La Festa Major de Gràcia és la festivitat anual més important de la Vila de Gràcia. Se celebra durant una setmana a partir del dia 15 d'agost, però el pregó és fet a la plaça de la Vila un dia abans per una personalitat relacionada amb el barri. La festa, encara que és pròpia del barri de Gràcia, també s'estén pel Camp d'en Grassot i Gràcia Nova. Institucionalment, la celebració es impulsada per la Federació Festa Major de Gràcia, l'entitat que aglutina les associacions i comissions de festes de carrer, i també rep la implicació de tot el districte de Gràcia així com del seu Ajuntament.
El seu origen se situa al segle xix i supera ja el seus 200 anys d'història. Els elements que més identifiquen la Festa Major de Gràcia són el guarnit de carrers i places per part del veïnat i els actes que s'hi desenvolupen per a gent de totes les edats. Els temes dels guarnits són molt variables i es poden agrupar en tres grans apart...Llegeix més
La Festa Major de Gràcia és la festivitat anual més important de la Vila de Gràcia. Se celebra durant una setmana a partir del dia 15 d'agost, però el pregó és fet a la plaça de la Vila un dia abans per una personalitat relacionada amb el barri. La festa, encara que és pròpia del barri de Gràcia, també s'estén pel Camp d'en Grassot i Gràcia Nova. Institucionalment, la celebració es impulsada per la Federació Festa Major de Gràcia, l'entitat que aglutina les associacions i comissions de festes de carrer, i també rep la implicació de tot el districte de Gràcia així com del seu Ajuntament.
El seu origen se situa al segle xix i supera ja el seus 200 anys d'història. Els elements que més identifiquen la Festa Major de Gràcia són el guarnit de carrers i places per part del veïnat i els actes que s'hi desenvolupen per a gent de totes les edats. Els temes dels guarnits són molt variables i es poden agrupar en tres grans apartats: crítiques o ironies sobre aspectes d'actualitat, espais exòtics i encantats i la recreació de la història local barcelonina. A banda del tradicional concurs de guarnició de carrers, que dona força premis, s'organitza també un concurs més recent de guarnició de balcons i portals. Rep cada any una afluència de centenars de milers de persones que busquen diversió amb l'ambient alegre diürn i la rauxa festiva.
La Generalitat de Catalunya va declarar la festivitat com a Festa tradicional d'interès nacional el 30 de juliol de 1997 i va guardonar la Federació Festa Major de Gràcia, l'entitat aglutina les associacions i comissions de festes de carrer, amb la Creu de Sant Jordi el 2012. També l'ens va rebre el Premi Nacional de Cultura 2018 per part del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Si bé el motiu de la Festa Major de Gràcia és controvertit —alguns l'atribueixen a sant Roc, alguns altres a la Mare de Déu d'Agost—, majoritàriament es considera que és per la festivitat de l'Assumpció, perquè la tradició diu que el barri es troba sota l'advocació de la Mare de Déu. Amb tot, el dia de Sant Roc també se celebra: els veïns li fan un homenatge i els Castellers de la Vila de Gràcia li dediquen un pilar d'ofrena, amb la presència de la imatgeria festiva popular gracienca.[1]
És una festa relativament jove, tanmateix, com la mateixa població de Gràcia, un petit nucli de població pagesa, que en el segle xix experimenta una mutació extraordinària com a vila d'artesans, obrers i petits comerciants. Dels 3.062 habitants el 1828, es passa a 61.935 el 1875. L'origen de la festa és gairebé paral·lel a la urbanització de la vila. N'hi ha la primera referència documentada el 1817, quan es registra un aplec que es feia a la masia Can Trilla en honor de la Mare de Déu d'Agost. La festa es consolida durant la segona dècada del segle xix i pren un caràcter cada vegada més cívic que religiós, amb moltes entitats i associacions que hi col·laboren.[1]
No obstant això, una nota apareguda en el Diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827 signada per l'historiador Francesc Curet indica que a conseqüència del trasllat forçós per la destrucció del convent de franciscans del barri de Jesús: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla l'aplec que per la Mare de Déu d'Agost es feia a l'exconvent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els annals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..."[2] Per contra un altre historiador, Pere Duart, explica com un record viscut, a la seva infantesa (a finals del segle xix) que " ... un parell de mesos abans de la festa, cada diumenge es passava la caixeta, que en deien de Sant Roc, per tot el veïnat..."[3] En els primers anys, les bandes tocaven el contrapàs (cançons com Ball de deus, el llevant de taula o el Ball d'en Serrallonga) i se celebraven els jocs tradicionals com la sortija a peu i a cavall. A poc a poc, es van començar a aixecar envelats i el 1850, quan Gràcia esdevingué vila, es va guarnir per primer cop la façana de l'Ajuntament del districte.[4]
La festivitat que es consolida a mitjan i fi del segle xix es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com ateneus o societats de ball.[1] Algunes societats gracienques com La Amistad Graciense, Bella Hortensia, o el Centro Graciense van començar a engalanar els seus jardins durant els dies de Festa Major a partir de la segona meitat del segle xix. Posteriorment, si sumarien arcs de brancatge en els carrers principals del nucli i a poc a poc, aquests ornaments són cada cop més laboriosos.[4]
La primera referència d'un concurs de guarnits es remunta el 1877 i estava destinat a engalanar botigues. No seria fins a la dècada de 1920 que l'Ajuntament del districte començaria a atorgar premis a les millors galanes. És en aquell moment que la festa viu un bon estat de salut i les cròniques de l'època parlen de "gairebé tots" els carrers guarnits, fins i tot, carrers principals com el carrer Major (Gran de Gràcia) o Travessera de Gràcia.[4]
Després de la interrupció per la Guerra Civil, la festa reprèn el guarnit i adopta un format similar a l'actual a partir de la constitució dels ajuntaments democràtics, en 1979. Presentava onze carrers i un envelat.[5] Des de l'ajuntament es va optar per modificar la política de premis, i els diners no eren per als veïns directament sinó per a fer front a despeses de futures edicions, per tal de consolidar-la.
Afegeix un nou comentari