New York City

( Nova York )

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic. És el centre de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual està entre les aglomeracions urbanes més grans del món.

Durant més d'un segle, ha estat un dels principals centres mundials de comerç i finances. Hom considera Nova York una ciutat global a causa de les seves influències a escala mundial en els mitjans de comunicació, en la política, en l'educació, en l'entreteniment i en la moda. La influència artística i cultural de la ciutat és de les més fortes del país; a més a més, s'hi troba la Seu de les Nacions Unides, la qual cosa la converteix en un important punt de relacions internacionals. La gran importància de la ciutat en tots els nivells la converteix, juntament amb L...Llegeix més

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic. És el centre de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual està entre les aglomeracions urbanes més grans del món.

Durant més d'un segle, ha estat un dels principals centres mundials de comerç i finances. Hom considera Nova York una ciutat global a causa de les seves influències a escala mundial en els mitjans de comunicació, en la política, en l'educació, en l'entreteniment i en la moda. La influència artística i cultural de la ciutat és de les més fortes del país; a més a més, s'hi troba la Seu de les Nacions Unides, la qual cosa la converteix en un important punt de relacions internacionals. La gran importància de la ciutat en tots els nivells la converteix, juntament amb Londres, Tòquio i París, en una de les ciutats més destacades i influents del planeta.

La ciutat la formen cinc boroughs (municipis, a vegades traduït per districtes o comunes), cadascun dels quals coincideix amb un comtat: el Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island. El juliol de 2022, la població estimada era de 8.335.897 habitants, en una àrea urbana de 830 km²; és la segona ciutat més densa dels Estats Units, per darrere d'Union City (Nova Jersey), situada a l'altra banda del riu Hudson.

La ciutat té molts barris i edificis reconeguts per tot el món, com per exemple l'estàtua de la Llibertat, ubicada a la Liberty Island, o l'Ellis Island, la petita illa per on van entrar als Estats Units milions d'immigrants que hi arribaren al pas del segle xix al xx. Wall Street ha estat un dels principals centres globals de finances des de la Segona Guerra Mundial i és la seu de la borsa de Nova York. La ciutat també ha concentrat molts dels edificis més alts del món, entre els quals hi ha l'Empire State, anteriorment, les Torres Bessones del World Trade Center, caigudes després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001.

Nova York també és el bressol de molts moviments culturals nord-americans, com per exemple el renaixement de Harlem en literatura i arts visuals, l'expressionisme abstracte (també conegut com a Escola de Nova York) en pintura, i el hip-hop, el punk rock i Tin Pan Alley en música. El 2005 es parlaven gairebé 170 idiomes a la ciutat i el 36% de la població havia nascut fora dels Estats Units. El metro hi funciona les 24 hores del dia i el moviment constant de trànsit i gent, Nova York és coneguda com «la ciutat que mai no dorm».

Primers assentaments europeus  Manhattan el 1660, quan era part de Nova Amsterdam. El nord queda a la dreta.

En el moment del descobriment el 1524 per Giovanni da Verrazzano, la regió estava habitada per uns 5.000 aborígens de la tribu dels Lenape. Aquest explorador italià al servei de la corona francesa la va anomenar Nouvelle Angoulême (Nova Angulema).[1]

En 1609 els comerciants holandesos havien establert llocs de comerç de pells als rius Hudson, Delaware i Connecticut, i la immigració europea va començar el 1614 amb colons neerlandesos, creant finalment la colònia dels Nous Països Baixos, amb capital a Nova Amsterdam. El 1626 el director de la colònia, Peter Minuit, va comprar l'illa de Manhattan als Lenape: segons la llegenda, la va pagar amb uns grans de vidre que tenien un valor de 24 dòlars. El lloc va ser rebatejat com Nova Amsterdam i es va especialitzar en el comerç de pells.[2] La colònia el 1657 es va expandir mitjançant la conquesta de la colònia de Nova Suècia, centrada a la vall de Delaware però malgrat l'èxit comercial no va aconseguir atreure el mateix nivell d'assentament que les colònies angleses i la rendició del Fort Amsterdam al Regne Unit el 1664 fou una de les raons de la Segona guerra Anglo-Holandesa. El 1664, el duc de York va rebre el control de les colònies angleses al nord del riu Delaware. Va crear la província de Nova York a partir de l'antic territori holandès i va rebatejar Nova Amsterdam com a Nova York.[3] Al final de la Segona guerra Anglo-Holandesa, pel tractat de Westminster[4] els neerlandesos van guanyar el control de Surinam i, a canvi, els anglesos van passar a controlar Nova Amsterdam. Cap a l'any 1700 la població lenape s'havia reduït a 200 habitants.[5]

