اليمن
IemenContext sobre Iemen
El Iemen (àrab: اليمن, al-Yaman) o República del Iemen (الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim. Limita al nord amb l'Aràbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oceà Índic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Mandab, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxipèlag de Socotra o Suqutra, a l'Índic, a uns 350 km de la costa iemenita.
Més sobre Iemen
- Moneda Rial iemenita
- Nom natiu اليمن
- Codi de trucada +967
- Domini d'Internet .ye
- Mains voltage 230V/50Hz
- Democracy index 1.95
- Població 28250420
- Àrea 555000
- costat de conducció right
En l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sabà (al centre), Ma'in (al nord), Qatabān (al sud-oest) i Hadramawt (al sud), que constituïen l'anomenada Aràbia Feliç, per raó de les seves riqueses. A partir del segle i aC, els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatabā i després Hadramawt (s. II dC). Posteriorment, el Regne de Saba estigué dominat per la nova dinastia himyarita.[1]
Fou ocupat pel Regne cristià axumita d'Abissínia (521-575), després ho fou pels perses sassànides, i vers el 628 esdevingué una província de l'Imperi musulmà. A partir del segle ix, el país es dividí en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.
El Iemen del Nord esdevingué un regne independent de l'Imperi Otomà el 1918; el 1962, un cop d'estat va canviar de forma de govern i esdevenia la República Àrab del Iemen. La lluita de l'imam mutawakelita del Iemen amb suport de part de les tribus del país per restablir la monarquia va durar fins al 1969, i en aquests 7 anys hi va haver, de fet, dos governs. Finalment, els republicans s'hi van imposar.
Els britànics, per la seva banda, havien adquirit del soldà de Lahej el port meridional d'Aden, que esdevingué colònia britànica, i progressivament van establir el protectorat als emirats i xeicats de la zona i de la part oriental, l'Hadramaut i Mahra; es van formar així dues entitats:
...Llegeix mésLlegeix menysEn l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sabà (al centre), Ma'in (al nord), Qatabān (al sud-oest) i Hadramawt (al sud), que constituïen l'anomenada Aràbia Feliç, per raó de les seves riqueses. A partir del segle i aC, els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatabā i després Hadramawt (s. II dC). Posteriorment, el Regne de Saba estigué dominat per la nova dinastia himyarita.[1]
Fou ocupat pel Regne cristià axumita d'Abissínia (521-575), després ho fou pels perses sassànides, i vers el 628 esdevingué una província de l'Imperi musulmà. A partir del segle ix, el país es dividí en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.
El Iemen del Nord esdevingué un regne independent de l'Imperi Otomà el 1918; el 1962, un cop d'estat va canviar de forma de govern i esdevenia la República Àrab del Iemen. La lluita de l'imam mutawakelita del Iemen amb suport de part de les tribus del país per restablir la monarquia va durar fins al 1969, i en aquests 7 anys hi va haver, de fet, dos governs. Finalment, els republicans s'hi van imposar.
Els britànics, per la seva banda, havien adquirit del soldà de Lahej el port meridional d'Aden, que esdevingué colònia britànica, i progressivament van establir el protectorat als emirats i xeicats de la zona i de la part oriental, l'Hadramaut i Mahra; es van formar així dues entitats:
La colònia d'Aden (formada per la ciutat d'Aden i rodalia), formada el 1839, però colònia separada només el 1937. Les dependències de la colònia: l'illa Kamaran a la costa del Iemen (nord), l'illa de Perim, a l'estret de Bab al-Mandeb, i les illes de Kúria Múria, a la costa sud-oest d'Oman (al Zufar). El Protectorat d'Aden, organitzat entre 1888 i 1912 i dividit el 1917 en: Protectorat occidental d'Aden, format per una vintena de xeicats, emirats, estats i soldanats. Protectorat oriental d'Aden, format per l'estat Quaiti d'Hadramaut o de Shir i Mukalla; l'estat Kathiri de Seiyun; i l'estat Banu Afrar de Mahra o Quisn i Socotra.El 1963, es va formar la Federació d'Aràbia del Sud, a la qual es van anar afegint els estats de la zona occidental (menys l'Alt Yafa), però va entrar en crisi i alguns se'n van retirar. Quan els anglesos, com havien anunciat, se'n retiraren el 1967, els guerrillers nacionalistes (de tendència comunista) van prendre el poder a la federació i també als estats del protectorat oriental; els governs monàrquics foren abolits i es va proclamar la República Popular del Iemen del Sud. Quatre anys més endavant (1971), la nova constitució va consagrar el caràcter marxista de l'estat i li va donar el nom de República Democràtica Popular del Iemen. Durant dues dècades, hi va haver una certa hostilitat entre els dos estats iemenites al nord i al sud.
