Origen

La Devesa, situada en la confluència del Ter, l'Onyar i el Güell, era originàriament una zona de terrenys sorrencs formats per la sedimentació dels materials transportats per aquests rius. Aquest espai era sovint inundat per les aigües, principalment les del Ter, que, quan hi havia fortes crescudes, també ocupaven la ciutat.[1]

La Devesa i la resta de terrenys de les vores del Ter al seu pas per Girona es van donar a la ciutat en tres etapes. El 1423, la reina Maria en cedí una part; l'any següent, el seu marit, Alfons el Magnànim, va fer una segona donació, i finalment el 1510, el rei Ferran el Catòlic va transferir definitivament tots els terrenys que encara pertanyien a la reialesa.

La finalitat era que la ciutat pogués utilitzar-los com a defensa de les avingudes del riu i com a font d'ingressos per compensar els danys que els aiguats provocaven. La vegetació que espontàniament hi creixia podia servir de barrera natural contra les inundacions. Però, per obtenir-ne algun profit, s'hi van anar realitzant diverses actuacions.[2]

Segles xviii i xix

Com a principal activitat econòmica cal destacar les plantacions d'arbres, normalment pollancres i àlbers, a les quals seguien les corresponents tales per obtenir diners amb la venda de la fusta. L'any 1794 es produeix la primera tala per preparar defenses militars. Ja fos pel primer o pel segon motiu, durant el segle xviii i principis del XIX les plantacions i les tales van ser molt freqüents. Hi ha constància, però, que al segle xviii ja es feia referència a la Devesa com a passeig. Aquesta utilitat recreativa era compartida amb les altre estrictament econòmiques.

La Devesa estava també ocupada per horts. el fet que sovint fossin destruïts pels aiguats va fer que el 1837 se substituís aquesta activitat per la del pasturatge, que va durar fins al 1865. A partir d'aquest moment es pot dir que la Devesa s'orientà definitivament com a passeig. El 1859 l'arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, per iniciativa del batlle Marià Hernández, va dissenyar l'ordenament actual de la Devesa i es van plantar els primers plàtans. El projecte es va acabar al final del segle xix. Llavors la Devesa va obtenir l'estructura i les dimensions actuals.[3]

Per tant, es desmenteix la creença popular que la Devesa, tal com és ara, fos obra dels francesos. La Devesa va quedar molt malmesa després dels setges napoleònics, i els francesos, durant els anys que van ocupar la ciutat (1810-1814), la van replantar i van tenir cura de la seva conservació. Se'ls atribueix el fet que es van començar a plantar arbres basant-se en plans d'urbanització sobre cartografia actualitzada, però no que la Devesa que van reconstruir fos la base de l'actual, ni que fossin els primers a utilitzar-la com a passeig.

Durant el primer terç d'aquest segle arribà al seu punt de màxima bellesa i utilització social. Esdevingué un lloc de convivència, de passeig i esbarjo per a nens, joves i grans. Els actes festius, les parades i les desfilades militars, les competicions gimnàstiques, etc. se celebraven al parc. Eren moments en què la Devesa formava part plenament de la vida de la ciutat.

Tanmateix, en aquest moment, començaren també les cessions a tot tipus d'utilitzacions del parc, parcel·lació per a ús particular i construcció d'edificacions. Es convertí en el recurs immediat davant les necessitats del sòl i equipaments per a la ciutat. Tot això portà un canvi de la seva fesomia.

Segle XX

Pels volts de 1940 encara eren freqüents les passejades, però uns anys més tard es feu palès l'allunyament dels ciutadans. Aquest distanciament s'ha relacionat amb moltes causes, la majoria atribuïdes al fet que la Devesa quedava apartada de la ciutat. Els elements que separaven Girona i la Devesa eren evidents: barreres naturals, com el riu Güell, i també artificials, com el tren i la carretera.

Durant prop d'un segle, per arribar-hi calia passar pel forat del terraplè del tren, creuar un pont per travessar el riu Güell i trobar-se finalment a l'entrada del passeig. El 1973 es va aixecar la via del tren i, uns anys abans, ja s'havia desviat el Güell cap al seu curs actual. Uns obstacles desapareixien, però se'n construïen de nous, com la carretera N-II.

És evident, però, que també hi havia barreres durant les èpoques d'assiduïtat a la Devesa. Les raons, doncs, havien de ser unes altres. Als anys seixanta es va relacionar aquest abandonament amb el "boom" del vehicle utilitari que començava a transformar la vida social gironina i a canviar els seus costums. Va ser una època d'abandó de la Devesa, la gent no hi anava, l'ajuntament no se'n preocupava, els arbres estaven malalts.

A mitjan anys setanta s'inicià un moviment social a favor de la Devesa. El 1975 es va fer un primer estudi sobre el problema sanitari de l'arbreda elaborat per Narcís Motjé a instàncies dels col·legis professionals de Girona. El 1976 va tenir lloc la campanya «Salvem la Devesa», organitzada per Enric Ansesa i l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona amb el patrocini dels col·legis professionals de la província.[4]

És amb l'inici dels ajuntaments democràtics que començà una voluntat ferma de recuperar la Devesa, tant pel que fa a l'estat sanitari dels arbres com a l'ús social i a la seva adequació a les necessitats ciutadanes. Actualment, malgrat la carretera, el creixement urbanístic dels darrers anys ha desterrat l'antiga sensació de llunyania i ha contribuït a la seva integració a la ciutat.

Es té cura dels arbres, amb un seguiment i control detallats, i s'hi potencien activitats diverses, com les Fires i Festes de Sant Narcís, les Festes de Primavera, les exposicions i mostres a la Fira de Girona, el mercat setmanal del dissabte i les «carpes», o bars de nit, a l'estiu, i també s'han recuperat i reconvertit algunes instal·lacions com la zona esportiva municipal o la caseta d'entrada als jardins, el Centre d'Educació Ambiental i Recursos Educatius de la Ciutat que promou l'elaboració d'itineraris i dona tota mena d'informació sobre la Devesa. Dins els jardins de la Devesa també s'hi acull l'institut de Medi Ambient.

Debat actual i propostes de futur  Els ànecs són una de les espècies més habituals del parc

El debat sobre la Devesa torna a estar d'actualitat. Una nova campanya «Salvem la Devesa!» s'ha rellançat gràcies a l'Associació de Veïns del barri Devesa-Güell, que s'ha oposat frontalment al projecte del pavelló i ha encetat el debat sobre els usos del parc.

L'ajuntament de Girona va planejar la construcció d'un pavelló poliesportiu al centre del parc. Això va indignar veïns i naturalistes que s'hi oposen rotundament. De tota manera, els opositors tampoc estan d'acord entre ells. L'Associació de Veïns Devesa-Güell reclama que no s'edifiqui més al parc, que es mantingui en millors condicions que fins ara, i que l'edifici que actualment ocupa la Fira de Girona es converteixi en un centre cívic que disposi de sales d'exposicions i reunions i d'una biblioteca de barri. El 25 de gener de 2008 va tenir lloc a la Farinera una taula rodona organitzada per la CUP que va servir per aclarir posicions entre les diverses parts. L'ajuntament, però, manté la voluntat de construir un pavelló mentre que els opositors demanen que s'enceti un procés participatiu en què siguin els gironins qui decideixin el futur de la Devesa.[5]