Wallmapu
Context sobre Wallmapu
Wallmapu és el nom en llengua mapudungun del territori tradicional i el país històric del poble maputxe a Amèrica del Sud: des del riu Limarí al nord fins a l'arxipèlag de Chiloé al sud, i des del centre i sud de l'interior de la província de Buenos Aires fins a la Patagònia, comprenent territoris de les actuals República de Xile i República Argentina.
Més sobre Wallmapu
El 1998, l'inici de les obres de construcció de la central hidroelèctrica Ralco a l'Alto Bío-Bío, la qual va profanar cementiris amerindis, va marcar un punt d'inflexió en les relacions de les comunitats maputxe amb l'Estat xilè, fet que va comportar la radicalització del moviment autonomista formant-se el 1997 la Coordinadora Arauco Malleco (CAM) després la crema de tres camions de l'empresa Forestal Arauco i que iniciaria el conflicte a l'Araucania.[1]
Bandera Wenufoye creada el 1992 per l'organització indigenista Consell de Totes les Terres[2][3]La CAM es defineix com a anticapitalista i es declara «en resistència contra el neoliberalisme», utilitza la força com a mètode per a «recuperar» les terres que al·leguen usurpades durant l'ocupació militar de l'Araucania (1861-1883), les quals es troben en poder de latifundistes i la indústria extractivista.[4][5]
El terme Wallmapu però, en ser una contraposició al terme Araucania (el qual ha estat tradicionalment utilitzat per la historiografia des de la conquesta espanyola de Xile per a descriure una part del territori habitat pels maputxes), no és acceptat per la totalitat de la comunitat acadèmica ni en general per la classe política de Xile i Argentina, per la qual cosa el seu ús va lligat a una postura indigenista de la història.[6]
El govern xilè de Gabriel Boric va ser el primer al país a emprar el terme en les seves declaracions, fet que no ha estat exempt de respostes airades per part de l'oposició política.[7][8][9][10][11]
El concepte Wallmapu sol ser utilitzat en referència a un país i a una nació maputxe independent,[12] essent des del seu inici una postura clarament separatista en relació amb els estats xilè i argentí.[13][14] Tot i això, en termes estrictes i en l'ús quotidià i filosòfic, Wallmapu també ha estat definit com a «Univers».[15]
...Llegeix mésLlegeix menysEl 1998, l'inici de les obres de construcció de la central hidroelèctrica Ralco a l'Alto Bío-Bío, la qual va profanar cementiris amerindis, va marcar un punt d'inflexió en les relacions de les comunitats maputxe amb l'Estat xilè, fet que va comportar la radicalització del moviment autonomista formant-se el 1997 la Coordinadora Arauco Malleco (CAM) després la crema de tres camions de l'empresa Forestal Arauco i que iniciaria el conflicte a l'Araucania.[1]
Bandera Wenufoye creada el 1992 per l'organització indigenista Consell de Totes les Terres[2][3]La CAM es defineix com a anticapitalista i es declara «en resistència contra el neoliberalisme», utilitza la força com a mètode per a «recuperar» les terres que al·leguen usurpades durant l'ocupació militar de l'Araucania (1861-1883), les quals es troben en poder de latifundistes i la indústria extractivista.[4][5]
El terme Wallmapu però, en ser una contraposició al terme Araucania (el qual ha estat tradicionalment utilitzat per la historiografia des de la conquesta espanyola de Xile per a descriure una part del territori habitat pels maputxes), no és acceptat per la totalitat de la comunitat acadèmica ni en general per la classe política de Xile i Argentina, per la qual cosa el seu ús va lligat a una postura indigenista de la història.[6]
El govern xilè de Gabriel Boric va ser el primer al país a emprar el terme en les seves declaracions, fet que no ha estat exempt de respostes airades per part de l'oposició política.[7][8][9][10][11]
El concepte Wallmapu sol ser utilitzat en referència a un país i a una nació maputxe independent,[12] essent des del seu inici una postura clarament separatista en relació amb els estats xilè i argentí.[13][14] Tot i això, en termes estrictes i en l'ús quotidià i filosòfic, Wallmapu també ha estat definit com a «Univers».[15]
↑ Rebelión en Wallmapu Resistencia del pueblo-nación mapuche.. Santiago de Chile: Aún Creemos en Los Sueños., 2013. ↑ «La autonomía a debate Autogobierno indígena y Estado plurinacional en América Latina» p. 30. FLACSO, 2010. [Consulta: 18 març 2022]. ↑ «La Organización mapuche Aukiñ Wallmapu Ngulam». Mapuche Info, abril 1995. [Consulta: 18 març 2022]. ↑ Zuamgenolu : pueblo mapuche en contexto de estado nacional chileno, siglos XIX-XXI (1a. ed.).. USACH., 2016, p. 78. ↑ Rebelión en Wallmapu Resistencia del pueblo-nación mapuche. Santiago de Chile: Aún Creemos en Los Sueños, 2013, p. 24. ↑ Rojas Ortega, Octavi Alfonso; Sanllehí Galera, Aina. «El poble maputxe, una lluita que dura mig mil·lenni». Directa, 14-03-2023. [Consulta: 2 maig 2023]. ↑ «Diputado RN contra ministra Siches: “La región de La Araucanía no se llama Wallmapu”». T13, 14-03-2022. [Consulta: 15 març 2022]. ↑ «Presidente forestal ante negativa a renovar Estado de Excepción: "Desconocen lo que está ocurriendo"». Biobio, 25-02-2022. [Consulta: 15 març 2022]. ↑ «CONFLICTO EN CHILE VAMOS: CHAHUÁN APUNTÓ A LA “MANERA DE CONSTRUIR COALICIÓN”». La Nación, 14-03-2022. [Consulta: 15 març 2022]. ↑ «"No existe ningún Wallmapu": polémica en Argentina por concepto empleado por la ministra Siches». Biobio, 31-03-2022. [Consulta: 31 març 2022]. ↑ «Controversia política por uso del “Wallmapu”». La Tercera, 31-03-2022. [Consulta: 31 març 2022]. ↑ Concha, Loreto «¿Qué es el Wallmapu?». Radio Duna, 18-03-2022 [Consulta: 22 març 2022]. ↑ «Los caminos del Wallmapu (País mapuche)». CSIC, 30-06-2010. [Consulta: 15 març 2022]. ↑ «Conflicto Estado chileno-Wallmapu: Intereses materiales, argumentos y argucias ideológicas». UFRO. [Consulta: 15 març 2022]. ↑ «NUESTRO PUEBLO HUILLICHE DE LA TIERRA QUIERE SEGUIR SIENDO DE LA TIERRA». Consejo General de Caciques de Chiloé. [Consulta: 15 març 2022].
