United States

Estats Units d'Amèrica
Suiseiseki - CC BY-SA 3.0 Laban712 on en - Public domain Elena.laps - CC BY-SA 4.0 Bureau of Land Management - Public domain Lee Siebert, Smithsonian Institution - Public domain Ggerdel - Foto de: Gustavo Gerdel - CC BY-SA 4.0 Frank Schulenburg - CC BY-SA 4.0 Tom Rolfe from Bristol, England - CC BY-SA 2.0 rachel_thecat - CC BY-SA 2.0 flickr user Unique View - CC BY-SA 2.0 Iflorea - CC BY-SA 4.0 Elliottwolf - CC BY-SA 3.0 Jeff P from Berkeley, CA, USA - CC BY 2.0 No machine-readable author provided. Matt314 assumed (based on copyright claims). - CC BY 2.5 Pavel Špindler - CC BY 3.0 U.S. National Park Service - Public domain John Fowler from Placitas, NM, USA - CC BY 2.0 Jesseg8r - CC BY-SA 4.0 Grombo - CC BY-SA 3.0 Gedstrom - CC BY 3.0 Dave Bunnell - CC BY-SA 4.0 Frank Kovalchek from Anchorage, Alaska, USA - CC BY 2.0 Steve Wilson - CC BY 2.0 Something Original (talk) - CC BY-SA 3.0 Katsushika Hokusai - Public domain Alexey Potov - CC BY 2.5 Patrick Gillespie - CC BY 2.0 rachel_thecat - CC BY-SA 2.0 Tiggr222 - CC BY-SA 4.0 Shari Garland - CC BY-SA 4.0 Michael Grindstaff - CC BY-SA 3.0 Bureau of Land Management - Public domain Tristan Denyer20:57, 21 December 2005 - CC BY-SA 3.0 Frank Kovalchek - CC BY 2.0 Seth G. Cowdery - CC BY 2.0 Swampyank at en.wikipedia - CC BY-SA 3.0 Kelvin Kay -- Kkmd at English Wikipedia - CC BY-SA 3.0 Jim Bowen from Hampstead, London, United Kingdom - CC BY 2.0 Bureau of Land Management - Public domain Steve Wilson - CC BY 2.0 Jon Sullivan - Public domain MasterDoggo - CC BY-SA 4.0 MichaelDPhotos - CC BY-SA 4.0 Daniel Schwen - CC BY-SA 4.0 Peter Hamel - Public domain John Fowler from Placitas, NM, USA - CC BY 2.0 No images

Context sobre Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, que limita al nord amb Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb Rússia a l'oest, creuant l'estret de Bering. L'estat de Hawaii es troba al centre-nord de l'oceà Pacífic. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars de l'oceà Pacífic i la mar Carib.

Amb una superfície de 9,38 milions de km², i amb més de 330 milions d'habitants actualment, els Estats Units d'Amèrica són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents. L'economia de...Llegeix més

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, que limita al nord amb Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb Rússia a l'oest, creuant l'estret de Bering. L'estat de Hawaii es troba al centre-nord de l'oceà Pacífic. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars de l'oceà Pacífic i la mar Carib.

Amb una superfície de 9,38 milions de km², i amb més de 330 milions d'habitants actualment, els Estats Units d'Amèrica són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents. L'economia dels Estats Units és l'economia nacional més gran del món, amb un producte interior brut (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars, el 2006, és a dir el 19% de la producció mundial.

La nació va ser fundada per tretze colònies de Gran Bretanya localitzades a la costa Atlàntica. Van proclamar-se «estats» i van fer la Declaració d'Independència el 4 de juliol de 1776. Els estats rebels van derrotar a Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'Amèrica. La Convenció de Filadèlfia va adoptar l'actual constitució dels Estats Units el 17 de setembre, 1787; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units, que conté deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el 1791.

Els Estats Units són membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En l'actualitat, són la potència militar més gran després de la Guerra Freda, i una força important en l'economia del món.

