La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya. Està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, dins l'àrea protegida del Parc Natural de l'Alt Pirineu. És el punt culminant del massís del Montcalm i està constituïda per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, la Pica d'Estats, el pic occidental o pic Verdaguer (3.129 m) i el pic oriental o punta de Gabarró (3.114,6 m), on hi ha un vèrtex geodèsic.

La paret sud de la muntanya, solcada per nombroses canals, s'aboca a la coma d'Estats, formant el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena marca el límit fronterer entre Espanya i França, i l'existent entre Catalunya i Occitània, amb una orientació general que va de nord-nord-oest a sud-est.

Aque...Llegeix més

La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya. Està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, dins l'àrea protegida del Parc Natural de l'Alt Pirineu. És el punt culminant del massís del Montcalm i està constituïda per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, la Pica d'Estats, el pic occidental o pic Verdaguer (3.129 m) i el pic oriental o punta de Gabarró (3.114,6 m), on hi ha un vèrtex geodèsic.

La paret sud de la muntanya, solcada per nombroses canals, s'aboca a la coma d'Estats, formant el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena marca el límit fronterer entre Espanya i França, i l'existent entre Catalunya i Occitània, amb una orientació general que va de nord-nord-oest a sud-est.

Aquest cim està inclòs al repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Sobre el nom del cim, Lluís Marià Vidal ja constatava el 1895 que «el nom d’Estats amb què coneixen el cim els mapes francesos és absolutament desconegut a Àreu i els seus contorns. Aquí tan sols es coneix amb el nom de Sotllo» i que «jo reemplaçaria el nom d’Estats, que és estranger, pel de Sotllo, que és català». De fet els excursionistes catalans de l’època fan la mateixa constatació. Joan Coromines explica que la gent del país anomena la Pica d’Estats com a Pui de Sotllo. Aquest darrer nom també apareix indicat en una de les plaques de dalt del cim per al nom català.

Primeres ascensions

La primera ascensió s'atribueix a Henry Russell i Jean-Jacques Denjean el 1864, tot i que algunes versions contenen que el cim hauria estat assolit amb anterioritat per topògrafs francesos que realitzaven medicions altimètriques.[1]

Una segona ascensió s'atribueix a Jacint Verdaguer el 1883, partint des d'Auzat i passant pel Montcalm. Això és el que consta en el seu diari i en les ressenyes dels seus viatges i excursions pel Pirineu entre 1882 i 1883.[2] El cim occidental és anomenat pic Verdaguer en homenatge a l'insigne poeta i excursionista català. Aquell mateix any 1883, Maurice Gourdon, va fer el cim des d'Àreu i Lluís M. Vidal hi va ascendir el 1897 també pel vessant català.

La primera ascensió hivernal la va fer l'alpinista i escalador Lluís Estasen el 1924.

El metge Pere Gabarró i Garcia fou l'autor de la via Gabarró, una nova via d'accés a la Pica d'Estats.[3] El 1934, va ascendir al cim pel crestall oriental. En homenatge a la figura del cirurgià i excursionista, el cim oriental va passar a anomenar-se punta Gabarró.

Cim de la Pica d'Estats. Febrer de 1967 Cim de la Pica d'Estats, el febrer de 1967, on es pot observar la primera creu de ferro.La creu del cim

La primera creu de ferro, forjada a la ferreria de Josep Ribes, a Àreu, va ser portada i fixada al cim per un grup d'escoltes dirigits per Antoni Batlle el juliol de 1936. Aquesta petita creu, que va ser retrobada el 1994, va desaparèixer del cim durant uns anys i va ser substituïda per una rèplica d'alumini l'estiu de 1982, portada i fixada per excursionistes i escoltes que alhora van efectuar una primera neteja de deixalles de la coma d'Estats. Aquesta rèplica de la primera creu, també va desaparèixer del cim.

L'actual creu gran de ferro va ser fixada el dia 24 de juny de 1994. La creu, forjada pel muntanyenc i escalador Jordi Àlvarez, va ser transportada en un helicòpter i les tasques d'instal·lació les va realitzar un grup de voluntaris dirigits per l'activista i muntanyenc Josep Sicart i Tauler.

Bourneton, Alain «Deux siècles d'ascensions dans le massif Montcalm-Estats». Pyrénées, 1999, pàg. 343-359. Gasull i Roig, Bernat. Les ascensions de Verdaguer al Pirineu (12 x 22,5 cm). 1a edició. Valls: Cossetània Edicions, 2008, p. 204 (Col·lecció: Azimut, núm. 97). ISBN 978-84-9791-316-4.  «Pica d'Estats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Fotografies de:
Bocian & Tusia - CC BY 2.0
Statistics: Position
1499
Statistics: Rank
81680

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
137589246Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 5944
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Pica d'Estats ?

Booking.com
505.371 visites en total, 9.227 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 0 visites avui.