Quítxues
Context sobre Quítxues
Els quítxues (ˈkɛtʃuə, /ˈkɛtʃwɑː/; ˈketʃwa) són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú. Tot i que la majoria dels parlants de quítxua són nadius del país d'origen, hi ha algunes poblacions importants que viuen a l'Equador, Bolívia, Xile, Colòmbia i Argentina.
El di...Llegeix més
Els quítxues (ˈkɛtʃuə, /ˈkɛtʃwɑː/; ˈketʃwa) són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú. Tot i que la majoria dels parlants de quítxua són nadius del país d'origen, hi ha algunes poblacions importants que viuen a l'Equador, Bolívia, Xile, Colòmbia i Argentina.
El dialecte quítxua més comú és el quítxua meridional. El poble kichwa de l’Equador parla el dialecte kichwa; a Colòmbia, els inga parlen Inga Kichwa.
La paraula quítxua per referir-se a un parlant de quítxua és runa o nuna ("persona"); el plural és runakuna o nunakuna ("gent"). Els parlants de quítxua es diuen a si mateixos runa, que senzillament vol dir "la gent".
Alguns pobles quítxua històrics són
- Els chanka, que vivien a les regions peruanes de Huancavelica, Ayacucho, i Apurímac.
- Els Huanca del departament de Junín del Perú, que parlaven quítxua abans que els inques.
- Els inques, que establiren l'imperi més gran de l'Amèrica precolombina.
- Els Chincha, un regne comerciant extingit del departament d'Ica al Perú.
- Els Qolla que vivien als departaments bolivians de Potosi, Oruro, i La Paz.
- Els Cañari d'Equador, que van adoptar la llengua quítxua a partir dels inques.