Més sobre Estats Units d'Amèrica

Informació bàsica
  • Moneda Dòlar dels Estats Units
  • Nom natiu United States
  • Codi de trucada +1
  • Domini d'Internet .us
  • Mains voltage 120V/60Hz
  • Democracy index 7.92
Population, Area & Driving side
  • Població 331449281
  • Àrea 9826675
  • costat de conducció right
Història
  • Nadius americans i els colonitzadors europeus

    Els pobles indígenes del territori continental dels Estats Units incloent-hi Alaska arribaren des de l'Àsia, segons la hipòtesi més acceptada del poblament del continent. Començaren a arribar fa 12.000 o 40.000 anys.[1] Diverses comunitats indígenes de l'era precolombina desenvoluparen tècniques agrícoles avançades, complexos arquitectònics i societats de ciutat estat. El 1492, l'explorador Cristòfor Colom, sota el contracte de la corona espanyola arribà a les illes del Carib, el primer contacte europeu amb els pobles nadius. Durant els anys següents, la majoria dels pobles nord-americans foren morts a causa de les epidèmies europees desconegudes al Nou Món.[2]

    ...Llegeix més
    Nadius americans i els colonitzadors europeus

    Els pobles indígenes del territori continental dels Estats Units incloent-hi Alaska arribaren des de l'Àsia, segons la hipòtesi més acceptada del poblament del continent. Començaren a arribar fa 12.000 o 40.000 anys.[1] Diverses comunitats indígenes de l'era precolombina desenvoluparen tècniques agrícoles avançades, complexos arquitectònics i societats de ciutat estat. El 1492, l'explorador Cristòfor Colom, sota el contracte de la corona espanyola arribà a les illes del Carib, el primer contacte europeu amb els pobles nadius. Durant els anys següents, la majoria dels pobles nord-americans foren morts a causa de les epidèmies europees desconegudes al Nou Món.[2]

     El Mayflower transportà els pelegrins al Nou Món el 1620; pintura de William Halsall, The Mayflower in Plymouth Harbor, 1882

    El 2 d'abril del 1513, el conqueridor espanyol Juan Ponce de León arribà al territori que anomenà la Florida —la primera arribada europea documentada al territori que seria els Estats Units. De les colònies que Espanya establí a la regió, només l'assentament de Sant Agustí, fundat el 1565, ha sobreviscut. A l'assentament posterior a la Califòrnia i altres territoris de la Nova Espanya —després Mèxic— s'establiren immigrants espanyols. Els francesos s'assentaren a la Nova França el mateix segle a prop dels Grans Llacs, dedicats al comerç de pells. La França amb el temps estengué els seus territoris cap al sud fins al Golf de Mèxic. Els primers assentaments anglesos reeixits foren la colònia de Virgínia a Jamestown el 1607 i la colònia de Plymouth dels pelegrins. L'establiment de la Colònia de la Badia de Massachusetts produí una onada d'immigrants; per al 1634 s'havien assentat a la Nova Anglaterra 10.000 puritans. Entre el 1610 i la Guerra d'Independència dels Estats Units s'enviaren prop de 50.000 presoners a les colònies nord-americanes de la Gran Bretanya.[3] Des del 1614, els neerlandesos establiren diversos assentaments a les vores del riu Hudson a prop de la costa, incloent-hi la Nova Amsterdam a l'illa de Manhattan. L'assentament anterior de la Nova Suècia, fundat a la vora del riu Delaware el 1638 fou pres pels neerlandesos el 1655.

    Per al 1674, les forces angleses ja havien guanyat les antigues colònies neerlandeses; la província dels Nous Països Baixos es reanomenà com a Nova York. Més persones immigraren a Nord-amèrica, sobretot al sud del territori actual dels Estats Units, molts d'ells esclaus. Amb la divisió de les Carolines el 1729 i la colonització de Geòrgia el 1732, les tretze colònies que s'independitzarien per formar els Estats Units, ja s'havien establert. Totes tretze tenien formes de govern local amb eleccions en què participaven homes lliures, segons la tradició dels drets dels anglesos; aquesta forma d'autonomia enfortí el republicanisme. Totes tretze havien legalitzat el comerç d'esclaus de l'Àfrica. Amb taxes de natalitat altes, taxes de mortalitat baixes i la immigració contínua, la població de les colònies duplicaven llur població cada vint-i-cinc anys. El moviment cristià d'avivament de les dècades de 1730 i 1740, conegut com el Gran Desvetllament donà força a la religiositat i a la llibertat religiosa. En la Guerra franco-índia, les forces britàniques prengueren el territori del Canadà dels francesos, però la població francòfona romangué aïllada políticament de les tretze colònies del sud. El 1770, aquestes tretze colònies ja tenien una població de tres milions, aproximadament la meitat de la població de la Gran Bretanya. Tot i que havien de pagar imposts, no tenien cap representació al Parlament de la Gran Bretanya.

