Context sobre Iraq

L'Iraq o Irac (àrab: العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (àrab: الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya, escolteu-ho (?·pàg.)), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga. Comprenent la desembocadura dels rius Tigris i Èufrates, és sovint anomenat Bilad ar-Rafidain (el país dels dos rius, Mesopotàmia). Bagdad n'és la capital.

Fa frontera amb l'Iran a llevant, Kuwait al sud-est, Aràbia Saudita al sud, Jordània i Síria a l'oest i Turquia al nord. La població majoritària es distingeix per ser àrab, però hi ha grups ètnics com els kurds i religiosos com els musulmans xiïtes i sunnites.

Al llarg de la seua llarga història, l'Iraq ha estat el centre dels imperis accadi, assiri, babilònic i abbàssida, i part dels imperis aquem...Llegeix més

L'Iraq o Irac (àrab: العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (àrab: الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya, escolteu-ho (?·pàg.)), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga. Comprenent la desembocadura dels rius Tigris i Èufrates, és sovint anomenat Bilad ar-Rafidain (el país dels dos rius, Mesopotàmia). Bagdad n'és la capital.

Fa frontera amb l'Iran a llevant, Kuwait al sud-est, Aràbia Saudita al sud, Jordània i Síria a l'oest i Turquia al nord. La població majoritària es distingeix per ser àrab, però hi ha grups ètnics com els kurds i religiosos com els musulmans xiïtes i sunnites.

Al llarg de la seua llarga història, l'Iraq ha estat el centre dels imperis accadi, assiri, babilònic i abbàssida, i part dels imperis aquemènida, macedònic, sassànida, raixidun, omeia, mongol, otomà i britànic.

Des de la invasió de l'Iraq de 2003, una coalició multinacional, principalment nord-americana i britànica, ha ocupat l'Iraq. El conflicte subseqüentment ha tingut gran transcendència: l'augment de la violència civil, política desglossament, l'eliminació i execució de l'expresident Saddam Hussein, i els problemes en el desenvolupament de l'equilibri polític, econòmic i l'ús de les reserves de petroli del país. Aquesta situació de conflicte que s'ha desencadenat en els darrers anys va situar a l'Iraq com el segon país més inestable del món el 2007; després del Sudan.

Més sobre Iraq

Informació bàsica
  • Moneda Dinar iraquià
  • Nom natiu العراق
  • Codi de trucada +964
  • Domini d'Internet .iq
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 3.62
Population, Area & Driving side
  • Població 38274618
  • Àrea 437072
  • costat de conducció right
Història
  • El territori en el qual ara es troba l'Iraq coincideix aproximadament amb l'antiga Mesopotàmia. Al 539 aC, Cir II el Gran, rei de Pèrsia, va aconseguir el control de la regió, que va romandre sota el domini persa fins a la conquesta per Alexandre el Gran el 331 aC. Després de la mort d'Alexandre, la dinastia selèucida d'origen grec va regnar en Mesopotamia durant 200 anys.

    Va seguir un llarg període amb governs de les noves dinasties perses (arsàcida i sassànida) fins que els àrabs musulmans van envair la regió en el 700. Bagdad va ser la capital dels califes abbàssides. Després del saqueig de Bagdad pels mongols en 1258, turcs i iranians es va disputar la supremacia la regió en disputa, fins que finalment l'Imperi Otomà va assumir el control vers el segle xv.

    L'Iraq va formar part de l'Imperi Otomà fins que aquest va caure el 1917. Quan es va efectuar la divisió de l'Imperi Otomà per part de la Societat de Nacions, l'Iraq va restar sota el mandat britànic. Faisal Ibn Hussein va ser instal·lat pels britànics com a rei. El país va obtenir la independència el 3 d'octubre de 1932,[1] però encara va conservar un cert control i presència britànica. El 1958, un cop militar va posar fi a la monarquia que els britànics havien imposat.

    En 1979 arriba al poder Saddam Hussein, aleshores l'home més poderós del Partit Baas i per tant del país. El seu règim va representar la fi de tota l'oposició política i va dur a terme un regnat de terror.[2]

    Durant vuit anys (22 de setembre 1980-20 d'agost 1988) l'Iran i l'Iraq es van enfrontar en una sagnant guerra. El 2 d'agost de 1990 l'Iraq va envair el seu petit veí, Kuwait i el va ocupar en una hora: això va representar el començament de la Guerra del Golf de 1990-1991. El 1991, Kuwait va ser alliberat per una coalició internacional en una operació anomenada Tempesta del Desert. En acabar la guerra, es va decretar una zona d'exclusió aèria per part de les Nacions Unides, al nord i al sud de l'Iraq.

    ...Llegeix més

    El territori en el qual ara es troba l'Iraq coincideix aproximadament amb l'antiga Mesopotàmia. Al 539 aC, Cir II el Gran, rei de Pèrsia, va aconseguir el control de la regió, que va romandre sota el domini persa fins a la conquesta per Alexandre el Gran el 331 aC. Després de la mort d'Alexandre, la dinastia selèucida d'origen grec va regnar en Mesopotamia durant 200 anys.

    Va seguir un llarg període amb governs de les noves dinasties perses (arsàcida i sassànida) fins que els àrabs musulmans van envair la regió en el 700. Bagdad va ser la capital dels califes abbàssides. Després del saqueig de Bagdad pels mongols en 1258, turcs i iranians es va disputar la supremacia la regió en disputa, fins que finalment l'Imperi Otomà va assumir el control vers el segle xv.

