El curs de la Rambla era originàriament un rierol ple d'aigües residuals,[1] generalment sec però un important desguàs per a les abundants aigües pluvials que fluïen dels turons de Collserola durant la primavera i la tardor. Separava la ciutat emmurallada al seu marge nord-est dels assentaments del Raval ("el suburbi") al seu sud-oest.[2]

Antigament, per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla (també anomenada de Cagadell, Codonell, d'en Bonanat, d'en Ponç o d'en Pomet),[3] que fluïa per l'actual carrer de Balmes i per l'actual Rambla per desembocar en algun punt entre l'actual plaça del Duc de Medinaceli i la plaça de la Mercè.[3]

L'any 1377 es va iniciar la construcció d'una ampliació de les muralles de la ciutat per incloure la Rambla i el Raval. L'any 1440 la riera es va desviar cap al nord[4] per sortir de les noves muralles; la riera va deixar de fluir i la Rambla va començar a convertir-se en carrer.[5]

Durant els segles següents al tancament de la Rambla per les muralles, aquesta es va convertir en un centre consolidat de la vida urbana de Barcelona, servint com a via llarga i àmplia utilitzada per a festivals, mercats i esports. L'any 1704, les muralles foren substituïdes per cases al voltant del mercat de Sant Josep.[6] Ja al segle XVIII, la plaça de la Rambla era un punt de trobada a les nits d'estiu.[7]

Durant aquest període també s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, com el monestir i col·legi dels Jesuïtes de Betlem (1553), del qual només queda l'església posterior; el monestir carmelita de Sant Josep, a l'emplaçament de l'actual mercat de la Boqueria; i un monestir de caputxins a l'extrem inferior del carrer.[5]

Els primers arbres daten del 1702, quan s'hi van plantar 280 pollancres que van ser reemplaçats més tard per oms. Aquests van tornar a ser reemplaçats per acàcies al 1832, i els plàtans actualment en peu van començar a ser l'arbre comú a partir de 1859,[8] i procedien de la Devesa de Girona.[9]

Durant els darrers segles, diversos conflictes van afectar els edificis religiosos de la Rambla, sobretot els disturbis de la nit de Sant Jaume de 1835, unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins i durant les quals els revolucionaris van cremar monestirs i esglésies i van matar diversos frares.[10] Arran d'aquests fets, aquests edificis van desaparèixer i van ser desamortitzats,[11] i en l'espai alliberat pels convents s'hi construirien alguns dels equipaments que veiem actualment, com el Liceu (1847), la Boqueria (1836) i la Plaça Reial (1848).

La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle xix,[11] el 1853, mentre que els primers ocellaires van arribar dos anys més tard al tram central de la Rambla.[12]

Al 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes.[11] La font original estava situada al pati de l'edifici dels Estudis Generals, precedents de la Universitat de Barcelona; en desaparèixer aquest edifici, la font fou traslladada a la Rambla.[13] L'actual data del 1890, quan l'ajuntament aprovà la instal·lació d'una font fanal, un model creat per l'arquitecte municipal Pere Falqués l'any 1889;[14] aquesta és feta de ferro, té quatre brolladors i està coronada per un fanal de quatre llums.

Entre 1883 i 1885 la Casa Bruno Cuadros va ser remodelada per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, i va passar a exposar a la seva façana figures japoneses, paraigües, ventalls i un drac,[15] ja que la casa venia paraigües, para-sols, mantes i ventalls principalment del Japó. L'any 1894 es va inaugurar la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, dissenyada per Josep Domènech i Estapà,[16] i el 1888 el monument a Colom.[17]

El Liceu es convertí també en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós; a la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893, l'anarquista Santiago Salvador i Franch llançà dues bombes tipus Orsini sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una, que causà una vintena de morts. Aquest fet commocionà la ciutat; el públic liceístic (i, en general, el dels teatres de la ciutat) va trigar a tornar a la normalitat; alhora, l'esdeveniment va potenciar, i sovint distorsionar, la imatge classista del Liceu.[18]

Durant la guerra civil espanyola (1936-39) diversos edificis i personal religiosos de la Rambla van veure's afectats, tant a conseqüència dels danys causats per l'artilleria i els atacs aeris de les forces franquistes i els seus aliats alamenys i italians,[19][20] com a mans dels anarquistes, que van assassinar un gran nombre d'eclesiàstics,[21] així com destruir esglésies i d'altres estructures religioses, obres d'art i d'imatgeria religiosa.

L'any 1976, al pla de la Boqueria s'hi va inaugurar el mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró, també conegut amb el nom de Paviment Miró.[22]

El maig de 1981 va ser l'escenari de l'assalt al Banco Central, un intent d'atracament al Banco Central, al capdamunt de la Rambla, que va derivar en el segrest d'unes tres-centes persones, treballadors i transeünts que en el moment de l'assalt es trobaven dins de l'edifici, i que es va allargr pràcticament 37 hores.[23]

El gener de 1994, mentre uns operaris treballaven en la reparació del teló d'acer antiincendis del Liceu, unes guspires van originar les flames que causarien un incendi i que destruirien quasi del tot un dels teatres més emblemàtics del país, ja que quan els bombers van arribar-hi el foc era ja incontrolable. Ja havia patit un altre incendi l'any 1861, catorze anys més tard de la seva inauguració, segurament a causa d'un llum d'oli mal apagat al quart pis; en ser tot de fusta, el foc es va propagar molt de pressa i no van ser a temps d'utilitzar els dipòsits d'aigua. Les flames el van destruir i només en va quedar la carcassa de pedra del teatre, que va aprofitar-se en la primera reconstrucció. Per a la segona reconstrucció es van expropiar diverses finques per tal de permetre'n l'ampliació, la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques i aquest va passar a ser de titularitat pública. Finalment va poder reobrir el 1999.[24][25][26]

El 17 d'agost de 2017 s'hi va produir un atropellament massiu deliberat,[27] reivindicat hores més tard per l'autodenominat Estat Islàmic,[28] fent servir la tècnica de vehicle-ariet.

A quarts de cinc de la tarda, una furgoneta Fiat Talento blanca de lloguer va envestir desenes de persones a la part alta de la Rambla. Segons testimonis oculars, el conductor va anar fent esses al llarg d'uns 500 metres per tal d'atropellar més gent. El furgó va aturar-se a l'alçada de mitja Rambla, just a sobre del mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró. Seguidament, el conductor va sortir armat de la furgoneta.[29]

L'atemptat es va saldar amb 15 morts i més d'un centenar de ferits de 35 nacionalitats diferents.[30]