Context sobre Uruguai
L'Uruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la província argentina d'Entre Ríos i a l'oest amb el Riu de la Plata. Té una superfície d'uns 176.220 km² (comparable a la dels Països Baixos, Suïssa i Dinamarca junts), dels quals el 75% són prats i el 25%, boscos. És el segon estat independent més petit de Sud-amèrica, després de Surinam, i el catorzè més gran d'un total de 36 països i territoris americans. La seva població el 2011 és d'uns 3.286.314, i la capital i ciutat més gran és Montevideo.
Té un clima temperat amb variacions de temperatura motivades pels règims dels vents. Les pluges, força abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econòmics són l'agricultura i la ra...Llegeix més
L'Uruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la província argentina d'Entre Ríos i a l'oest amb el Riu de la Plata. Té una superfície d'uns 176.220 km² (comparable a la dels Països Baixos, Suïssa i Dinamarca junts), dels quals el 75% són prats i el 25%, boscos. És el segon estat independent més petit de Sud-amèrica, després de Surinam, i el catorzè més gran d'un total de 36 països i territoris americans. La seva població el 2011 és d'uns 3.286.314, i la capital i ciutat més gran és Montevideo.
Té un clima temperat amb variacions de temperatura motivades pels règims dels vents. Les pluges, força abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econòmics són l'agricultura i la ramaderia. Els recursos minerals i energètics són escassos, i les principals indústries són les del paper i el cartró, el ciment i les refineries de petroli.
Segons les Nacions Unides és el país de Llatinoamèrica amb el nivell d'alfabetització més alt. Segons un estudi de l'organització Transparència Internacional és el segon país de Llatinoamèrica (després de Xile) amb el menor índex de percepció de la corrupció. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), des de l'any 1980 és el tercer país de Llatinoamèrica (després de l'Argentina i de Xile) que té el major Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i el 48è al món. També és el país llatinoamericà (juntament amb Costa Rica) amb la distribució d'ingressos més equitativa, en què tant la població més rica com la més pobra representen només un 10% de la societat, respectivament. També és el quart país de Llatinoamèrica (després de Cuba, Costa Rica i Xile) amb l'esperança de vida més alta. El 2006 era el segon país de Mercosur (després de l'Argentina) amb el PIB (PPA) per capita més alt.
Un informe de la revista Reader's Digest el situa dins dels deu països més verds del món, ocupant la novena posició d'una llista que encapçalen estats com Finlàndia, Islàndia i Noruega.
La Corporació Latinobarómetro, en un estudi realitzat el 2008, el situa com el país més pacífic d'Amèrica Llatina. A més a més, segons la revista nord-americana International Living, es troba entre els vint països més segurs del món i és el millor d'Iberoamèrica per viure-hi.
Per les iniciatives aprovades pel govern de José Mujica entre 2010 i 2013, tals com la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, la despenalització de l'avortament i la legalització de la producció controlada de cànnabis, algunes publicacions internacionals com a The Economist van donar a l'Uruguai el títol de «país de l'any».
Més sobre Uruguai
- Moneda Peso uruguaià
- Nom natiu Uruguay
- Codi de trucada +598
- Domini d'Internet .uy
- Mains voltage 220V/50Hz
- Democracy index 8.61
- Població 3444263
- Àrea 176215
- costat de conducció right
Batalla de Caseros.Abans de les exploracions espanyola i portuguesa, el territori estava poblat per algunes ètnies indoamericanes nòmades, entre les quals destaquen els xarrues i els guaranís.[1]
Els primers assentaments europeus van ser els de Villa Soriano, Colonia del Sacramento i Montevideo. Els espanyols s'hi van establir a partir del 1726, any en què es produeix la fundació de Montevideo, a causa de l'avanç de les tropes portugueses -i la consegüent fundació de ciutats- arreu de l'actual territori uruguaià.
La ciutat de Montevideo es va fundar amb caràcter militar i mercantil, i va ser una important plaça militar -al sud- dels dominis realistes de l'imperi Espanyol durant el segle xviii i el principal port de l'estuari de la Plata. La importància de Montevideo com a principal port del Virregnat del Riu de la Plata li va ocasionar en diverses ocasions enfrontaments amb la capital del virregnat, Buenos Aires.
