L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud. És la muntanya més alta de l'Argentina, de la gran serralada dels Andes, del continent americà, de l'hemisferi sud i occidental i per tant la més alta del món fora de l'Àsia. És un dels Set Cims. Domina un vast parc provincial, el Parc Provincial de l'Aconcagua, que protegeix les espècies animals típiques dels Andes, en especial el còndor andí i el guanac, així com una vegetació rara i fràgil. De fet, el clima és àrid i la capa de neu fina, tot i l'existència d'algunes petites glaceres.
El seu ascens és relativament fàcil per a les persones aclimatades a l'altitud, malgrat els fenòmens de vent violents que es produeixen a la zona. La muntanya sembla haver estat ocupada molt aviat per les poblacions quítxues. El 14 de gener de 1897 el suís Mathias Zurbriggen hi va fer la primera ascensió per la cara nord....Llegeix més
L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud. És la muntanya més alta de l'Argentina, de la gran serralada dels Andes, del continent americà, de l'hemisferi sud i occidental i per tant la més alta del món fora de l'Àsia. És un dels Set Cims. Domina un vast parc provincial, el Parc Provincial de l'Aconcagua, que protegeix les espècies animals típiques dels Andes, en especial el còndor andí i el guanac, així com una vegetació rara i fràgil. De fet, el clima és àrid i la capa de neu fina, tot i l'existència d'algunes petites glaceres.
El seu ascens és relativament fàcil per a les persones aclimatades a l'altitud, malgrat els fenòmens de vent violents que es produeixen a la zona. La muntanya sembla haver estat ocupada molt aviat per les poblacions quítxues. El 14 de gener de 1897 el suís Mathias Zurbriggen hi va fer la primera ascensió per la cara nord.
Matthias Zurbriggen va arribar al cim el 1897.No hi ha cap evidència que els inques arribessin al cim de l'Aconcagua, però sí que van pujar molt amunt a la muntanya. El 1947 es va descobrir l'esquelet d'un guanac a la carena que connectava els cims nord i sud, anomenat a partir d'aleshores "cresta de guanac". Encara que sembli improbable que aquest animal pugés pels seus propis mitjans a aquesta altitud, no s'ha trobat cap jaciment arqueològic. Finalment, les proves més formals van sortir a la llum el 1985 amb el descobriment d'una mòmia preservada pel fred i la sequera a 5.200 metres d'altitud a la carena sud-oest del Cerro Piramidal, un pic secundari de l'Aconcagua. La presència provada dels quítxues al cims de muntanyes tan altes com el Llullaillaco (6.739 metres) fa pensar als arqueòlegs que queden molts jaciments per trobar a l'Aconcagua.[1]
El primer en explorar la muntanya va ser el general argentí José de San Martín el 1817. Durant la seva travessia dels Andes centrals, per alliberar Xile de la presència espanyola, va passar tres anys recaptant i preparant un exèrcit de 5.300 soldats, 10.600 mules i 1.600 cavalls, per atacar les ciutats de Santiago i Valparaíso des dels passos que envoltaven el Mercedario, Tupungato i Aconcagua. Van pujar la seva artilleria a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar per derrotar finalment, després de greus pèrdues, els espanyols que esperaven una invasió per mar.[2]
El primer intent real d'ascendir l'Aconcagua per part dels occidentals va ser realitzat per l'alemany Paul Güssfeldt el 1883. Va fer l'aproximació des de Santiago, per després remuntar el riu Volcán i finalment seguir la carena del nord-oest, la qual s'ha convertit en la ruta normal. Va arribar a una altitud de 6.560 metres però va haver de desistir a causa del mal temps.[2]
El primer ascens amb èxit pel vessant nord el porta a terme el guia suís Matthias Zurbriggen que coronà el cim en solitari el 14 de gener de 1897, després de cinc intents infrutuosos en les sis setmanes anteriors. El líder de l'expedició, l'anglès Edward FitzGerald, així com altres membres i portadors van abandonar a 6.700 metres. Stuart Vines i Nicola Lanti també van fer cim el 13 de febrer.[3] Vines i Zurbriggen poques setmanes més tard també aconseguiren la primera ascensió del veí Tupungato.[2]
La francesa Adrienne Bance fou la primera dona a pujar a l'Aconcagua el 7 de març de 1940, junt a l'alemany Jorge Link i els membres del Club Andinista Mendoza: Pablo Franke, P. Etura, D. López i J. Semper.[4]
El 1944, la dramàtica expedició de l'alpinista alemany Juan Jorge Link,[5] on va morir amb altres tres membres de l'expedició, inclosa Adrienne Bance, amb qui s'havia casat després de l'ascensió de 1940. Aquest tema és tractat per Tibor Sekelj a Tempestad sobre el Aconcagua.[6]
La primera ascensió per la difícil cara Sud no va tenir lloc fins al 25 de febrer de 1954 per un equip de joves francesos dirigit per René Ferlet.[7][8][9] La primera ascensió en solitari de la cara sud de l'Aconcagua va ser completada amb èxit pel guia francès Ivano Ghirardini en tres dies i mig el 1981.[10] La primera hivernal en solitari de la cara sud fou aconseguida pel guia japonès Tsuneo Hasegawa el 1982.[11]
El 2014 Kilian Jornet va establir un rècord d'escalada i descens de l'Aconcagua des de Horcones en 12 hores i 49 minuts.[12] El rècord es va batre menys de dos mesos després pel suïsso-equatorià Karl Egloff, en un temps d'11 hores 52 minuts, gairebé una hora més ràpid que Kilian Jornet.[13]
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari