Parque nacional Talampaya
( Parc Nacional de Talampaya )El Parc Nacional de Talampaya és una reserva natural i un dels llocs Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO a l'Argentina. És al centre-oest de la província de la Rioja. El seu nom correspon a l'idioma kakan i significa: 'Riu sec del tala' (tala és el nom d'un arbre molt comú en gran part del Con Sud). Va ser creat el 1975 com a parc provincial amb l'objectiu de protegir importants jaciments arqueològics i paleontològics de la zona, i el 1997 va passar a dependre de l'Administració de Parcs Nacionals.
El parc ocupa 215.000 ha. El seu paisatge, de gran bellesa, i la flora i fauna són característics del bioma de la muntanya. És el resultat de moviments tectònics, els quals, durant mil·lennis, s'han sumat a l'erosió de l'aigua i el vent en un clima desèrtic, amb grans amplituds de temperatures, intensa calor de dia i baixes temperatures de nit, amb pluges torrencials a l'estiu i vents forts a la primavera. L'altura mitjana del terreny és d'uns 1.300 msnm,...Llegeix més
El Parc Nacional de Talampaya és una reserva natural i un dels llocs Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO a l'Argentina. És al centre-oest de la província de la Rioja. El seu nom correspon a l'idioma kakan i significa: 'Riu sec del tala' (tala és el nom d'un arbre molt comú en gran part del Con Sud). Va ser creat el 1975 com a parc provincial amb l'objectiu de protegir importants jaciments arqueològics i paleontològics de la zona, i el 1997 va passar a dependre de l'Administració de Parcs Nacionals.
El parc ocupa 215.000 ha. El seu paisatge, de gran bellesa, i la flora i fauna són característics del bioma de la muntanya. És el resultat de moviments tectònics, els quals, durant mil·lennis, s'han sumat a l'erosió de l'aigua i el vent en un clima desèrtic, amb grans amplituds de temperatures, intensa calor de dia i baixes temperatures de nit, amb pluges torrencials a l'estiu i vents forts a la primavera. L'altura mitjana del terreny és d'uns 1.300 msnm, i el clima és continental.
La vasta conca romania virtualment desconeguda a causa del seu aïllament. Només la construcció de la carretera en la dècada de 1970, que uneix Patquía amb Villa Unión va permetre l'ingrés de vehicles motoritzats. El canó i el seu accés van ser, per primera vegada, aixecats per l'enginyer Werner Lorenz.
La seva difusió com a meravella natural es deu a Federico B. Kirbus, periodista, escriptor, investigador, que a partir de 1977 va començar publicant articles il·lustrats de les formacions de Talampaya i Ischigualasto, notes que d'aquesta forma van començar a atreure els primers turistes independents.
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari