Edat mitjana

Vilafranca fou fundada el 1090 o 1091 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya en un racó del terme de Cornellà de Conflent, aprofitant un lloc estratègicament molt valuós: el pas de la Tet, i dels camins que uneixen la plana del Rosselló amb la Cerdanya a través del Conflent, en un dels indrets on el pas és més estret a causa de l'orografia del lloc, entre el massís calcari de Badabany (entre Cornellà de Conflent i Fullà) i l'altiplà d'En Bullà (entre Cornellà de Conflent i Cirac), a la dreta de la Tet, i el serrat, molt escarpat, de Bell-lloc, i entre les desembocadures del Riu Major, o Cadí, a llevant, i la Rotjà, a ponent. La Carta pobla (Carta de poblament) de la Villa Libera o Villa Francha, anomenada ja Vilafranca de Conflent el 1325, almenys, és la més antiga conservada dels comtats de la Catalunya del Nord. Una còpia es troba en el Liber feodurom Ceritaniae, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En aquesta carta, a més d'atribuir als vilafranquins una sèrie de privilegis, creava un mercat a la vila, que va ser diversos segles el mercat clau del Conflent. A la vila es conserva el Llibre dels quatre claus, datat vers el 1325, que és un cartulari que conté els privilegis de la vila ornamentats amb miniatures, juntament amb una còpia del 1403 i el Llibre dels stils, recull dels usatges de la cort de Vilafranca de Conflent.

Al començament fou vila comtal, per la seva fundació, però aviat passà a ser vila reial, amb la qual cosa foren ampliats els drets i privilegis dels seus habitants. La cronologia de les concessions fetes a la Vila Franca de Conflent fou la següent:

del 1207 al 1242, abolició de tots els mals usos del 1210 al 1270, instauració del dret dels vilafranquins de no ser jutjats enlloc més que a la seva vila 1242: instauració d'una fira anual d'una setmana de durada, per Sant Martí (11 de novembre) 1243: compilació en un sol document de tots els drets adquirits anteriorment 1263: construcció de tres ponts damunt la Tet (malmesos en els aiguats del 1421) 1264: abolició del dret de foriscapi 1303: ampliació a quinze dies de la fira anual, que començava el dia de Sant Lluc.

Des de l'any 1126 fou la capital de la vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, i des d'aquells mateixos anys, Vilafranca de Conflent envià sempre representats a Corts. Aquesta capitalitat es mantingué fins al 1773, moment en què es traslladà a Prada. La vila estigué emmurallada des de la seva fundació; les muralles foren refetes o arranjades diverses vegades entre el segle xiii i el XV, època en què sofriren els efectes de diversos episodis de la guerra de Pere el Cerimoniós contra els monarques del Regne de Mallorques.

Al llarg de l'edat mitjana, la vila adquirí una gran importància comercial i industrial. Fou seu de nombrosos menestrals aluders, assaonadors, blanquers, ferrers, fusters, ollers, talabarders, sabaters... Però sobretot entorn de les indústries tèxtils: cardaires, paraires, teixidors, tintorers, etc. Els draps de Vilafranca adquiriren un gran renom, de manera que arribaren a ser exportats a llocs aleshores remots, com Romania. La fira concedida el 1242 coincidia amb el moment, per Sant Martí, que els ramats baixaven de les muntanyes on passaven l'estiu, cosa que feia augmentar molt la concurrència de l'esdeveniment anual.

Edat Moderna

El 1654 Vilafranca de Conflent fou assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos en el marc de la Guerra dels Segadors. Al final d'aquesta guerra, el 1659, pel Tractat dels Pirineus, va passar a formar part del regne de França. Fou el moment en què s'arrenca[1] de la porta oriental de la vila l'escut català, que la definia com a vila reial. Des del 1595 hi lluïa també l'escut de la vila: d'atzur, dues torres d'argent sostingudes per un riu del mateix metall corrent en punta, acompanyades en el cor d'una estrella de sis puntes (de vegades de vuit) també d'argent, i al capdamunt l'escut reial català. Les torres simbolitzaven les franqueses de la vila, que en justifiquen el nom, el riu la seva situació geogràfica i l'escut reial català, el seu caràcter de vila reial. L'estrella no sembla tenir cap més motiu que l'ornamental. Després del 1659, l'escut vilafranquí inclogué tres flors de lis, símbol monàrquic francès.

 Vilafranca de Conflent

Des del 1669 fins al 1687, l'enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban fortificà la ciutat amb elements defensius que encara es conserven hui en dia i formen part de l'important atractiu turístic del lloc. Mentrestant, el 1674, es comença a gestar-se el que és conegut[2] com la Conspiració de Vilafranca. En aquesta intriga, algunes famílies de la vila decidiren conspirar per reunificar la vila a Catalunya. Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell, una jove d'una de les famílies conspiradores, intentà seduir, però sense èxit, el comandant francès De Parlan de Saignes per tal que aquest s'unís a la causa. Tot i això, els rebels assaltaren la vila i la guarnició francesa fou massacrada. La corona francesa reaccionà ràpidament davant d'aquests fets, amb la qual cosa recuperà la vila quasi immediatament. Alguns dels rebels escaparen a Catalunya, però la gran majoria foren torturats, executats i esquarterats, i finalment exposats a les muralles dins de gàbies de ferro.

L'entrada de Vilafranca de Conflent dins del regne de França suposà l'inici de la davallada de la vila. Un informe del 1718 ja esmenta la indústria de l'adoberia com a única rellevant de la vila; dels drapers, que seixanta anys abans tenien oberts magatzems a Messina, només en diu que són en decadència.

El 1740 l'audiència i les presons foren traslladades a Prada, cosa que motivà un plet dels cònsols de Vilafranca de Conflent contra el veguer i el jutge reial, els quals, desoint el que deien les lleis locals, abans esmentades, se n'endugueren aquestes institucions.

 Fort Libèria

El 1793 les tropes espanyoles conqueriren la ciutat, aleshores amb unes defenses molt deteriorades, però en el mateix any, el general Dagobert recuperà la vila. Aleshores, gran part de les defenses de la vila foren restaurades, foren construïdes noves bateries defensives, i el Fort Libèria, un castell situat en el vessant de la muntanya de Bell-lloc, fou connectat amb la ciutat mitjançant una escala subterrània de 734 esglaons (encara hui en dia, aquest subterrani es considera el més llarg d'Europa). Finalment, el 1918 l'exèrcit francès abandonà la vila. En l'actualitat tant les muralles com el Fort Libèria resten oberts al públic i formen part dels elements d'atractiu turístic de Vilafranca de Conflent.

Edat Contemporània

La vila mantingué la guarnició militar fins a l'any 1918, tot i que l'exèrcit no la va abandonar definitivament fins al 1925. Al llarg dels segles XIX i XX es van anar reforçant els elements defensius vilafranquins.

La comuna pertany[3] a l'associació Els pobles més bonics de França. L'any 2008 el conjunt de les 12 fortificacions principals de Vauban a l'estat francès, entre les quals la de Vilafranca de Conflent, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.