La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell. La paraula «rambla» té el seu origen en la paraula àrab rámla, que significa «areny, sorral», documentada per primera vegada en català l'any 1249. Una rambla és, per tant, una riera o torrent; és a dir, curs fluvial normalment sec per on només hi passa aigua en determinats moments de l'any o en dies de pluja. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d'una riera.

A la Rambla hi ha molts quioscos de premsa i parades de flors, actors ambulants, artistes plàstics com ara pintors, caricaturistes i retratistes, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d...Llegeix més

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell. La paraula «rambla» té el seu origen en la paraula àrab rámla, que significa «areny, sorral», documentada per primera vegada en català l'any 1249. Una rambla és, per tant, una riera o torrent; és a dir, curs fluvial normalment sec per on només hi passa aigua en determinats moments de l'any o en dies de pluja. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d'una riera.

A la Rambla hi ha molts quioscos de premsa i parades de flors, actors ambulants, artistes plàstics com ara pintors, caricaturistes i retratistes, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesania i també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès, com el Palau de la Virreina, el Palau Moja, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l'Antiga Casa Figueras, el Teatre Principal i el Gran Teatre del Liceu, on es representen òperes i ballets. Un dels carrers laterals, d'escassos metres de longitud, porta a la Plaça Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants, i on es reuneixen els diumenges al matí els col·leccionistes de segells i monedes.

La Rambla de Barcelona desemboca a la plaça del Portal de la Pau, oberta al Port Vell, on s'aixeca el monument a Colom. Ben a prop hi ha el Museu Marítim, dedicat especialment a la història naval de la Mediterrània i on s'exhibeix, entre d'altres, la reproducció a escala real d'una antiga galera de combat. El museu està situat a l'edifici medieval de les Drassanes Reials, on es construïen els vaixells que connectaven els extensos dominis de la Corona pel Mediterrani. El Port Vell ofereix altres atractius, com ara un centre d'oci, de botigues i restaurants (el Maremàgnum), un cinema IMAX i el major aquari de fauna marina mediterrània.

Al centre històric, ben a prop de la Rambla, també són interessants la Catedral, la Plaça de Sant Jaume – que acull els edificis de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona – i els carrerons estrets i animats del barri Gòtic, el Raval i la Ribera (que inclou el Born).

Antigament un passeig popular i burgès, el turisme de masses (sobretot arran dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992) ha afectat el caràcter del carrer, amb la proliferació de comerços de records i també de carteristes. Malgrat que gairebé ja no sigui freqüentada pels barcelonins, la seva popularitat entre els turistes fa que la Rambla estigui plena de gent, sobretot en plena temporada.

 Mapa de Barcelona cap al 1700 que mostra la Rambla baixant pel centre de la ciutat i flanquejada per l'antiga muralla a la seva dreta.

El curs de la Rambla era originàriament un rierol ple d'aigües residuals,[1] generalment sec però un important desguàs per a les abundants aigües pluvials que fluïen dels turons de Collserola durant la primavera i la tardor. Separava la ciutat emmurallada al seu marge nord-est dels assentaments del Raval ("el suburbi") al seu sud-oest.[2]

Antigament, per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla (també anomenada de Cagadell, Codonell, d'en Bonanat, d'en Ponç o d'en Pomet),[3] que fluïa per l'actual carrer de Balmes i per l'actual Rambla per desembocar en algun punt entre l'actual plaça del Duc de Medinaceli i la plaça de la Mercè.[3]

L'any 1377 es va iniciar la construcció d'una ampliació de les muralles de la ciutat per incloure la Rambla i el Raval. L'any 1440 la riera es va desviar cap al nord[4] per sortir de les noves muralles; la riera va deixar de fluir i la Rambla va començar a convertir-se en carrer.[5]

Durant els segles següents al tancament de la Rambla per les muralles, aquesta es va convertir en un centre consolidat de la vida urbana de Barcelona, servint com a via llarga i àmplia utilitzada per a festivals, mercats i esports. L'any 1704, les muralles foren substituïdes per cases al voltant del mercat de Sant Josep.[6] Ja al segle xviii, la plaça de la Rambla era un punt de trobada a les nits d'estiu.[7]

Durant aquest període també s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, com el monestir i col·legi dels Jesuïtes de Betlem (1553), del qual només queda l'església posterior; el monestir carmelita de Sant Josep, a l'emplaçament de l'actual mercat de la Boqueria; i un monestir de caputxins a l'extrem inferior del carrer.[5]

