Context sobre França

França (en francès France fʁɑ̃s (?·pàg.)), oficialment la República Francesa (en francès République française [ʁe.py.blik⋅fʁɑ̃.sɛz]), és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la Unió Europea; a l'Europa occidental, limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. Abasta 543,801 km² i té una població total de 66,7 milions de persones. És una república semipresidencialista unitària que es divideix en 18 regions, amb capital a París, la ciutat més gran del país i el principal centre cultural i comercial. La França Europea inclou igualment l'illa mediterrà...Llegeix més

França (en francès France fʁɑ̃s (?·pàg.)), oficialment la República Francesa (en francès République française [ʁe.py.blik⋅fʁɑ̃.sɛz]), és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la Unió Europea; a l'Europa occidental, limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. Abasta 543,801 km² i té una població total de 66,7 milions de persones. És una república semipresidencialista unitària que es divideix en 18 regions, amb capital a París, la ciutat més gran del país i el principal centre cultural i comercial. La França Europea inclou igualment l'illa mediterrània de Còrsega, al nord de l'illa italiana de Sardenya. Els anomenats territoris d'ultramar, repartits arreu del món, es componen de nombroses illes i enclavaments continentals, com ara la Guaiana Francesa, l'illa de la Reunió o els Terres Australs i Antàrtiques Franceses.

Durant l'edat del Ferro, el que avui és la França metropolitana va ser habitada pels gals, un poble celta. L'àrea va ser annexada al 51 aC per Roma, i el territori va portar el nom de Gàl·lia fins al 486, quan els francs germànics van conquerir la regió i van formar el Regne de França. Amb la seva victòria a la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), França va esdevenir una gran potència europea en la baixa edat mitjana, enfortint la construcció de l'Estat i la centralització política. Durant el Renaixement, la cultura francesa va florir i es va establir un imperi colonial global, que al segle xx seria el segon més gran del món. Al segle xvi va ser dominada per guerres civils religioses entre catòlics i protestants (hugonots). França es va convertir en el poder cultural, polític i militar dominant l'Europa en temps de Lluís XIV. A l'acabament del segle xviii, la revolució francesa va enderrocar la monarquia absoluta; va establir una de les primeres repúbliques de la història moderna i va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que expressa els ideals de la nació actuals.

Al segle xix Napoleó va obtenir el poder i va establir el Primer Imperi Francès. Després del col·lapse de l'Imperi, França va patir una successió de governs tumultuosos que van culminar amb l'establiment de la Tercera República Francesa el 1870. França va ser un participant important en la Primera Guerra Mundial, de la qual va sortir victoriós, i va ser una de les potències aliades a la Segona Guerra Mundial, malgrat ser ocupada per les potències de l'Eix el 1940. Després de l'alliberament el 1944, es va establir la Quarta República i va ser posteriorment dissolta en el curs de la guerra d'Algèria. La Cinquena República, dirigida per Charles de Gaulle, es va formar el 1958 i es manté fins avui en dia. Algèria i gairebé totes les altres colònies van obtenir la seva independència en la dècada del 1960 amb la mínima controvèrsia, i en general conserven estretes relacions econòmiques i militars amb França.

França ha estat durant molt temps un centre mundial de l'art, la ciència i la filosofia. És el quart país amb més monuments declarats Patrimoni de la Humanitat a Europa per la UNESCO i rep al voltant de 83 milions de turistes estrangers a l'any, més que qualsevol altre país del món. França és un país desenvolupat amb la sisena economia més gran del món per PIB nominal i el novè més gran per paritat de poder adquisitiu. En termes de la riquesa total de les llars, ocupa el quart lloc del món. França s'exerceix bé en les classificacions internacionals d'educació, salut, esperança de vida i desenvolupament humà. França segueix sent una gran potència al món; és membre fundador de les Nacions Unides, on és un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, i membre fundador de la Unió Europea (UE). També és membre del Consell d'Europa, formava part de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de la Francofonia i del Grup dels vuit (G8). Militarment, és membre de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Més sobre França

Informació bàsica
  • Moneda Euro
  • Nom natiu France
  • Codi de trucada +33
  • Domini d'Internet .fr
  • Speed limit 130
  • Mains voltage 400V/50Hz
  • Democracy index 7.99
Population, Area & Driving side
  • Població 67749632
  • Àrea 643801
  • costat de conducció right
Història
  • En llatí, Francia designava la regió del nord d'Europa, poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que s'anomenaven a si mateixos els francs. Hi ha diverses teories sobre l'origen del terme. Una suggereix que es deriva del protogermànic frankon, que es tradueix com a javelina o llança. Una altra teoria suggereix que en una antiga llengua germànica franc significava "lliure" (origen de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'altra proposta que és el mot "franc" el que es deriva de la designació del poble germànic, atès el seu estatus com a poble lliure durant l'Imperi Romà. De fet, des dels segles iii al IV els romans ja tenien contactes amb els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur exèrcit molt abans de les grans invasions germàniques pròpiament dites. Durant el període de la dinastia carolíngia, el territori del poble franc va ser denominat Franchonolant (Frenkenland), mentre que el territori del poble gal·loromà va ser denominat Uualholant (Welschland). El 1204, la paraula Francia va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a anomenar-se, esporàdicament, rex Francie.

    Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la Gàl·lia, habitada pels gals, un poble celta. La Gàl·lia fou conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romàniques. El cristianisme també hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el Rin foren traspassades per tribus germàniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del país; la França (o Illa de França) fou un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de París.

    ...Llegeix més

    En llatí, Francia designava la regió del nord d'Europa, poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que s'anomenaven a si mateixos els francs. Hi ha diverses teories sobre l'origen del terme. Una suggereix que es deriva del protogermànic frankon, que es tradueix com a javelina o llança. Una altra teoria suggereix que en una antiga llengua germànica franc significava "lliure" (origen de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'altra proposta que és el mot "franc" el que es deriva de la designació del poble germànic, atès el seu estatus com a poble lliure durant l'Imperi Romà. De fet, des dels segles iii al IV els romans ja tenien contactes amb els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur exèrcit molt abans de les grans invasions germàniques pròpiament dites. Durant el període de la dinastia carolíngia, el territori del poble franc va ser denominat Franchonolant (Frenkenland), mentre que el territori del poble gal·loromà va ser denominat Uualholant (Welschland). El 1204, la paraula Francia va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a anomenar-se, esporàdicament, rex Francie.

    Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la Gàl·lia, habitada pels gals, un poble celta. La Gàl·lia fou conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romàniques. El cristianisme també hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el Rin foren traspassades per tribus germàniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del país; la França (o Illa de França) fou un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de París.

     Divisió de l'imperi Carolingi pels tractats de Verdun (843) i Meerssen (870).

    Encara que l'inici de la monarquia francesa sovint remunta al segle v, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'imperi Franc de Carlemany en dues parts, oriental i occidental, al segle ix. La part oriental donaria origen al que ara és Alemanya, mentre que la part occidental és a l'origen de França.

    Els descendents de Carlemany van governar França fins al 987, quan Hug Capet, duc de França i comte de París, fou coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels Capets, governarien el Regne de França fins al 1792, quan la Revolució Francesa va establir la Primera República Francesa, en un període de transformacions radicals que va començar el 1789.

    Napoleó Bonaparte va agafar el control de la República el 1799, de la qual se'n va proclamar Primer Cònsol. Els seus exèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous reialmes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Arran de la seva derrota el 1815, la monarquia francesa fou restablerta, la qual més endavant va ser abolida legislativament i seguida per una Segona República el 1848. Aquesta segona república va finalitzar quan l'últim nebot de l'Emperador, Lluís Napoleó Bonaparte, en fou elegit President i va proclamar un Segon Imperi el 1852. No tan ambiciós com el seu oncle, el segon Napoleó també fou finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la Tercera República (1870).

    Si bé al final resultà vencedora tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona, França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial (Imperi colonial francès) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de 1958, s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la Cinquena República) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipus parlamentari.

    Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a Algèria, el govern de Pflimlin va ser deposat. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de 1958, amb poders plens i amb la tasca de redactar una constitució que establís la Cinquena República. En va ser elegit president el desembre del mateix any.

    De Gaulle va utilitzar en diverses vegades el referèndum principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mitjà del sufragi universal. El 1965, en la primera elecció amb sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit amb el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari François Mitterrand.

    El maig francès de 1968 van començar les manifestacions estudiantils (moviment que després s'estendria a altres regions del món) van concentrar els partits d'esquerra, sacsejant el règim de de Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elisis li van donar un nou suport. El 1969, però, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions amb poders polítics limitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. Amb el «no» del referèndum, de Gaulle va renunciar.

    Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és Nicolas Sarkozy i el 2012 és elegit president François Hollande.

    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Bonjour
Món
Monde
Hola món
Bonjour le monde
Gràcies
Merci
Adéu
Au revoir
Oui
No
Non
Com estàs?
Comment vas-tu?
Bé gràcies
Bien, merci
Quant costa?
Combien ça coûte?
Zero
Zéro
Un
Une

On puc dormir a prop de França ?

Booking.com
481.315 visites en total, 9.174 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 74 visites avui.