El 1798 i entre el 1806 i 1807 es produeixen les invasions angleses. Les tropes de Montevideo i de Buenos Aires van repel·lir juntes els atacs de la flota anglesa (la primera comandada pel comodor Sir Home Riggs Popham i la segona per l'almirall Sir Charles Stirling) vinguda a conquerir els territoris del Plata. A la Revolució de Maig de 1810 i durant l'alçament revolucionari de les províncies del Plata, Montevideo es manté fidel a les autoritats espanyoles.[2]
...Llegeix mésLlegeix menys Batalla de Caseros.Abans de les exploracions espanyola i portuguesa, el territori estava poblat per algunes ètnies indoamericanes nòmades, entre les quals destaquen els xarrues i els guaranís.[1]
Els primers assentaments europeus van ser els de Villa Soriano, Colonia del Sacramento i Montevideo. Els espanyols s'hi van establir a partir del 1726, any en què es produeix la fundació de Montevideo, a causa de l'avanç de les tropes portugueses -i la consegüent fundació de ciutats- arreu de l'actual territori uruguaià.
La ciutat de Montevideo es va fundar amb caràcter militar i mercantil, i va ser una important plaça militar -al sud- dels dominis realistes de l'imperi Espanyol durant el segle xviii i el principal port de l'estuari de la Plata. La importància de Montevideo com a principal port del Virregnat del Riu de la Plata li va ocasionar en diverses ocasions enfrontaments amb la capital del virregnat, Buenos Aires.
El 1798 i entre el 1806 i 1807 es produeixen les invasions angleses. Les tropes de Montevideo i de Buenos Aires van repel·lir juntes els atacs de la flota anglesa (la primera comandada pel comodor Sir Home Riggs Popham i la segona per l'almirall Sir Charles Stirling) vinguda a conquerir els territoris del Plata. A la Revolució de Maig de 1810 i durant l'alçament revolucionari de les províncies del Plata, Montevideo es manté fidel a les autoritats espanyoles.[2]
Al començament del segle xviii, van sorgir moviments d'independència a Sud-amèrica. El territori de la Banda Oriental -sota el poder de Buenos Aires-, i que era l'antic nom de l'Uruguai, va ser reclamat per l'Imperi del Brasil, influït per interessos de la corona portuguesa. El Brasil va annexionar el territori el 1821, després d'una invasió per part de Portugal el 1816, però l'Uruguai va declarar-ne la independència el 1825 i el 1828 -amb la Convenció Preliminar de Pau de Rio de Janeiro i amb interessos del Regne Unit- es va convertir en un país independent, sota tutela dels seus dos poderosos veïns fins a l'any 1830, quan adquireix la sobirania plena i absoluta.
Tabaré Vázquez i el vicepresident Rodolfo Nin Novoa.L'Uruguai va experimentar inestabilitat política i econòmica durant el segle xix. Després de la Segona Guerra Mundial l'economia es va col·lapsar en diverses ocasions i el govern va començar a perdre el suport ciutadà. Els Tupamaros, un grup radical d'esquerra, van reaccionar a la crisi amb violència i van provocar la repressió pel govern i la suspensió dels drets individuals. Finalment, el 1973, l'exèrcit va prendre el poder, donant inici a un període d'onze anys de dictadura militar en un país que havia estat una democràcia estable. El 1984 la democràcia va ser restaurada.
En les eleccions presidencials realitzades el 31 d'octubre de 2004 va resultar elegit Tabaré Vázquez, candidat per la coalició d'esquerra Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria amb el 50,6% dels vots, assolint la victòria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. És la primera vegada en la història del país que un partit polític no tradicional, i d'aire socialista, accedeix al Poder Executiu.
En les eleccions municipals realitzades el 8 de maig de 2005, el Partit Nacional va obtenir deu intendències, la coalició Encuentro Progresista-Frente Amplio-Nueva Mayoría en va obtenir vuit, i el Partit Colorado en va obtenir una.[3]
Pel que fa a les eleccions presidencials del 2009, el partit oficialista d'esquerra Front Ampli, va obtenir el govern sobre l'expresident Luis Alberto Lacalle, amb el triomf del tupamaro José Mujica.[4][5]
↑ John Street: Artigas and the Emancipation of Uruguay., Edicions: Cambridge University Press, o. O. 1971, ISBN 0-521-06563-1 ↑ Pacheco Schurmann; Sanguinetti Coolighan: Historia del Uruguay desde la Época indígena hasta nuestros Días., Edicions: Palacio del Libro, Montevideo, 1957 ↑ «:: Equipos Consultores | Servicios profesionales ::». [Consulta: 18 abril 2018]. ↑ L'exguerriller José Mujica, nou president de l'Uruguai Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine., lamalla.cat ↑ «Esquerra.cat: Uruguai, la presidència passa de la consulta mèdica al tractor». Arxivat de l'original el 2010-06-21. [Consulta: 31 gener 2010].
