El Carrer del Bisbe de Barcelona és un carrer que ha tingut diversos noms al llarg de la seua història: Santa Eulàlia, Bisbal, Diputació, Martín Zurbano, García Lorca i Obispo Irurita.
D'entre tots els seus noms passats, el de Martín Zurbano no fou gens popular perquè va ésser un militar que va bombardejar la ciutat, i quasi ningú mai el va anomenar així. Pel que fa al nom d'Obispo Irurita, aquest fou bisbe de Barcelona el 1930, el qual, de seguida, va simpatitzar amb els carlins i va fer tot el possible per frenar l'ús de la llengua catalana a l'Església. Als inicis de la guerra es va amagar a casa d'uns joiers del Call i sembla que va ésser trobat i afusellat per un escamot de la CNT-FAI, amb tots els altres habitants de la casa, encara que hi ha moltes versions que posen en dubte els fets i no s'han arribat mai a aclarir ben bé del tot. El dictador Franco, en guanyar la guerra, va voler ennoblir el bisbe afecte al règim posant el seu nom a molts carrers del país.[1]
L'any 1939, només cinc mesos després de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes, es va celebrar a la catedral un funeral solemne pel bisbe Irurita i, acabat el funeral, la comitiva va descobrir la placa que va donar un nom nou al carrer que durant la darrera Guerra Civil Espanyola s'havia anomenat García Lorca.[1]
Finalment, el consistori va decidir, el 1982, que aquest carrer es digués simplement del Bisbe.[1]
Afegeix un nou comentari