Els primers arbres daten del 1702, quan s'hi van plantar 280 pollancres que van ser reemplaçats més tard per oms. Aquests van tornar a ser reemplaçats per acàcies al 1832, i els plàtans actualment en peu van començar a ser l'arbre comú a partir de 1859,[8] i procedien de la Devesa de Girona.[9]

Durant els darrers segles, diversos conflictes van afectar els edificis religiosos de la Rambla, sobretot els disturbis de la nit de Sant Jaume de 1835, unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins i durant les quals els revolucionaris van cremar monestirs i esglésies i van matar diversos frares.[10] Arran d'aquests fets, aquests edificis van desaparèixer i van ser desamortitzats,[11] i en l'espai alliberat pels convents s'hi construirien alguns dels equipaments que veiem actualment, com el Liceu (1847), la Boqueria (1836) i la Plaça Reial (1848).

La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle xix,[11] el 1853, mentre que els primers ocellaires van arribar dos anys més tard al tram central de la Rambla.[12]

Al 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes.[11] La font original estava situada al pati de l'edifici dels Estudis Generals, precedents de la Universitat de Barcelona; en desaparèixer aquest edifici, la font fou traslladada a la Rambla.[13] L'actual data del 1890, quan l'ajuntament aprovà la instal·lació d'una font fanal, un model creat per l'arquitecte municipal Pere Falqués l'any 1889;[14] aquesta és feta de ferro, té quatre brolladors i està coronada per un fanal de quatre llums.

 El pla de la Boqueria (1873), obra d'Achille Battistuzzi, amb la Casa Bruno Cuadros abans de la seva reforma.

Entre 1883 i 1885, la Casa Bruno Cuadros va ser remodelada per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, i va passar a exposar a la seva façana figures japoneses, paraigües, ventalls i un drac,[15] ja que la casa venia paraigües, para-sols, mantes i ventalls principalment del Japó. L'any 1894 es va inaugurar la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, dissenyada per Josep Domènech i Estapà,[16] i el 1888 el monument a Colom.[17]

El Liceu es convertí també en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós; a la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893, l'anarquista Santiago Salvador i Franch llançà dues bombes tipus Orsini sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una, que causà una vintena de morts. Aquest fet commocionà la ciutat; el públic liceístic (i, en general, el dels teatres de la ciutat) va trigar a tornar a la normalitat; alhora, l'esdeveniment va potenciar, i sovint distorsionar, la imatge classista del Liceu.[18]

Durant la guerra civil espanyola (1936-39) diversos edificis i personal religiosos de la Rambla van veure's afectats, tant a conseqüència dels danys causats per l'artilleria i els atacs aeris de les forces franquistes i els seus aliats alamenys i italians,[19][20] com a mans dels anarquistes, que van assassinar un gran nombre d'eclesiàstics,[21] així com destruir esglésies i d'altres estructures religioses, obres d'art i d'imatgeria religiosa.

L'any 1976, al pla de la Boqueria s'hi va inaugurar el mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró, també conegut amb el nom de Paviment Miró.[22]

El maig de 1981 va ser l'escenari de l'assalt al Banco Central, un intent d'atracament al Banco Central, al capdamunt de la Rambla, que va derivar en el segrest d'unes tres-centes persones, treballadors i transeünts que en el moment de l'assalt es trobaven dins de l'edifici, i que es va allargr pràcticament 37 hores.[23]

 Incendi del Liceu de 1861.

El gener de 1994, mentre uns operaris treballaven en la reparació del teló d'acer antiincendis del Liceu, unes guspires van originar les flames que causarien un incendi i que destruirien quasi del tot un dels teatres més emblemàtics del país, ja que quan els bombers van arribar-hi el foc era ja incontrolable. Ja havia patit un altre incendi l'any 1861, catorze anys més tard de la seva inauguració, segurament a causa d'un llum d'oli mal apagat al quart pis; en ser tot de fusta, el foc es va propagar molt de pressa i no van ser a temps d'utilitzar els dipòsits d'aigua. Les flames el van destruir i només en va quedar la carcassa de pedra del teatre, que va aprofitar-se en la primera reconstrucció. Per a la segona reconstrucció es van expropiar diverses finques per tal de permetre'n l'ampliació, la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques i aquest va passar a ser de titularitat pública. Finalment va poder reobrir el 1999.[24][25][26]

Atemptat terrorista de 2017  Homenatge a la Rambla després de l'atemptat.

El 17 d'agost de 2017 s'hi va produir un atropellament massiu deliberat,[27] reivindicat hores més tard per l'autodenominat Estat Islàmic,[28] fent servir la tècnica de vehicle-ariet.

