Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. Amb més de 4.249 obres del pintor; disposa de la col·lecció més completa del món d'obres de joventut de l'artista. Està situat al carrer de Montcada, al Barri de la Ribera de Barcelona. Va obrir les seves portes al públic per primera vegada el 9 de març de 1963, convertint-se en el primer museu de Picasso del món i l'únic creat en vida de l'artista. Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Origen de la col·lecció  Jaume Sabartés

El museu va néixer gràcies a la idea de Jaume Sabartés i Gual, amic personal i secretari de l'artista des de 1935, qui volia dedicar un museu a Pablo Picasso. Inicialment Sabartés va plantejar-se crear el museu a Màlaga, però fou el mateix Picasso qui el va animar a fundar-lo a Barcelona. L'any 1960, Sabartés va proposar a l'Ajuntament la possibilitat de crear un museu dedicat exclusivament a l'artista malagueny. El 27 de juliol del mateix any es va signar l'acord que constituïa el museu. La col·lecció va iniciar-se amb la donació de la col·lecció privada del mateix Sabartés.[1] Tot i això, l'Ajuntament de Barcelona ja era propietari d'algunes obres de Picasso, com Arlequí, donada pel mateix Picasso, o les 22 obres provinents de la Col·lecció Plandiura, adquirida conjuntament amb la Generalitat de Catalunya el 1932.[2]

El museu es va inaugurar oficialment el 9 de març de 1963, sota el nom de Col·lecció Sabartés, degut a les conegudes diferències polítiques entre Picasso i el règim franquista que governava en aquell moment. Fins i tot el llavors alcalde Porcioles va arribar a desobeir instruccions del govern espanyol per poder obrir el museu.[3] El museu es va ubicar al Palau Aguilar, al número 15 del carrer de Montcada. En aquesta primera època, la col·lecció estava formada bàsicament per la mateixa col·lecció Sabartés, algunes litografies i cartells, més algunes obres que es van arreplegar del Museu d'Art de Catalunya. També es van incloure els dibuixos de la col·lecció privada de Lluís Garriga i Roig. El mateix any s'hi van incorporar una donació de Salvador Dalí -Un llibre amb gravats que Picasso havia fet per a Les metamorfosis d'Ovidi- i un collage donat per Gala, Cap, de 1913.

Amb els anys, la col·lecció es va anar ampliant progressivament amb donacions, com la dels 7 dibuixos -datats entre 1899 i 1904- que Sebastià Junyer i Vidal va donar el 1966. Dos anys més tard, el 1968, Sabartés va morir i el mateix Picasso va lliurar a la pinacoteca una sèrie de 58 quadres sobre Las Meninas de Velázquez, així com Retrat blau de Sabartés, de 1901. A més, es va comprometre a donar al museu una còpia de cada nou gravat que realitzés.

Ampliació del museu i de les col·leccions  Placa commemorativa de l'ampliació del Museu el 1999, amb l'adquisició de la Casa Mauri i el Palau Finestres

El desembre de 1970 es va produir la primera d'una sèrie d'ampliacions del museu, annexant el palau del Baró de Castellet, annex al Palau Aguilar. El 8 de maig d'aquell mateix any el pintor havia realitzat una segona donació, consistent en 921 obres d'estils i tècniques diferents. Era tota la col·lecció que la seva família tenia guardada a la ciutat, bàsicament formada per obres primerenques. Picasso moriria el 1973.

Amb el temps les donacions van seguir i el museu va créixer en importància. El 1982 Jacqueline Roque, la seva vídua, va fer lliurament al museu de 41 peces de ceràmica i el fotògraf Roberto Otero va donar un recull gràfic amb 80 fotografies del pintor i del seu cercle.

L'any següent, els hereus, juntament amb la Galeria Louise Leiris, van fer donació de 117 gravats. Durant els inicis dels anys 80 la col·lecció es va anar completant amb diverses donacions, tant de particulars com de diverses galeries d'art i algunes adquisicions. Algunes donacions remarcables són els donatius de Domingo Carles i l'Editorial Gustau Gili, entre d'altres.[4] Poc després, el 1985, es faria una nova ampliació, amb l'annexió del Palau Meca.

Durant els anys 90 es van rebre algunes donacions, com Bust de dona o Home assegut. També es van adquirir obres com Retrat de Jacqueline amb cinta, entre d'altres. A finals dels anys 90 es va realitzar una nova ampliació del museu, amb l'adquisició de la Casa Mauri i el Palau Finestres, tots dos al mateix carrer i annexes al museu. Aquesta nova ampliació es va realitzar amb l'objectiu d'habilitar un espai per a exposicions temporals, que s'inauguraria el 1999, dotant al museu de 3.400 m2 afegits, una sala d'actes i més espai per als serveis. L'ampliació es va inaugurar amb l'exposició temporal Picasso: paisatge interior i exterior, amb més de 200 obres de l'artista creades entre 1917 i 1970.[5]

Segle XXI  Ampliació del museu a la plaça Sabartés. Centre de Coneixement i Recerca

L'any 2003 es va replantejar l'exposició permanent i es van remodelar els espais interiors i reordenar la presentació d'obres. Dos anys més tard, el 2005, la Generalitat de Catalunya va declarar la institució com a museu d'interès nacional.

