Regal per als Estats Units

El jurista i polític francès, autor de Paris a Amérique, Édouard Lefebvre de Laboulaye, tingué la idea que França oferís un present als Estats Units com a obsequi per la commemoració del centenari de la independència nord-americana, com a record de la llarga amistat entre ambdós països i per garantir l'aliança franconord-americana. En una conversa amb Laboulaye, el jove escultor alsacià Frédéric Auguste Bartholdi li havia comentat:

(en francès) (català)

je lutterai pour la liberté, j'en
appellerai aux peuples libres. Je tâcherai
de glorifier la République là-bas, en attendant
que je la retrouve un jour chez nous

lluitaré per la llibertat, ho demanaré
als pobles lliures. Tractaré de glorificar
la República allà, fins que la retrobi un dia
entre nosaltres
—Frédéric Auguste Bartholdi.

Models per a l'estàtua Elecció de la cara  Isabella Eugenie Boyer, esposa d'Isaac Singer, fou una possible model per al rostre de l'estàtua

Hi ha diverses hipòtesis dels historiadors sobre la model que es podia haver utilitzat per a determinar la cara de l'estàtua, encara que en l'actualitat no existeix una resposta unitària.[1]

Segons alguns historiadors, Bartholdi s'hauria inspirat en el rostre de la seva mare, Charlotte Bartholdi (1801-1891), i és la hipòtesi més acceptada fins al moment.[2] La revista National Geographic donà suport a aquesta possibilitat, indicant que l'escultor mai explicà ni desmentí aquesta semblança amb la seva mare.[3] Segons d'altres, Isabella Eugenie Boyer, vídua de l'inventor milionari Isaac Singer, en fou la model.[4] Altres opinions sostenen que Bartholdi havia volgut reproduir el rostre d'una nena enfilada en una barricada sostenint una torxa l'endemà del cop d'estat de Napoleó Bonapart.[5] Podria ser que simplement realitzés una síntesi de diverses cares femenines amb el fi d'aconseguir una imatge neutra i impersonal de la llibertat.

Inspiració en l'estranger  Gravat del Colós de Rodes del 1880

L'autor de l'estàtua de la Llibertat havia estat a Egipte i s'inspirà en la dea Llibertat del panteó romà, però vestint-la amb roba egípcia, per a un projecte consistent en un gran far en forma de dona que porta una torxa, per a una obra que hauria de fer al canal de Suez i que es diria Egipte porta la llum a Àsia.[6] Els dibuixos d'aquest projecte egipci s'assemblen molt a l'estàtua de la Llibertat, encara que Bartholdi sempre va afirmar que el monument novaiorquès no n'era una reutilització, sinó que es tractava d'una obra original.[7]

D'altra banda, l'estàtua també té punts en comú amb algunes representacions que s'havien fet a l'època del Colós de Rodes i d'altres li veuen similituds amb la Marianne francesa, o la dona que porta la bandera en el quadre La llibertat guiant el poble que Delacroix va pintar el 1830.[8]

Detalls de l'estructura  L'estructura segons els plans de 1885

França va convenir amb els Estats Units, de comú acord, que aquests s'encarregarien de la construcció de la base de l'estàtua mentre aquells es responsabilitzarien de l'estàtua en si i de l'assemblatge. Hi va haver problemes financers de les dues bandes i això va provocar que l'estàtua no estigués acabada per al centenari de la independència dels Estats Units (1876) sinó deu anys més tard. La unió francoamericana, fundada el 1874, es va encarregar d'organitzar la col·lecta de fons per a la construcció de l'estàtua. A França, la campanya de promoció va començar el 1875[9] i fins a 1880 no es va aconseguir la totalitat del finançament de la part francesa.

Bartholdi necessitava un enginyer perquè fos realitzable i en especial per dissenyar l'estructura interna que la sostindria. L'escollit va ser Gustave Eiffel, que amb el seu equip va realitzar el piló metàl·lic que la sosté i l'esquelet secundari intern que permet a la "pell" de coure de sostenir-se en posició vertical i de mantenir la seva forma. Les fulles de coure varen ser donades per Pierre-Eugène Secrétan, i es van fabricar el 1878 als tallers de Gaget-Gauthier, dirigits en aquest projecte per Eiffel, les peces de coure que formen la superfície de l'estàtua. Eiffel va encarregar els treballs de precisió a Maurice Koechlin, un col·laborador seu habitual, que també va treballar amb ell per a la construcció de la torre Eiffel.