Independència americana

La ciutat de Nova York va guanyar importància com a port comercial sota l'Imperi Britànic. El 1754 ja s'hi va fundar la primera casa d'estudis de la ciutat, la Universitat de Colúmbia.[6]

Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units la ciutat va emergir com a escenari d'una sèrie d'importants batalles conegudes com «la campanya de Nova York i Nova Jersey». Acabada la contesa, el Congrés Continental es va reunir a Nova York i, el 1789, el primer president dels Estats Units, George Washington, va ser presentat en el Federal Hall de Wall Street.[7] Nova York va ser la capital dels Estats Units fins a l'any següent.

Segle xix

Al segle xix, la immigració i el desenvolupament van transformar la ciutat. Una visionària proposta de desenvolupament, el Commissioners' Plan of 1811, va expandir la xarxa urbana per tota l'illa de Manhattan, i l'obertura el 1819 del Canal d'Erie va connectar el port atlàntic amb els vastos mercats agrícoles de l'interior d'Amèrica del Nord.[8] L'any 1835 la ciutat de Nova York havia sobrepassat Filadèlfia com la ciutat més gran dels Estats Units. La política local havia caigut sota el domini del Tammany Hall, un sistema de clientelisme polític al qual donaven suport els immigrants irlandesos.[9] Alguns membres de l'antiga aristocràcia mercantil van contribuir a l'establiment del Central Park, el qual es va convertir en el primer parc paisatgístic d'una ciutat nord-americana l'any 1857. D'altra banda, s'esdevingué un important moviment abolicionista a Manhattan i Brooklyn, i encara que a Nova York hi havia esclaus durant la dècada de 1820, durant la següent Nova York es va convertir en el centre d'activisme abolicionista del nord del país.

 Mulberry Street, a Manhattan, ca. 1900.

Entre el 13 i el 16 de juliol de 1863 l'oposició al servei militar durant la guerra civil nord-americana (1861-1865) va provocar una sèrie de manifestacions violentes conegudes com a Draft Riots o Draft Week; aquests esdeveniments són considerats com un dels pitjors aixecaments civils de la història nord-americana.[10] El 1898 es va formar la ciutat moderna de Nova York amb l'annexió a Manhattan de Brooklyn (fins llavors una ciutat independent) i municipalitats d'altres districtes gràcies, a projectes com el pont de Brooklyn.[11] La inauguració del metro el 1904 va ajudar a unir la ciutat. Durant la primera meitat del segle xx es va convertir en un centre mundial per a la indústria, el comerç i les comunicacions.

El segle xx i el reconeixement internacional

Els anys 20 la ciutat va ser la principal destinació dels afroamericans durant l'anomenada «gran migració» des del sud nord-americà. Cap al 1916, Nova York era la llar de la diàspora urbana africana més gran de l'Amèrica del Nord. El renaixement de Harlem va florir durant l'era de la prohibició, coincidint amb una explosió econòmica que va impulsar la construcció de molts gratacels. Nova York es va convertir en la ciutat més poblada del món el 1948, quan superà Londres, que havia ocupat el primer lloc durant més d'un segle. Durant els anys de la Gran Depressió, Fiorello Laguardia va ser elegit alcalde, cosa que va propiciar la caiguda del Tammany Hall, després de vuitanta anys de poder.[12]

 Vista aèria de Manhattan (ca. 1931)

La immigració europea i la tornada dels veterans de la Segona Guerra Mundial hi van fer un gran desenvolupament econòmic i van impulsar la construcció d'habitatges a l'est de Queens. Nova York va emergir de la guerra com la principal ciutat del món, amb Wall Street liderant l'ascens dels Estats Units com a potència econòmica dominant, la Seu de les Nacions Unides (construïda el 1952) —que demostra la influència política de Nova York— i l'ascens de l'expressionisme abstracte a la ciutat, que desbanca París del cim del món de l'art.[13] En els anys 60 la ciutat va patir problemes econòmics i hi augmentà de la taxa de crims i el racisme, els quals hi van assolir un màxim durant la dècada següent.[cal citació]

