La Casa Planells és un edifici projectat per l'arquitecte Josep Maria Jujol l'any 1924 per encàrrec del contractista Evelí Planells, amb el qual ja havia tingut relació per la construcció d'altres edificis. Fou construïda al número 332 de l'avinguda Diagonal a Barcelona. L'edifici fa xamfrà entre la Diagonal i el carrer Sicília i amb un solar molt petit, l'arquitecte va aconseguir una bona resolució a força de les corbes i sense grans escarafalls decoratius a la façana. Encara que enclavada dintre del modernisme català, no deixa de ser un anacronisme, ja que l'arquitecte Jujol, segons Lluís Permanyer, anava "per lliure i costa situar-lo". A l'interior destaca el disseny de l'escala i la seva barana de ferro forjat. Alguns autors, com Solà-Morales i Carlos Flores, ho relacionen amb el moviment expressionista alemany, per exemple amb Erich Mendelsohn. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El propietari de la finca era el promotor Evelí Planells. L'estreta vinculació personal i professional de Planells amb l'arquitecte Josep Maria Jujol va determinar que confiés en ell per projectar la seva nova casa a la cantonada de l'Avinguda Diagonal amb el carrer Sicília.[1]
Jujol va realitzar fins a tres projectes diferents per aquesta casa, fins que l'any 1924 es va iniciar la construcció de l'edifici. Inicialment Planells hauria demanat una casa unifamiliar que segons el primer projecte de Jujol -datat el 31 de desembre de 1922- presentava quatre pisos i sobre un solar de majors dimensions. Probablement la situació econòmica del promotor, menys favorable que a l'inici del contracte, va propiciar l'orientació del projecte cap a la construcció d'un edifici amb dos habitatges- datat a l'agost de 1923-, el qual Jujol projecta amb vuit plantes.[1]
Aquesta variació entre el primer i segon projecte no afecta tan sols al nombre d'habitatges i al desenvolupament en alçat de l'edifici, sinó que en el transcurs d'aquest període, Planell va vendre més de la meitat del terreny, disposant només de 83 metres quadrats per l'edifici que Jujol havia de projectar.[1]
El frontis de l' Avinguda Diagonal passà de disposar de 20,18 metres a 10,55 i el del carrer Sicília de 18 a 12,75. Amb aquest nou panorama, Jujol s'hauria vist obligat a replantejar l'edifici adaptant-lo a les noves mides de la parcel·la. La conseqüència més significativa d'aquest canvi és que es passa d'un solar on la cantonada era gairebé una anècdota a convertir-se aquest element en el principal objectiu de l'arquitecte. En aquest sentit la Casa Panells té un precedent constructiu en l'edifici projectat per Jujol un any abans a la parcel·la localitzada a la cantonada del carrer Independència amb Enamorats, també de forma trapezoïdal. La solució va ser construir un balcó corregut que es projecta més enllà de la façana i que resol amb un forjat en ventall, solució que recuperarà a la Casa Planells.[1]
Finalment, l'octubre de l'any 1923 Jujol realitza el tercer i darrer projecte que, malgrat algunes modificacions, serà el que es portarà a terme. En aquesta ocasió, no es modifica el solar però si que es produeix un nou canvi en el plantejament de la finca, ara orientada a ser un edifici d'habitatges de lloguer. Aquesta nova exigència es veu accentuada pel fet que al mateix temps ha de donar acollida a la residència de la família Planells. Jujol va projectar un edifici de sis pisos que disposava de magatzem o espai comercial a la planta baixa, un entresòl per llogar com habitatge (posteriorment utilitzat com despatx del propi Planells), un pis principal de majors dimensions habilitat com residència de la família Planells i a sobre d'aquest tres pisos més per habitatges de lloguer.[1]
Tant la localització urbana de la finca com el caràcter aïllat del projecte arquitectònic - que encara que enclavada dintre del modernisme català, no deixa de ser un anacronisme si la comparem amb l'arquitectura de l'època- converteixen aquest edifici en un exemple paradigmàtic de l'arquitectura catalana de principis del segle xx.[1]
Afegeix un nou comentari