Patent de l'estàtua  La patent de l'estàtua, obtinguda per Bartholdi el 1879

El 18 de febrer de 1879, Bartholdi va obtenir als Estats Units la patent del monument, amb el número D11.023.[10] Aquesta patent la descrivia amb els termes següents:

(en anglès) (català)

a statue representing Liberty enlightening the world, the same consisting, essentially, of the draped female figure, with one arm upraised, bearing a torch, and while the other holds an inscribed tablet, and having upon the head a diadem,…

U.S. Patent D11,023[11]

una estàtua que representa "Llibertat il·lumina el món", que consisteix, essencialment, en una figura femenina coberta, amb un braç aixecat, aguantant una torxa, mentre que l'altre sosté una placa inscrita, i porta sobre el seu cap una tiara…

US Patent D11,023

La patent també especificava que el rostre de l'estàtua tenia trets clàssics, però que a la vegada es presentava seriosa i tranquil·la,[12] i lleugerament inclinada cap a l'esquerra per descansar sobre la cama esquerra, amb tota la figura que es manté en equilibri.[13]

Adquisició de l'illa  L'illa de la Llibertat

L'estàtua està situada a l'illa de la Llibertat, al port de Nova York. En un principi, l'illa se la coneixia com l'illa de Bedloe, i servia com a base militar. S'hi allotjava el fort Wood, un antic bastió d'artilleria construït en granit i els seus fonaments en forma d'estrella d'onze punxes serviren de base per a la construcció del sòcol de l'estàtua. L'elecció del terreny i la seva adquisició visqué diferents passos. El 1887, el Congrés dels Estats Units va donar el vistiplau per a la construcció de l'estàtua i el general W. T. Sherman fou nomenat per designar el terreny on es construiria el monument; escollí l'illa de Bedloe com l'emplaçament idoni.[14] Quinze anys abans de la inauguració, Bartholdi havia previst la construcció del monument a l'illa de Bedloe, fascinat per la joventut i promeses de llibertat d'aquella nació i la imaginà orientada en direcció al continent d'origen, l'Europa que acollia i anava a continuar acollint els immigrants.[15] No va ser fins al 1956, que el Congrés dels Estats Units decidí el canvi de nom de l'illa Bedloe pel de Liberty Island, 'illa de la Llibertat'.[16]

L'ambaixador dels Estats Units a França, Levi P. Morton, va col·locar el primer rebló de la construcció de l'estàtua a París el 24 d'octubre de 1881.[17]

Etapa final de construcció Base  La base, abans de l'acoblament amb l'estàtua

Tal com estava pactat, les obres de construcció de la base eren responsabilitat dels americans. Va ser William M. Evarts qui les va dirigir. El projecte, com ocorria també amb l'estàtua a França, avançava molt lentament a causa dels pocs recursos financers de què disposaven i Josep Pulitzer, que dona nom als premis Pulitzer, va acceptar posar-ne publicitat gratuïtament a les primeres pàgines del diari New York World, a més de criticar en el diari tant la classe mitjana, per esperar que els rics ho financin tot, com l'acomodada, per no finançar-la prou. La base és obra de l'equip dirigit per l'enginyer Charles Pomeroy Stone. L'acte institucional de posar la "primera pedra" es va fer el 1884 i la base va ser construïda entre 1883 i 1886.[18]

La base està feta majoritàriament de kersantita de les pedreres de Loperhet i de Logonna-Daoulas. El cor de la base està acoblat amb l'estructura interna de l'estàtua per mitjà de dues sèries de bigues.

Travesia de l'Atlàntic, acoblament i inauguració

El conjunt de les diferents peces de l'estàtua es va acabar el 1884 i el seu desmuntatge per al viatge començà el gener de 1885. Es va desmuntar en 350 peces repartides en 214 caixes. El braç amb la torxa ja es trobava a Nova York, on havia viatjat abans per ser mostrat en una exposició. Els altres trossos de l'estàtua es van traslladar de París a Rouen amb tren; d'allà van viatjar amb vaixell pel Sena fins a la Haia, on la fragata Isère els portaria a Nova York. Hi van arribar el 17 de juny de 1885[19] i van acoblar-se en quatre mesos. Les peces es van unir usant rivets de coure i, segons alguns, el drapat del vestit va ajudar a resoldre els problemes de dilatació.[20] L'estàtua es va finalment inaugurar, en presència del president dels Estats Units de l'època, Grover Cleveland, el 28 d'octubre de 1886.

Període com a far de Nova York

L'estàtua funcionà de far des del dia que va ser muntada fins al 1902.[21] En aquella època, la U.S. Lighthouse board s'encarregava d'assegurar-ne el funcionament. S'havia assignat un guardià del far a l'estàtua i el poder de la seva llum era tal, que es podia veure a una distància de fins a 39 quilòmetres.[21] S'instal·là un generador elèctric a l'illa a fi de subministrar potència a l'estructura.