En la dècada de 1980 el ressorgiment de la indústria financera va millorar la salut fiscal de la ciutat. Cap al 1990, les tensions racials s'havien calmat, els índexs criminals havien caigut dràsticament i grans onades d'immigrants hi van arribar des de l'Àsia i l'Amèrica Llatina. Van emergir nous sectors com ara Silicon Alley (negocis d'Internet) en l'economia de la ciutat.[cal citació]

La població de novaiorquesos va assolir el seu màxim de tots els temps al cens del 2000.[cal citació]

Segle XXI

La ciutat va ser un dels objectius dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. En aquests atacs suïcides hi van morir gairebé 3.000 persones. Dinou activistes de la xarxa terrorista Al-Qaida[14] van segrestar quatre avions de passatgers, dos dels quals -el Vol 11 d'American Airlines i el Vol 175 d'United Airlines- els van estavellar contra les Torres Bessones del World Trade Center, la qual cosa en provocà l'ensorrament dues hores després. Un altre avió (Vol 77 de American Airlines) va impactar contra el Pentàgon, a Virgínia, i el quart (Vol 93 d'United Airlines) es va estavellar en camp obert a Shanksville (Pennsilvània), després que els passatgers i la tripulació intentessin de recuperar-ne el control.[cal citació]

La Freedom Tower s'està construint al mateix lloc en el qual hi havia les Torres Bessones; se n'espera l'acabament per l'any 2012.[15]

Nova York està patint caigudes contínues dels preus immobiliaris així com nivells elevats d'embargaments d'habitatges, principalment a Queens i Brooklyn.[16][17]

Rankin, Rebecca B., Cleveland Rodgers. Harper. New York: the World's Capital City, Its Development and Contributions to Progress, 1948.  Miller, Christopher L., George R. Hamell «A New Perspective on Indian-White Contact: Cultural Symbols and Colonial Trade». The Journal of American History, 73, Setembre 1986 [Consulta: 21 març 2007]. Homberger, Eric. Owl Libros. The Historical Atlas of New York City: A Visual Celebration of 400 Years of New York City's History, 2005, p. 34. ISBN 0805078428.  Westdorp, Martina. «Behouden of opgeven ? Het lot van de nederlandse kolonie Nieuw-Nederland na de herovering op de Engelsen in 1673» (en neerlandès). De wereld van Peter Stuyvesant. Arxivat de l'original el 30 de juny 2008. [Consulta: 1r novembre 2008]. «"Gotham Center for New York City History" Línia del temps 1700-1800» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2008]. Moore, Nathaniel Fish. Columbia College. An Historical Sketch of Columbia College, in the City of New York, 1754-1876, 1876, p. 8.  «The People's Vote: President George Washington's First Inaugural Speech (1789)». U.S. News and World Report. [Consulta: 28 maig 2007]. Bridges, William. Map Of The City Of New York And Island Of Manhattan With Explanatory Remarks And References, 1811. ; Lankevich (1998), pp. 67-68. Mushkat, Jerome Mushkat. Kent State University Press. Fernando Wood: A Political Biography, 1990, p. 36. ISBN 087338413X.  Cook, Adrian. The Armies of the Streets: The New York City Draft Riots of 1863, 1974, p. 193-195.  The 100 Year Anniversary of the Consolidation of the 5 Boroughs into New York City, New York City. Consultat el 29 de juny de 2007. Allen, Oliver E.. «Chapter 9: The Decline». A: Addison-Wesley Publishing Company. The Tiger – The Rise and Fall of Tammany Hall, 1993.  Burns, Ric. «The Center of the World - New York: A Documentary Film (Transcript)». PBS, 22-08-2003. Arxivat de l'original el 2006-08-19. [Consulta: 20 juliol 2006]. «Al Yazira emite un vídeo que muestra a Bin Laden entrenando a los terroristas para el 11-S» (en castellà). BBC news, 07-09-2006. «Rebuilding the WTC». Silverstein Properties. [Consulta: 11 octubre 2007]. «Mapa inmobiliario de New York». investorsconundrum.com. [Consulta: 24 octubre 2009]. «Situación actual del mercado inmobiliario USA». investorsconundrum.com. [Consulta: 24 octubre 2009].
Fotografies de:
Statistics: Position
1254
Statistics: Rank
94953

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
981745263Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 2586
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Nova York ?

Booking.com
522.857 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 55 visites avui.