    Independència i expansió  La Declaració de la Independència de John Trumbull, 1817-18

    Amb l'agreujament de les tensions entre els colons nord-americans i els britànics, esclatà la Guerra d'Independència dels Estats Units entre el 1775 i el 1781. El 14 de juny, 1775, el Segon Congrés Continental, reunit a Filadèlfia, establí l'Exèrcit Continental, sota el comandament de George Washington. En proclamant que "tots els homes són creats iguals" i dotats de "drets inalienables", el Congrés adoptà la Declaració de la Independència el 4 de juliol, 1776. La declaració, escrita gairebé tota per Thomas Jefferson, manifestava que les colònies nord-americanes eren estats sobirans. El 1777, els Articles de la Confederació foren adoptats, unint els estats sota un govern central feble que operà fins al 1788. A prop de 80.000 lleials a la corona britànica fugiren dels estats rebels cap al Canadà i a la Nova Escòcia.[4] Els nadius nord-americans s'aliaren a ambdues bandes del conflicte.

    Després de la derrota de l'exèrcit britànic, amb el suport dels francesos, la Gran Bretanya, en el Tractat de París reconegué la sobirania dels tretze estats el 1783. Una convenció constitucional es reuní el 1787, amb la intenció de crear un govern nacional més fort amb poder sobre els estats constituents. Per al juny de 1788, nou estats ja havien ratificat la nova constitució dels Estats Units, nombre requerit per establir el nou govern. George Washington fou elegit com a primer president i el Congrés es reuní per primera vegada. El 1791 els estats ratificaren la Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units, deu esmenes a la constitució que prohibien la restricció federal de les llibertats personals i garantien diverses proteccions legals. Les opinions quant a l'esclavatge variaven; una clàusula de la constitució l'acceptava fins al 1808. Els estats del nord aboliren l'esclavatge entre 1780 i 1804. El 1800, el govern federal es mogué a la nova capital Washington DC. El Segon Gran Desvetllament feu de l'evangelicalisme la força dels moviments reformistes.

    El desig d'expansió territorial donà inici a una sèrie de guerres contra els nadius nord-americans per prendre llurs terres, conegudes pels colons com el Far West. La compra de Louisiana a França duplicà la superfície de la nació. La guerra de 1812 contra la Gran Bretanya, enfortí el nacionalisme nord-americà. Després d'una sèrie d'incursions militars a la Florida, Espanya cedí aquest territori i d'altres de la costa del Golf el 1819. Els Estats Units annexaren la República de Texas el 1845, que s'havia independitzat de Mèxic pocs anys abans, el 1836. El concepte del Destí Manifest es popularitzà durant aquest període.[5] Amb el Tractat d'Oregon, s'annexaren els territoris del nord-oest als Estats Units. Després de la Guerra amb Mèxic, amb el Tractat de Guadalupe-Hidalgo de 1848 els Estats Units prengueren la meitat del territori mexicà, que incloïa els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Colorado, algunes seccions de Utah, Oklahoma i Wyoming, i les àrees disputades de Texas.[6] La transportació ferroviària feu el moviment de migrants molt més fàcil tot i que incrementà els conflictes amb els amerindis.