El 2006 Maite Ocaña, directora des de 1983, va deixar el càrrec per passar a dirigir el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Pepe Serra va ser nomenat director del Picasso el mateix any. El 2008 es va presentar la nova ordenació de la col·lecció permanent i es van obrir noves sales dedicades als gravats i una dedicada a Jaume Sabartés.[6] El 2009 va ser un dels 40 museus d'art més visitats del món, segons The Art Newspaper. També va crear una xarxa catalana dedicada al pintor, signant un conveni amb la resta d'espais culturals vinculats al pintor, com l'Ajuntament de Gósol, el Centre Picasso d'Horta de Sant Joan i la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, amb l'objectiu de potenciar la figura de l'artista pel territori català.[7]

Durant la primera dècada del segle XXI es van adquirir algunes obres més, com Barraca de Fira, i es va projectar una nova ampliació del museu, amb l'adquisició d'un edifici a la part posterior del museu, urbanitzant la plaça Sabartés amb la finalitat de descongestionar l'entrada.

L'any 2010 el museu va iniciar un projecte de millora de la presència activa a les xarxes socials, com Twitter, Flickr i Facebook, que va ser premiat per MW2010 amb el premi a la millor tasca en gestió de comunitats 2.0 en l'entorn de museus.[8][9] Molts dels nous projectes es basen a potenciar la recerca i el coneixement des del mateix museu, convertint-lo en un espai de debat més participatiu.

Per encabir tots els nous projectes del museu, s'ha construït un edifici de nova planta a la plaça Sabartés, al darrere del carrer Montcada. L'edifici és obra de l'arquitecte Jordi Garcés, qui ja va realitzar l'anterior ampliació del museu.[10]

Durant la tardor del 2011 es va anunciar que el museu guanyaria autonomia, buscant un nou marc de relació amb l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.[11] Jaume Ciurana, tinent alcalde de cultura, va anunciar que a partir de juliol del 2012 es crearà una fundació pública que permeti a la institució comptar amb recursos propis, agilitat administrativa i una projecció més internacional.[12] També es va anunciar que Pepe Serra, actual director del museu, passaria a dirigir el MNAC.[13] El dia 22 de desembre es va presentar el concurs públic per a buscar el nou director de la institució.[14] El dia 18 de febrer de 2012 es va saber que el nou director seria Bernardo Laniado-Romero, exdirector del Museo Picasso de Màlaga. El març de 2015 el tinent de cultura Jaume Ciurana va anundiar que el museu s'ampliaria amb l'adquisició d'una nova finca, que permetrà la construcció d'una nova cafeteria i una nova botiga. El 22 de juny de 2016 s'anuncia que el nou director és en Emmanuel Guigon.[15]

«Cronologia de la col·lecció al web del Museu Picasso», 2007. [Consulta: 15 abril 2011]. Junta de museus de Barcelona. Comissaria General de Museus. Butlletí dels museus d'art de Barcelona. Junta de Museus, 1934 [Consulta: 28 abril 2011].  Bolaños, María. Historia de los museos en España. Gijón: Ediciones Trea, 2008. ISBN 978-84-9704-352-6.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades museussingulars «Museu Picasso de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Frisach, Montse. «El Museu Picasso compra i fa canvis». Diari Avui, 04-03-2008. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 14 agost 2010]. «El Museu Picasso crea la primera xarxa del pintor a Catalunya». Diari Avui, 16-06-2009. [Consulta: 14 agost 2010]. «Archimuse.com». Arxivat de l'original el 2011-09-09. [Consulta: 17 juliol 2010]. Twitter for Museums: Strategies and Tactics for Success Arxivat 2010-10-12 a Wayback Machine. ISBN 978-0-95619436-7 «Dossier de premsa de presentació de l'edifici». Museu Picasso. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2012. [Consulta: 15 abril 2011]. PDF Ribas, Antonio «El Museu Picasso guanyarà autonomia respecte de l'Icub». . Diari Ara [Barcelona], 22-10-2011, p.35 [Consulta: 23 octubre 2011]. «El Museu Picasso de Barcelona el gestionarà una nova Fundació el juliol del 2012». . Europa Press [Barcelona], 31-10-2011 [Consulta: 31 octubre 2011]. «Josep Serra: del Picasso al MNAC» (en castellà). El País, 25-11-2011. [Consulta: 25 novembre 2011]. «El Ayuntamiento de Barcelona abre el concurso para director del Museo Picasso» (en castellà). La Vanguardia, 22-12-2011. [Consulta: 23 desembre 2011]. «El francés Emmanuel Guigon dirigirá el Museu Picasso» (en castellà). El Mundo, 22-06-2016. [Consulta: 10 desembre 2019].
Fotografies de:
Pere López - CC BY-SA 3.0
Statistics: Position
2810
Statistics: Rank
42882

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
859413276Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 6515

Google street view

On puc dormir a prop de Museu Picasso de Barcelona ?

Booking.com
487.368 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 1 visites avui.