La iniciativa per a dedicar un monument al president Macià va sorgir el 1977, amb l'arribada de la democràcia i la recuperació de l'autonomia per a la comunitat catalana. La idea va ser suggerida pel diari Avui el 6 de gener de 1977, i s'organitzà una recol·lecció pública que va recollir un total de 5 641 557 pessetes. Després de decidir l'emplaçament a la Plaça de Catalunya, la Generalitat va convocar el 1983 un concurs públic per a escollir l'artista que faria l'obra. El projecte escollit va ser el titulat Flama, dels madrilenys Joaquín Vaquero, Luis Bertal i Javier Casanueva, que tenia forma de cripta, i del qual partien quatre barres en representació de la senyera catalana, les quals es projectaven al cel amb rajos làser. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va posar la primera pedra el 25 de desembre de 1983, en el 50è aniversari de la mort de Macià. Però finalment el projecte no es va executar, i en lloc d'aquest es va donar l'encàrrec directament a Subirachs, mentre que el projecte urbanístic va ser a càrrec dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, els quals van projectar un estany que circumdés l'obra de Subirachs, al que es va instal·lar la Deessa de Clarà. El monument va ser inaugurat el 25 de desembre de 1991, 58è aniversari de la mort de Macià.[1]