Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

El projecte

L'edifici va ser promogut per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu.[1] L'auditori seria destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment, continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

El 31 de maig de 1904, l'Orfeó va aprovar en assemblea el projecte i el pressupost corresponent, i l'octubre del mateix any l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va rebre l'èncarrec de mans d'en Joaquim Cabot, l'aleshores president de l'entitat. Domènech i Montaner era aleshores una de les figures de referència de Catalunya, tant pel que fa al seu ofici com a la seva activitat política i cultural. Com a arquitecte, ja havia firmat l'edifici Montaner i Simon, el popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, i diverses obres de menys volada. Tanmateix, també havia estat un home clau en la presa de consciència política del catalanisme de finals del segle xix quan va col·laborar en la fundació de la Lliga de Catalunya o, com a president de la primera assemblea de la Unió Catalanista, va signar les Bases de Manresa. A més a més, va presidir els Jocs Florals, l'Ateneu Barcelonès o l'Acadèmia de Bones Lletres.[2]

Abans d'acabar l'any es feu la compra del claustre del convent de Sant Francesc, amb una superfície de 1.350,75 m² i a un preu final de 240.322,60 pessetes, per a construir-hi el nou edifici.[3] El 23 d'abril de 1905 es realitzà la col·locació de la primera pedra de les obres, finançades amb un emprèstit de 600.000 pessetes en obligacions amortitzables, al portador, en dues sèries de 500 i 1.000 pessetes, a l'interès anual del 4%.[4] Hi van contribuir industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu.

Inauguració  Inauguració el 1908

Tres anys més tard, el 9 de febrer de 1908, se celebrà la seva inauguració. L'obra va ser guardonada en el Concurs anual d'edificis artístics, promogut per l'Ajuntament de Barcelona, com a millor edifici de l'any, amb aquests arguments:

« Ha estat relativament fàcil la feina confiada a aquest jurat, car, entre els edificis acabats durant l'any 1908, un d'ells s'ha sobreposat, naturalment i sense vacil·lacions, a tots els altres. El superb edifici de l'Orfeó Català compleix plenament la primera condició per optar al premi del Concurs, car es pot dir ben bé que, per ell mateix, embelleix no sols el seu propi emplaçament, sinó que irradia l'ambient d'art, animació i bellesa a tota la seva barriada... »

L'auditori va ser destinat a concerts de música orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i a recitals de cantants. Tanmateix, al Palau han tingut també cabuda actes culturals, polítics, obres de teatre i, naturalment, les més variades actuacions musicals. Ara com ara continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música culta com al de la música popular.

 L'escenariLes dictadures

Al llarg de la seva història, el Palau també ha acollit actes no relacionats amb la música. La vida política catalana hi ha trobat una evident manifestació simbòlica que passa per les assemblees de Solidaritat Catalana, per la clausura de quatre mesos ordenada per la dictadura de Primo de Rivera entre el 24 de juny i el 13 d'octubre de 1925, i pel franquisme, moment en què el seu nom fou castellanitzat i el gentilici suprimit: Palacio de la Música.[2]

Així, el 2 d'abril de 1940, la Falange organitzà un festival amb la intervenció del «Orfeón que dirige el maestro Millet» —segons deia el programa i per evitar escriure el nom real— que va haver de començar amb l'himne feixista Cara al sol, que Millet va dirigir amb els braços immòbils contra el cos.[2] També s'hi celebrà un concert de militars russos (el programa aclaria que eren de l'antic exèrcit del Tsar), i el 1943, un altre del Cor de les Joventuts Hitlerianes.

Tanmateix, hi havia més música, i per exemple el 9 de novembre del 1940 s'hi va estrenar el famós Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo. El 31 de març de 1944, Eduard Toldrà hi feu el seu primer concert amb l'Orquestra Municipal de Barcelona, l'actual Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que fins a la inauguració de l'Auditori (1999) va ser la principal llogatera del Palau. El 19 de maig de 1944 hi va debutar la soprano Victòria dels Àngels. L'Orfeó Català no va reaparèixer fins al 1946, dirigit per Lluís Maria Millet, fill del fundador, que va interpretar el Requiem de Mozart.

El 1960 van succeir els Fets del Palau, coincidint amb una visita de Francisco Franco a Catalunya. Amb motiu de la celebració del centenari de Joan Maragall, s'havia aconseguit l'autorització per a interpretar-hi el Cant de la Senyera, però la prohibició en l'últim moment per part de les autoritats va fer que part del públic assistent es posés dret a cantar-lo i es llancessin fulls volants contra Franco. Va haver-hi detencions, entre les quals la del jove Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya, i que, malgrat no trobar-se al local, fou sotmès a un consell de guerra.[5] El Cant de la Senyera s'hi va poder tornar a escoltar el 18 d'abril de 1967, en el concert del centenari del naixement de Lluís Millet.

En aquesta època, i amb la realitat política sempre present (com per exemple quan la Falange va decidir fer-hi un acte commemoratiu de la seva fundació), el Palau començà una etapa d'una certa normalitat amb la representació d'obres de teatre en català, concerts de música clàssica i jazz, i també de la Nova Cançó. Els grans intèrprets catalans començaren a actuar-hi sovint, com ho feu Frederic Mompou el 1969 en el seu 75è aniversari.

La democràcia

A la dècada del 1980, l'Orfeó Català decidí efectuar una gran reforma arquitectònica i també jurídica i, així, el 1983 es va constituir el Consorci del Palau de la Música Catalana, amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura d'Espanya.[cal citació] El 1990, amb motiu dels actes del centenari de l'Orfeó Català, es va constituir la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, presidida per Fèlix Millet i Tusell, per tal d'aconseguir recursos privats amb activitats organitzades al Palau.[cal citació]

 Escultura de Lluís Millet i Pagès, fundador de l'Orfeó Català, realitzada per Josep Salvadó JassansCas Millet

El cas Millet, també conegut com el cas Palau o el saqueig del Palau de la Música,[6][7] va esclatar el juny de 2009, quan la fiscalia de Barcelona va presentar una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Fèlix Millet i altres tres directius més de la Fundació.[8] Els principals imputats d'aquest cas també ho foren pel cas Hotel del Palau, sobre la requalificació urbanística irregular d'unes finques properes al Palau per a construir-hi un hotel de luxe.[9]

Roig, 1995, p. 155. ↑ 2,0 2,1 2,2 Cararach, 2007. García-Martín, 1987. Memòria Orfeó Català 1904, pàg. 9. Manchon, Manel «Acto/Recuerdo de los Fets de Palau». El Mundo, 21-05-2000. Arxivat de l'original el 12-02-1009. Maigí, Raül; Cuyàs, Manuel. «El saqueig del Palau, de la «A» a la «Z»». El Punt, 27-09-2009. [Consulta: 20 octubre 2009]. «Especial: El saqueo del Palau de la Música». El País, 27-09-2009. [Consulta: 20 octubre 2009]. «El juez concluye que CDC recibió 5,1 millones en comisiones de Ferrovial» (en castellà). El País, 16-07-2013. [Consulta: 4 gener 2014]. Albalat, J.G. «La jutge de l''hotel Millet' limita el cas a l'ajuntament». El Periódico de Catalunya, 02-07-2010.
Fotografies de:
Ralf Roletschek - GFDL 1.2
Statistics: Position
139
Statistics: Rank
373704

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
234718695Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 8291

Google street view

On puc dormir a prop de Palau de la Música Catalana ?

Booking.com
487.381 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 7 visites avui.