    La Guerra Civil i la industrialització  La Batalla de Gettysburg, litògraf de Currier & Ives, ca. 1863

    Les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge —coneguts com els "estats esclaus"— i els estats lliures s'agreujaren amb l'annexió de nous estats a la federació, i la possibilitat de prohibir-hi l'esclavatge. Abraham Lincoln, candidat del Partit Republicà, que s'oposava a l'esclavatge, fou elegit com a president el 1860. Abans de prendre el poder, set estats esclaus declararen llur secessió dels Estats Units i formaren els Estats Confederats d'Amèrica. Tanmateix, quatre estats esclavistes es van mantenir fidels al govern de la Unió (Missouri, Kentucky, Delaware i Maryland), fet que donà un important avantatge militar al Nord, tot i que una part dels seus habitants van anar a combatre al costat dels esclavistes.[7] Per al govern federal, la secessió era il·legal, i amb la Batalla de Fort Sumter, esclatà la Guerra Civil, i quatre estats més s'afegiren a la Confederació. La Unió —els estats que havien romàs en la federació— declarava la llibertat dels esclaus en avançar el seu exèrcit cap al sud. Després de la victòria de la Unió el 1865, tres esmenes a la constitució nord-americana asseguraren la llibertat per gairebé quatre milions d'afroamericans que havien patit l'esclavatge.[8] La catorzena esmena els declarà ciutadans, i la quinzena esmena els atorgà el dret de vot. La guerra tingué com a resultat indirecte un augment del poder central.[9]

     Immigrants arribant a l'Ellis Island, Nova York, 1902

    Després de la guerra, l'assassinat del president Lincoln radicalitzà les polítiques de reconstrucció amb la intenció de reintegrar i reconstruir els estats vençuts del sud i alhora assegurar-hi la llibertat dels esclaus. La resolució de l'elecció presidencial de 1876 marcà la fi de la Reconstrucció i l'aprovació de les Lleis Jim Crow. A poc a poc, els estats del sud aprovaren lleis que de manera indirecta però efectiva, impedien que els negres poguessin votar. Al nord, la urbanització i una onada massiva d'immigrants sense precedent acceleraren la industrialització del país. Aquesta onada d'immigració, que continuà fins al 1929, proveí de mà d'obra per les empreses noves i transformà la cultura americana. Els Estats Units compraren Alaska a Rússia el 1867, finalitzant així l'expansió continental. La Massacre de Wounded Knee el 1890, on van morir més més de 150 homes, dones i nens sioux lakota a mans de les tropes del Setè de Cavalleria, fou l'últim conflicte armat en la llarga guerra amb els pobles originaris. El 1893, l'antiga monarquia nadiua del regne de Hawaii fou deposada en cop d'Estat encapçalat pels residents nord-americans, i l'arxipèlag fou annexat als Estats Units el 1898. Amb la victòria dels Estats Units en la Guerra hispanoamericana sobre Espanya, els Estats Units es consolidaren com a potència mundial, i annexaren Puerto Rico i les Filipines.[10] Les Filipines s'independitzaren el segle següent; Puerto Rico en l'actualitat és un Estat lliure associat als Estats Units.

    Les Guerres mundials i la Gran Depressió  Una granja abandonada a Dakota del Sud, 1936 (efectes del "Dust Bowl" o la "Conca de Pols").

    Quan la Primera Guerra Mundial començà el 1914, els Estats Units es declararen neutrals. Els americans simpatitzaven amb els britànics i els francesos, tot i que molts ciutadans, la majoria irlandesos i alemanys, s'oposaven a la intervenció nord-americana dins la guerra.[11] El 1917, els Estats Units s'uniren als Aliats, que aconseguiren la victòria poc després. Refusant involucrar-se en els afers europeus, el Senat dels Estats Units no ratificà el Tractat de Versalles que establia la Lliga de Nacions. El país continuà amb una política d'unilateralisme i fins i tot d'aïllament.[12] El 1920, el moviment pels drets de les dones aconseguí que s'aprovés la dinovena esmena a la constitució que atorgava el dret al vot a les dones. El govern atorgà la ciutadania als amerindis el 1924.

    Durant la dècada de 1920, els Estats Units experimentaren un període de prosperitat sense precedents amb un ràpid creixement industrial que, tanmateix, culminà en la caiguda de la borsa de Wall Street el 1929 i l'inici de la Gran Depressió, el període econòmic més greu de la història del país i del món. La Gran Depressió s'agreujà per causes de la catàstrofe natural del "Dust Bowl", o la "Conca de Pols", com s'anomenà l'àrea central del país afectada per una greu sèrie de tempestes de pols durant gairebé tota la dècada dels anys 30. Després de la seva elecció com a president el 1932, Franklin Delano Roosevelt introduí un "Nou Pacte", una sèrie de polítiques que permetien la intervenció del govern en els afers econòmics. La nació no es recuperà plenament de la depressió econòmica sinó fins a la mobilització industrial produïda per l'entrada del país a la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units, neutrals durant els primers anys de la guerra, començaren a proveir de material bèl·lic als aliats des de març de 1941.

