en 1679 per l'enginyer militar francès Vauban. Després del Tractat dels Pirineus (1659), el rei Lluís XIV ordenà la construcció d'aquest fort en un lloc tan estratègic. De fet, el petit terme municipal està situat al límit entre l'Alta Cerdanya i les comarques del Capcir i el Conflent. En la ciutadella fortificada de l'enclavament, encara hi roman una guarnició de l'exèrcit francès.

La construcció de la ciutadella entre 1679-83/91 suposà la destrucció del castell d'Ovança, citat per primer cop el 965 en el testament del comte Sunifred de Cerdanya del qual encara avui s'alcen les ruïnes de la torre de Castellàs. La seva construcció va modificar les relacions de la plana cerdana així com amb el Conflent. La frontera es va fer més important durant el temps que Montlluís va estar realment actiu.[1]

Edat Contemporània

L'Edat Contemporània s'inaugurà a Montlluís amb un parell de canvis de nom, un rere l'altre: seguint les instruccions del 25 de vendimiari de l'any II (13 d'octubre del 1793), que instava a canviar els noms que recordessin la monarquia, Montlluís passà a ser Montlliure (Mont-Libre, en francès); uns mesos abans ja havia estat reanomenat provisionalment com a Mont-de-la-Liberté.

L'any 1793 havia estat marcat per un augment de l'interès per Montlliure, en el marc de la Guerra Gran. En efecte, el rei Carles IV d'Espanya va pretendre alliçonar els regicides francesos. La Convenció li declarava la guerra, que es va desenvolupar, amb fortunes diverses, del 17 d'abril del 1793 al 18 de setembre del 1794. Pel bàndol francès, va emergir una figura a la Cerdanya: la del general Dagobert, en honor de qui es va batejar el Reducte Dagobert construït en terme de la Llaguna el 1793. Va rebutjar dues vegades els atacs dels espanyols: el juliol del 1793, les tropes del general La Peña que havien ocupat el Coll de la Perxa en foren foragitades, i el setembre, les que hi havia instal·lades més avall de Canavelles foren desfetes. El general Dagobert va continuar la seva missió en atacar la Cerdanya sota el domini del rei espanyol i Puigcerdà, on va morir el 1794. Va arribar la pau l'1 d'agost del 1795, i Montlliure jugà aleshores essencialment un rol de dipòsit per a l'exèrcit francès de la Catalunya del Nord.

El 24 d'octubre del 1803, Mont-Libre va recuperar el nom de Montlluís.

A partir del 1808, a ran de la Guerra de la Independència, Montlluís es van convertir en camp de pas per a l'exèrcit francès anomenat Armée d'Espagne. Amb la Restauració, el valor defensiu de Mont-Louis restà més lligat a la topografia que a la mateixa ciutadella. La seva vàlua ofensiva sembla més important, almenys com a dipòsit si la plaça era aprovisionada per a sis mesos. Amb el retorn de la pau, els soldats tornaren a les seves mínimes tasques habituals.

Amb els canvis militars esdevinguts en el segle anterior, tant estratègics com d'organització i armament, el 1887 van reprendre intensament les obres, a Montlluís i entorns, per tal de revaloritzar les defenses de Montlluís: foren establerts reductes i bateries als Estanyols i a Bolquera, després als pics de la Tossa (2.032,7 m) i de Figamà (2.029,8 m). Un camí estratègic (dit Camí dels canons) relligava aquestes posicions amb Montlluís.

El 1890, la Comissió superior de defensa de Montlluís va arribar a la conclusió que calia una defensa dinàmica, amb el gruix de les forces de reserve al Puig de la Tossa.

Els darrers conflictes mundials van provocar un gran flux d'exiliats reclosos en el recinte de la ciutadella, el 1936, i després una ocupació alemanya, i després un alliberament per les Forces franceses llubres.

El 1946, la ciutadella retrobava la seva funció primera de plaça forta militar, amb la instal·lació de l'11è BPC, unitat políticament segura que tenia la vocació de poder actuar ràpidament davant d'un potencial cop d'estat o davant de les vagues. Es tractava d'una unitat de paracaigudistes al principi denominada «Batalló de demostració» després, 11è de Xoc. Lligada al Ministeri de l'Interior, va fer campanya a l'Indoxina i després a Algèria. Va ser dissolta després dels esdeveniments d'Algèria, i el 1964 s'hi creà el Centre national d'entraînement commando.

Aquesta institució militar és una veritable acadèmia militar on es venen a formar els monitors i instructors de l'exèrcit, així com un centre de formació sobre la realitat i les condicions amb què es trobaran els periodistes corresponsals de guerra, alumnes de grans escoles... El maig del 2014 se'n van celebrar els 50 anys.

Jané Checa, Òscar. La identitat de la frontera pirinenca: Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698). Girona: Diputació de Girona, 2008, p. 261p.. ISBN 9788496747395 8496747395. 
Fotografies de:
EliziR - CC BY-SA 3.0
Statistics: Position
3100
Statistics: Rank
37777

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
572894631Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 8157

Google street view

On puc dormir a prop de Montlluís ?

Booking.com
487.415 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 41 visites avui.