Amb la caiguda de la Unió Soviètica, els dos països es van unificar formalment amb el nom de República del Iemen, el 1990. La unificació no resolgué els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolupà una lluita pel poder entre les faccions agrupades a l'entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra. Una revolta popular-militar per restaurar la independència i el laïcisme al sud el 1994 fou sotmesa després d'un mes de lluita, amb el suport dels règims conservadors àrabs.
L'any 2000, l'Aràbia Saudita i el Iemen convingueren una delimitació de llur frontera.
Períodes històrics Regne de Ma'an, vers el 2000 aC Regne de Sabà, de vers el segle xi aC fins després del 200 dC Regne Himiarita, del 115 aC al 532 dC Domini del Regne d'Axum o Axum, 532-602 Domini persa, 602-628 Conquesta àrab i domini del califa, del 608 fins vers el 800 Dinastia dels Alides del Iemen, de vers el 800 fins vers el 1000 Dinastia Zaidita a Zabid, 818-1022 Càrmates del Iemen 905-920 Hiwàlides o Yafurites (Yafúrides) 920-999 Imams xerifians de Sa'dah 999-1063 Banu Shihab de Zabid 1064-1163 Banu Man o Banu Maan (Mànides) 1019-1083 Dinastia Zuraïda (Zuràyida o dels Zuraïdes o Zuràyides) 1083-1173/1175 Hamzites 1031-1045 Imam daylamita de Sa'dah 1047 Dinastia Sulàyhida vers 1048/1060 a 1086 Dinastia Najàhida d'imams a Zabid, 1066-1158 Dinastia Hamdànida 1140-1195 Banu Barakat del Iemen, 1091-1169 Dinastia Màhdida (o dels Màhdides) a Zabid, des de després del 1137 fins al 1173 Imams de Nadjran 1137-1170 Dinastia Aiubita del Iemen (branca dels aiubites d'Egipte, 1173-1229 Dinastia Rasúlida (o dels Rasúlides), 1229-1454 Dinastia Tahírida del Iemen (o dels Tahírides del Iemen), 1454-1538 Conquesta otomana i domini del soldà otomà, 1538-1630 Banu Barakat de la Meca 1630-1642 Zaidites del Iemen dels tobba o qasimites (dinastia d'imams mutawakkilites), 1642-1962 (des del 1926, reis de la dinastia mutawakkilita del Iemen) Domini wahhabita 1801-1809/1818 Domini egipci 1813-1840 (nominalment, en nom del soldà otomà fins al 1832) Domini d'Abu Arish 1840-1849 (nominal vassall otomà) Segon domini otomà 1849-1918 República, del 1962 al nord i del 1967 al sud, fins a l'actualitat (unificació dels dos territoris: 1990) Guerra civil 1962-1970 Guerra civil (independència del sud) 1994↑ Hans Küng : 2006 «... las gentes de Ma'in, Saba', Qatabān y Hadramut, a quienes, por lo general, se les daba el nombre de sabeos; luego pasaron a ser denominadas himyaríes (homeritas) y hoy se les conoce como yemeníes. Durante largos siglos, la Arabia meridional desempeñó un papel preponderante gracias a su favorable clima (cerca de la zona de los monzones), a su lucrativo monopolio del incienso y, sobre todo, a su extraordinaria situación geográfica de cara al comercio antiguo entre Oriente (India) y Occidente (Egipto, países mediterráneos, Mesopotamia). No en vano se denominaba a esta parte de Arabia, con sus puertos de Adén y Qana', la Arabia felix.» (pàg. 47)