    L'Iraq va formar part de l'Imperi Otomà fins que aquest va caure el 1917. Quan es va efectuar la divisió de l'Imperi Otomà per part de la Societat de Nacions, l'Iraq va restar sota el mandat britànic. Faisal Ibn Hussein va ser instal·lat pels britànics com a rei. El país va obtenir la independència el 3 d'octubre de 1932,[1] però encara va conservar un cert control i presència britànica. El 1958, un cop militar va posar fi a la monarquia que els britànics havien imposat.

    En 1979 arriba al poder Saddam Hussein, aleshores l'home més poderós del Partit Baas i per tant del país. El seu règim va representar la fi de tota l'oposició política i va dur a terme un regnat de terror.[2]

    Durant vuit anys (22 de setembre 1980-20 d'agost 1988) l'Iran i l'Iraq es van enfrontar en una sagnant guerra. El 2 d'agost de 1990 l'Iraq va envair el seu petit veí, Kuwait i el va ocupar en una hora: això va representar el començament de la Guerra del Golf de 1990-1991. El 1991, Kuwait va ser alliberat per una coalició internacional en una operació anomenada Tempesta del Desert. En acabar la guerra, es va decretar una zona d'exclusió aèria per part de les Nacions Unides, al nord i al sud de l'Iraq.

     Mapa de l'Iraq (en anglès)

    L'octubre de 2002 un referèndum va ratificar la permanència del dictador Saddam Hussein al capdavant de l'estat durant set anys. Durant aquell any, el president George W. Bush va insistir que l'Iraq posseïa armes de destrucció massiva, i que s'havien de destruir, tal com s'havia acordat en les diverses resolucions de l'ONU després de Guerra del Golf el 1991. L'Iraq es va comprometre a complir amb una nova resolució de l'ONU es va acordar d'enviar inspectors de l'ONU a l'Iraq per verificar les armes que tenien. A principis de 2003 els EUA va acusar el règim de Saddam d'incompliment de la resolució i d'amagar informació sobre armes de destrucció massiva als inspectors internacionals.

    Els Estats Units van anar acumulant forces militars fora de l'Iraq, i el 19 de març de 2003 amb el suport d'altres països com el Regne Unit i Espanya[3] es va iniciar la Invasió de l'Iraq, que va durar durant aproximadament dues setmanes. Després de l'elecció de 2005 Jalal Talabani (kurd) fou elegit president i es votà en referèndum la constitució una nova constitució el 15 d'octubre de 2005, enmig de fortes mesures de seguretat i amb molta participació, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites.[4] Talabani estva acompanyat de dos vicepresidents, un xiïta i un altre de sunnita. La insurgència iraquiana ha seguit des de la retirada de les tropes nord-americanes el 2011. Grups insurgents iraquians han estat lluitant contra el govern central i no hi ha hagut violència sectària entre els grups religiosos de l'Iraq. Des del retir dels militars dels EUA, el nivell de violència ha augmentat,[5] que els grups militants sunnites han incrementat els seus atacs contra la població xiïta majoritària del país per soscavar la confiança en el govern xiïta i els seus esforços per protegir les persones sense suport nord-americà. Els grups armats a l'Iraq han donat suport a la guerra civil siriana contra el règim de Baixar al-Àssad.[6]

    Esdeveniments claus Octubre de 1936 - Cop d'estat del general Bakr Sidqi 14 de juliol de 1958 - Cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com a Revolució del 14 de juliol que proclama la república. 1963 Cop d'estat del general Abdul Salam Arif, que va fer assassinar Abdul Karim Qassim. Govern nasserista 18 de juliol de 1968, cop d'estat del general Ahmad Hasan al-Bakr, govern baasista 28 de setembre de 1978, Saddam Hussein s'assegura el poder al Baath 16 de juliol de 1979, Ahmad Hassan al-Bakr es retira i Saddam Hussein puja a la presidència 9 d'abril de 2003, Saddam és enderrocat per l'exèrcit americà, i l'Iraq queda sota ocupació militar. El Kurdistan consolida la seva autonomia. 15 d'octubre de 2005 - S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor.
    «Iraq wins independence» (en anglès). History. [Consulta: 28 gener 2022]. «Saddam Hussein, Defiant Dictator Who Ruled Iraq With Violence and Fear, Dies» (en anglès). nytimes, 30-12-2006. «Bush: "És el moment de la veritat"» (en castellà), 17-03-2003. [Consulta: 2 maig 2013]. Steele, Jonathan. «Iraqi constitution yes vote approved by UN», 25-10-2005. «As bombs hit Baghdad, Iraq says about 69, 263 people killed between 2004 and 2011». Al Arabiya News. Salem, Paul. «INSIGHT: Iraq's Tensions Heightened by Syria Conflict». Middle East Vocies -VOA, 29-11-2012. [Consulta: 3 novembre 2012].
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
مرحبًا
Món
العالمية
Hola món
مرحبا بالعالم
Gràcies
شكرًا لك
Adéu
مع السلامة
نعم
No
رقم
Com estàs?
كيف حالك؟
Bé gràcies
بخير، شكرا لك
Quant costa?
كم سعره؟
Zero
صفر
Un
واحد

On puc dormir a prop de Iraq ?

Booking.com
481.316 visites en total, 9.174 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 75 visites avui.