    El 7 de desembre de 1941, els Estats Units s'uniren als Aliats després de l'atac japonès de Pearl Harbor. A causa de la mobilització de persones i les despeses industrials per la construcció d'armament, els Estats Units foren l'únic país aliat que en acabar la guerra, era més ric i no pas més pobre.[13] El govern nord-americà aprovà el Pla Marshall per tal de donar suport econòmic per la reconstrucció d'Europa. Les reunions de Bretton Woods i Ialta establiren un nou sistema d'organització internacional política i econòmica. Els Estats Units fabricaren la primera arma nuclear i l'utilitzaren sobre Hiroshima i Nagasaki l'agost de 1945, que ha estat qualificat com en un dels més grans crims de guerra de la història de la humanitat.[14] El Japó es rendí el 2 d'agost.[15]

    Guerra freda i drets civils  Martin Luther King, Jr., 1963

    Els Estats Units i la Unió Soviètica s'enfrontaren en la Guerra Freda i dominaren els afers militars d'Europa per mitjà de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia. Els Estats Units promovien la democràcia liberal i el capitalisme, mentre que la Unió Soviètica promovia el comunisme i l'economia planificada pel govern central. Els Estats Units participaren en la Guerra de Corea de 1950 al 1953. El Senador Joseph McCarthy encapçalà una sèrie d'investigacions anticomunistes.

    La Unió Soviètica llançà la primera nau espacial tripulada per un humà el 1961. Els Estats Units, com a resposta, invertiren en recerca matemàtica i científica; el president John F. Kennedy declarà que el país havia de ser el primer a arribar a la lluna, la qual cosa feren el 1969.[16]

    Les dècades següents l'economia dels Estats Units creixé de manera sostinguda. El moviment dels drets humans, encapçalat per diversos afroamericans prominents, com ara Martin Luther King Jr. s'oposà a la segregació racial i culminà amb l'abolició de les Lleis Jim Crow. Després de l'assassinat del president Kennedy el 1963, s'aprovà l'Acta dels Drets Civils el 1954. Els Estats Units, sota les administracions de Johnson i el seu successor, Richard Nixon, participaren en la Guerra del Vietnam.

    Com a resultat de l'escàndol Watergate, el 1974 Nixon es convertí en el primer president nord-americà a renunciar, per tal de no ser acusat d'obstrucció de justícia i d'abús de poder. Fou succeït pel vicepresident Gerald Ford que l'atorgà immunitat. Durant l'administració de Jimmy Carter, l'economia nord-americana tingué una estagflació. L'elecció de Ronald Reagan marcà el començament d'un canvi de les polítiques socials i econòmiques.

    Era contemporània

    Durant l'administració de Bill Clinton els Estats Units experimentaren l'expansió econòmica més llarga de la història, de 1991 al 2001.

     El World Trade Center, el matí de l'11 de setembre del 2001

    Les eleccions controvertides de 2000 es resolgueren per una decisió de la Cort Suprema de Justícia que donà la presidència a l'exgovernador de Texas, George W. Bush. L'11 de setembre de 2001, el grup terrorista al-Qaida perpetrà un atac contra les torres del World Trade Center a Nova York i el Pentàgon. El president Bush llançà una guerra contra el terrorisme segons el principi de la guerra preventiva, ara coneguda com la «Doctrina Bush». El 7 d'octubre de 2001, una coalició internacional encapçalada pels Estats Units envaí l'Afganistan. Van enderrocar el règim talibà i destruir tots els camps d'entrenament d'al-Qaida. Els talibans, tanmateix, es reorganitzaren i continuen lluitant aferrissadament contra les forces de la coalició.

    El 2002, l'administració de Bush demanà un canvi de règim i l'obertura de l'Iraq als controladors nuclears de l'ONU. Sense el suport de l'OTAN ni de les Nacions Unides per realitzar una intervenció militar, el govern de Bush formà una coalició amb països aliats i envaí l'Iraq el 2003, sempre segons la teoria de la "guerra preventiva", enderrocant el règim de Saddam Hussein. Tot i la pressió externa[17] i interna,[18] perquè se'n retiressin, els Estats Units i diversos països de la coalició original encara hi tenen tropes.

    Les eleccions presidencials del 2008 marquen una fita històrica pels Estats Units, essent les primeres en què un afroamericà participa com a candidat d'un dels partits majoritaris —Barack Obama, del Partit Demòcrata—, i els segons comicis amb una dona com a candidata a la vicepresidència d'un altre partit majoritari —Sarah Palin, del Partit Republicà. L'elecció d'un polític afroamericà com a candidat a president dels Estats Units ha vingut només quaranta-cinc anys després de l'històric discurs de Martin Luther King el 28 d'agost del 1963, en favor de la igualtat entre totes les races. El 4 de novembre de 2008, Obama guanyà les eleccions presidencials, i el 20 de gener de 2009, assumí el càrrec i es convertí en el primer president electe afroamericà del país.

    En les eleccions de 2016 es van enfrontar l'empresari Donald Trump i la Secretària d'Estat dels Estats Units del 2009 al 2013, Hillary Clinton, guanyant-les el primer.

    «What is the earliest evidence of the peopling of North and South America?». Smithsonian Institution, National Museum of Natural History, 19-06-2007. Mann, Charles C. (2005). 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus. New York: Knopf. ISBN 140004006X «British Convicts Shipped to American Colonies». American Historical Review 2. Smithsonian Institution, National Museum of Natural History, 21-06-2007. «The United Empire Loyalists – An Overview». Learn Quebec, 29-06-2007. Arxivat de l'original el 2008-07-26. [Consulta: 12 juliol 2008]. Morrison, Michael A. (1999). Slavery and the American West: The Eclipse of Manifest Destiny and the Coming of the Civil War. Chapel Hill: University of North Carolina Press, pàg. 13-21. ISBN 0807847968 «Treaty of Guadalupe Hidalgo». www.ourdocuments.gov. [Consulta: 27 juny]. «La Guerra de Secessió (1861-1865)- Sapiens.cat». [Consulta: 23 juny 2021]. «1860 Census». U.S. Census Bureau, 10-06-2006. La pàgina set parla d'una població de 3.953.760 esclaus. De Rosa, Marshall L. (1997). The Politics of Dissolution: The Quest for a National Identity and the American Civil War. Edison, NJ: Transaction, pàg. 266. ISBN 1560003499 Spielvogel, Jackson J. (2005). Western Civilization: Volume II: Since 1500. Belmont, CA: Wadsworth, pàg. 708. ISBN 0534646042 Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). The Reader's Companion to American History. New York: Houghton Mifflin, pàg. 576. ISBN 0395513723 McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). U.S. History Super Review. Piscataway, NJ: Research & Education Association, pàg. 418. ISBN 0738600709 Kennedy, Paul (1989). The Rise and Fall of the Great Powers. New York: Vintage, pàg. 358. ISBN 0679720197 «Hiroshima and Nagasaki: the single greatest acts of terrorism in human history?». Pacific War Research Society (2006). Japan's Longest Day. New York: Oxford University Press. ISBN 4770028873 Rudolph, John L. (2002). Scientists in the Classroom: The Cold War Reconstruction of American Science Education. New York: Palgrave Macmillan, pàg. 1. ISBN 0312295715 «Majority of Iraq Lawmakers Seek Timetable for U.S. Exit». New York Times, 13-05-2007.[Enllaç no actiu] «Democrats Push for Vote On Revised Iraq War Bill». Wall Street Journal, 13-05-2007.
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hello
Món
World
Hola món
Hello world
Gràcies
Thank you
Adéu
Goodbye
Yes
No
No
Com estàs?
How are you?
Bé gràcies
Fine, thank you
Quant costa?
How much is it?
Zero
Zero
Un
One

On puc dormir a prop de Estats Units d'Amèrica ?

Booking.com
496.527 visites en total, 9.224 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 1.045 visites avui.