Argentina
Context sobre Argentina
L'Argentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital. Limita al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic, i a l'oest amb Xile, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels Andes.
Amb una superfície de 2.766.890 km², l'Argentina és el vuitè país més gran del món, tot i que reclama 969.464 km² de l'Antàrtida Argentina, en conflicte amb els territoris reclamats per Xile i el Regne Unit. L'Argentina també reclama la sobirania dels territoris britànics de les Illes Malvines i les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Té una població de quaranta milions d'habitants, el que el 1999 en feia el quart país castellanoparlant més poblat del món, després de Mèxic, Espanya i Colòmbia.
Abans de l'arribada dels conqueridors espanyols el seg...Llegeix més
L'Argentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital. Limita al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic, i a l'oest amb Xile, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels Andes.
Amb una superfície de 2.766.890 km², l'Argentina és el vuitè país més gran del món, tot i que reclama 969.464 km² de l'Antàrtida Argentina, en conflicte amb els territoris reclamats per Xile i el Regne Unit. L'Argentina també reclama la sobirania dels territoris britànics de les Illes Malvines i les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Té una població de quaranta milions d'habitants, el que el 1999 en feia el quart país castellanoparlant més poblat del món, després de Mèxic, Espanya i Colòmbia.
Abans de l'arribada dels conqueridors espanyols el segle xvi, el territori de l'actual Argentina ja era habitat per diversos pobles indígenes. La regió nord-occidental havia estat conquerida i habitada pels inques, tot i que altres pobles es van resistir a la invasió, en establir-hi senyorius independents. Els primers invasors van arribar el 1516 al Riu de la Plata, i el territori va començar a ser habitat per colons espanyols governats des del Virregnat del Perú. El 1776 la corona espanyola va crear el Virregnat del Riu de la Plata, entitat que, a partir de la Revolució de Maig del 1810, va esdevenir un Estat independent amb el nom de Províncies Unides del Riu de la Plata. La declaració oficial d'independència, del 9 de juliol del 1816 i la derrota militar de les forces espanyoles el 1824 formalitzaren el naixement de l'Estat federal que en l'actualitat es coneix com l'Argentina. Per al començament del segle xx, malgrat la desigualtat social, l'Argentina s'havia convertit en una de les deu nacions més pròsperes del món, i va rebre, en proporció a la seva població d'aleshores, d'uns cinc milions d'habitants, un gran nombre d'immigrants de diverses nacions europees, principalment d'Itàlia i Espanya. L'Argentina va alternar governs democràtics i dictadures militars, fins al 1983 data de l'establiment de la democràcia actual. L'economia, molt afectada per diverses crisis econòmiques greus durant el segle xx, va entrar en una gran recessió al començament del segle xxi, de la qual, tanmateix, s'ha recuperat ràpidament, consolidant-se com un dels països més pròspers de l'Amèrica Llatina actual.
L'Argentina en l'actualitat és un país de renda mitjana-alta o mercat emergent, segons la classificació del Banc Mundial, la 30a més gran del món en termes nominals, o la 23a en paritat de poder adquisitiu, i la tercera més gran d'Amèrica Llatina, després del Brasil i Mèxic. Amb l'Uruguai i Xile, té un dels nivells de desenvolupament humà més elevats de la regió. El país és membre ple del Mercat Comú del Sud (Mercosur).
Més sobre Argentina
- Nom natiu Argentina
- Codi de trucada +54
- Domini d'Internet .ar
- Mains voltage 220V/50Hz
- Democracy index 6.95
- Població 47327407
- Àrea 2780400
- costat de conducció right
Al febrer del 1516, el navegant espanyol Juan Díaz de Solís va pilotar la seva nau al gran estuari del Riu de la Plata i va reclamar la regió del voltant en nom d'Espanya. Tot el territori va ser colonitzat per Espanya al llarg dels segles xvi i xvii. El 1776 el rei Carles III va crear el Virregnat del Riu de la Plata, que agrupava els territoris americans ubicats més al sud, exceptuant a Xile.
El país es va independitzar d'Espanya el 1816 i passà a denominar-se Províncies Unides del Riu de la Plata. Durant les següents quatre dècades es van produir disputes internes entre faccions federalistes ("federals") i centralistes ("unitaris"), passant pel període de la Confederació Argentina fins a la proclamació de la constitució de 1853 encara avui vigent amb les modificacions realitzades el 1994.
Dues forces van crear l'Argentina del segle xix: la introducció de les tècniques agrícoles modernes i la integració de la nació a l'economia mundial. La inversió estrangera i la immigració d'Europa van ser una peça important en la revolució econòmica. Com als Estats Units, els immigrants que van desenvolupar els recursos argentins, especialment a la regió central de les pampes, hi van immigrar de diverses nacions europees, però, principalment d'Espanya i Itàlia.[1]
...Llegeix mésAl febrer del 1516, el navegant espanyol Juan Díaz de Solís va pilotar la seva nau al gran estuari del Riu de la Plata i va reclamar la regió del voltant en nom d'Espanya. Tot el territori va ser colonitzat per Espanya al llarg dels segles xvi i xvii. El 1776 el rei Carles III va crear el Virregnat del Riu de la Plata, que agrupava els territoris americans ubicats més al sud, exceptuant a Xile.
El país es va independitzar d'Espanya el 1816 i passà a denominar-se Províncies Unides del Riu de la Plata. Durant les següents quatre dècades es van produir disputes internes entre faccions federalistes ("federals") i centralistes ("unitaris"), passant pel període de la Confederació Argentina fins a la proclamació de la constitució de 1853 encara avui vigent amb les modificacions realitzades el 1994.
Dues forces van crear l'Argentina del segle xix: la introducció de les tècniques agrícoles modernes i la integració de la nació a l'economia mundial. La inversió estrangera i la immigració d'Europa van ser una peça important en la revolució econòmica. Com als Estats Units, els immigrants que van desenvolupar els recursos argentins, especialment a la regió central de les pampes, hi van immigrar de diverses nacions europees, però, principalment d'Espanya i Itàlia.[1]
Eva Duarte i Juan Domingo Perón en un acte a la Plaza de Mayo el 1951Del 1880 al 1930 l'Argentina va esdevenir una de les deu nacions més riques del món, riquesa basada en l'expansió ràpida de l'agricultura i la inversió estrangera en la infraestructura. Les forces conservadores van dominar la política argentina fins al 1916, quan els rivals tradicionals, els radicals, van prendre el control del govern. Els radicals, amb la seva èmfasi en eleccions lliures i en l'establiment de les institucions democràtiques van obrir les portes a l'expansió de la classe mitjana del país, i l'arribada d'altres grups socials al govern. Tot i això, aquest període va finalitzar amb un cop d'estat militar conservador el 1930. Els governs conservadors d'aquesta dècada no assolirien contenir els canvis econòmics i socials, i van recórrer al frau i a la violència. Finalment, Juan Domingo Perón va prendre el poder per mitjà d'un altre cop d'estat, i va ser elegit president per mitjà d'eleccions democràtiques el 1946. Amb tendències socialistes, va donar poder a classe treballadora i va expandir el nombre de treballadors sindicalitzats. El 1947 va anunciar la creació d'un pla de cinc anys basat en el creixement de les indústries que havia nacionalitzat. La seva dona, Eva Duarte de Perón, coneguda com a Evita, va ser una figura prominent aconseguint el suport que el seu marit necessitava. Perón va ser reelegit el 1952, però, després d'un cop militar, el 1955 va ser exiliat.
Monument a les víctimes de la Guerra de les Malvines a UshuaiaDurant les dècades del cinquanta i seixanta, el govern va estar encapçalat per militars i civils, però, ni les dictadures ni els governs democràtics van aconseguir el ple desenvolupament de l'economia de l'Argentina, la qual continuava el seu imparable descens. Les demandes socials i econòmiques es van traduir en expressions violentes, i els moviments d'oposició van començar a utilitzar el terrorisme durant la dècada dels setanta. Aquests esdeveniments van obrir la porta al retorn de Perón. L'11 de març, 1973, es van realitzar eleccions generals per primera vegada després de 10 anys. Héctor Cámpora, simpatitzant de Perón va ser elegit, però va renunciar quatre mesos després. Després de les noves eleccions generals, Perón va guanyar amb una victòria decisiva amb la seva tercera dona, María Estela Isabel Martínez de Perón, com a vicepresidenta. En aquest període els extremistes de dreta i esquerra van reaccionar amb terrorisme, la qual cosa va provocar la implementació de decrets d'emergència que donaven autoritat excessiva al govern, el qual la va utilitzar amb violència.
Després de la mort de Perón, un altre cop d'Estat, l'anomenat Procés de Reorganització Nacional, va remoure a la seva dona el 1976, i les forces armades van governar el país, però, recorrent al terrorisme d'estat i l'opressió civil. Va haver-hi, segons diferents organitzacions de Drets Humans, fins a 30.000 persones "desaparegudes" durant el període 1976-1983. Els problemes econòmics severs, la corrupció, i la derrota en la Guerra de les Malvines, van propiciar la caiguda de la dictadura.
A partir de l'obertura democràtica de 1983 s'han produït eleccions que han assolit consolidar el progrés democràtic del país, però no han aconseguit resoldre la situació econòmica de l'Argentina d'una manera que millori la qualitat de vida de la majoria de la població. Encara que l'Argentina va experimentar un creixement i estabilitat econòmics la dècada de 1990, el 2001 es va enfonsar en la pitjor crisi econòmica de la història, propiciada per l'efecte Caipirinha.[2]
↑ Araya Pochet, Carlos. Historia de América en perspectiva latinoamericana (en castellà). EUNED, 1995, p.134. ISBN 9977647968. ↑ «Los orígenes de la crisis financiera de Argentina: una comparación con las crisis asiáticas» (en castellà). Boletín Económico de Información Comercial Española, desembre 2001. [Consulta: 27 febrer 2011].