A quarts de cinc de la tarda, una furgoneta Fiat Talento blanca de lloguer va envestir desenes de persones a la part alta de la Rambla. Segons testimonis oculars, el conductor va anar fent esses al llarg d'uns 500 metres per tal d'atropellar més gent. El furgó va aturar-se a l'alçada de mitja Rambla, just a sobre del mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró. Seguidament, el conductor va sortir armat de la furgoneta.[29]

L'atemptat es va saldar amb 15 morts i més d'un centenar de ferits de 35 nacionalitats diferents.[30]

Michael Eaude. Catalonia - A Cultural History. Andrews UK Limited, 12 octubre 2011, p. 198. ISBN 978-1-908493-25-5. «From the Plaça de Catalunya, the Ramblas follows a slightly zigzag line, the contour of the sewage-filled medieval stream it was, down to the Columbus column and the sea.»  Eaude, Michael. Catalonia: A Cultural History. Signal Books, 2007. ISBN 9781904955320.  ↑ 3,0 3,1 Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona. Passejada pels carrers de la ciutat vella. (en catalán). I. 4ª. Edicions 62, 1989, p. 19. ISBN 84-297-2144-4.  Permanyer, Lluís. Història de l'Eixample. Barcelona, 1991. ↑ 5,0 5,1 «Història de la Rambla: Cronologia». Amics de la Rambla. Arxivat de l'original el 2013-09-24. [Consulta: 28 abril 2013]. Histoire de la Rambla Arxivat 2011-03-17 a Wayback Machine., sur le site de la mairie de Barcelone. Baretti, Giuseppe (1719-1789). M. M. Rey. Voyage de Londres à Gênes. Tome 4 /. Passant par l'Angleterre, le Portugal, l'Espagne et la France. Par Joseph Baretti,... Traduit de l'anglois sur la 3e édition... (en francès), 1777.  Bauló, Pepi «The flower's stalls in la Rambla: a blossoming tradition» (en anglès). Barcelonina, 07-03-2015 [Consulta: 22 maig 2017]. «Las paradas de flores de las Ramblas: tradición que siempre reverdece» (en castellà). Barcelonina, 07-03-2015. «Història de la Rambla: La nit que va canviar la Rambla». Amics de la Rambla. Arxivat de l'original el 2013-06-05. [Consulta: 28 abril 2013]. ↑ 11,0 11,1 11,2 Sobrequés i Callicó, Jaume. Història de Barcelona. Barcelona, 2008. ISBN 978-84-01-38717-3 [enllaç sense format] https://beteve.cat/economia/ocellaires-rambla-parades-historia/ Artís Tomàs, Andreu-Avel·lí (Sempronio). 100 fuentes de Barcelona. Barcelona: Sociedad General de Aguas de Barna., 1972, p. 32.  Martín Pascual, Manel. Barcelona: aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues Exposicions (1888-1929). Barcelona: Marcial Pons, 2009, p. 199. ISBN 978-84-9768-671-6.  «Casa Bruno Cuadros». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. «Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. «Monument a Colom». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Calpena, Enric «Una nit al Liceu». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 70. ISSN: 1695-2014. (Albertí 2004, p. 220) (Bowers 1977, pàg. 385-386) Solé i Sabaté, Josep Maria i Villarroya, Joan. La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939) (2 volums). Edicions de l'Abadia de Montserrat (1989). Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «Dona-bolet amb barret de lluna, coneguda popularment com el Condó». Catàleg d'Art Públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 desembre 2013]. «ASALTO AL BANCO CENTRAL» (en castellà). La Vanguardia pàg. 8, 24-05-1981. [Consulta: 17 setembre 2010]. [enllaç sense format] https://beteve.cat/cultura/incendi-liceu-barcelona-cronica/ [enllaç sense format] https://diumenge.ara.cat/diumenge/liceu-incendi-que-regenerar-teatre_1_2633468.html Permanyer, Lluís. «Una ciutat i una ambició» (en castellà). La Vanguardia, 01-02-1994. «Una furgoneta atropella diverses persones a la Rambla de Barcelona». El Periodico, 17-08-2017. «L'Estat Islàmic reivindica l'atemptat de Barcelona». Ara.cat, 17-08-2017. «2 víctimes mortals i 20 ferits a l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona». rac1.cat, 17-08-2017. [Consulta: 17 agost 2017]. «Balanç provisional d'Emergènciescat el 18 d'agost a les 13h CEST». EmergènciesCatalunya, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
Fotografies de:
Statistics: Position
1422
Statistics: Rank
93821

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
643897152Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 7844
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de La Rambla ?

Booking.com
572.005 visites en total, 9.238 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 432 visites avui.