La mesquita del Profeta —àrab: المسجد النبوي, al-masjid an-nabawī— és una mesquita situada a Medina (Aràbia Saudita) on hi reposen les despulles del profeta Muhàmmad, d'Abu-Bakr as-Siddiq i d'Úmar ibn al-Khattab. Va ser la segona mesquita de la història i actualment és una de les més grans del món. Es tracta del segon lloc més sagrat de l'islam, després de la Gran mesquita de la Meca, que alberga la Kaba. Situada en l'antic centre de Medina, envoltada d'hotels i vells mercats, la mesquita del Profeta constitueix un important focus de peregrinació, restant oberta les vint-i-quatre hores del dia durant tot l'any.

Segons la tradició, l'indret on s'erigeix era adjacent a la casa en què Muhàmmad es va establir tot arribant a Medina després de l'hègira, l'any 622; la mesquita original era un edifici a l'aire lliure que també va servir com a centre comunitari i escola religiosa, i Muhàmmad en persona va participar en la seva construcció. El pla bàsic de l'edifici es va adoptar després per crear altres mesquites arreu del món. Amb el pas dels anys, els governants islàmics posteriors la van anar ampliant i decorant, i el 1909 va ser el primer indret de la península Aràbiga que va disposar de llum elèctrica.

Una de les característiques més notables de l'edifici és la cúpula verda, situada a la cantonada sud-est i on es troba la tomba del profeta. L'any 1279, hom va construir una cúpula de fusta sobre la tomba que va ser reconstruïda i renovada diverses vegades. La cúpula va ser pintada de verd per primer cop l'any 1837, fins a arribar a ser coneguda com la cúpula Verda.