Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del segle vii el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.

La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és el fruit de diverses èpoques i estils constructius. L'edifici, que s'alça molt per damunt de les construccions veïnes, constitueix juntament amb l'agulla de Sant Feliu un dels símbols més representatius de la ciutat.[1] L'any 834, la seu va rebre de Lluís el Pietós un precepte d'immunitat amb la cessió de drets fiscals i adquisició de patrimoni. Això, unit a la consagració d'un nou temple pel bisbe Wigo l'any 908, fa suposar l'existència d'una catedral preromànica dedicada a Santa Maria, encara que només en queda documentació i no restes arquitectòniques.[2]

La primera catedral romànica es va construir entre el segle x i el segle xi sobre el temple romà de Gerunda cristianitzat. Es va inaugurar el 21 de setembre de 1038[3] tot i que el campanar, iniciat abans del 1050, no fou acabat fins al 1132 i el claustre també fou bastit el segle xii.[1] D'aquesta construcció romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per a la nau gòtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella).

De la catedral romànica es conserva el campanar de torre del tipus dit llombard, adossat a l'obra gòtica, de la qual fa de contrafort, així com el claustre, de planta trapezoïdal (la irregularitat de la planta, poc freqüent en el romànic català, prové de l'adaptació de la línia de muralla preexistent), que té quatre galeries amb capitells ornamentats amb escenes bíbliques i temes decoratius, que presenten similituds amb els de Sant Pere de Galligants de la mateixa ciutat i els de Sant Cugat del Vallès.[1]

L'obra gòtica, iniciada el 1312 per la capçalera, amb la construcció de l'absis, un deambulatori amb nou capelles i l'inici de les tres naus, no s'acabà fins al 1604.[1] El 1312 començaren les obres per la capçalera, Hi treballaren els germans Enric (c. 1320) i Jaume de Faveran (1321-30), aquest mestre de la seu de Narbona, amb la col·laboració de l'escultor Guillem Cors.[1]

Un cop acabada la capçalera gòtica, el 1347 foren aturades les obres per tal d'enderrocar la nau romànica. Finalment, el 1357 s'inicià una nova etapa constructiva sota la direcció dels mestres d'obres Pere Capmagre (1357-59), Francesc Saplana (1360-68) i Pere Sacoma (1368-93), que decidiren de continuar l'obra amb nau única. No fou però fins al 1417 que l'obra fou represa definitivament. La nau de la catedral de Girona, coberta amb la volta gòtica més ampla que mai ha estat feta al nostre país, mesura 22,98 m d'ample per 34 d'alçada i 50 de llarg.[1]

La decisió de construir una sola nau deturà el ritme de les obres. El 1386 i el 1416 es feren dues reunions d'experts. En la primera, hom s'inclinà a considerar que la nau única no era prou sòlida i que calia continuar el pla de tres naus. En la segona, s'imposà la solució d'una sola nau, que fou duta endavant a partir de 1417 pel mestre Antoni Canet, que el 1424 ja havia cobert el primer tram.[1] D'aquesta època hi ha nombroses tombes, com les de Ramon Berenguer II i la comtessa Mafalda, obra de Guillem Morei (s.XIV), o la del bisbe Bernat de Pau, una de les obres mestres del gòtic d'arreu del món, atribuïda a Mercadant de Bretanya (s. XV).[1]

Les obres de la nau no es van acabar fins al segle xviii, en ple barroc, tot i que mantenien l'estil gòtic inicial. La façana barroca s'inicià el 1680 segons projecte de Gavina, modificat per Soriano. El 1707, les obres s'aturaren en el rosetó. La façana es continuà a partir del 1730 segons projecte de Pere Costa i Cases. Els dos anys següents, els escultors locals Josep M. Bohigas, Antoni Casamor, Jaume Busquets i Domènec Fita varen realitzar les escultures monumentals que es varen instal·lar a les fornícules buides. El campanar és d'estil renaixentista. El 1975, hom acabà la portada lateral dels Apòstols amb un criteri historicista dubtós.[1]

La façana principal, barroca, és rematada per una cornisa, sobre el costat dret de la qual s'alça el campanar vuitavat.[1] L'escalinata monumental de 90 graons que hi mena (1690-1694) forma amb l'esmentada façana un dels espais urbans barrocs més singulars d'Europa.[1] A la capella de l'esperança hi ha la Llitera de la Mare de Déu d'Agost, barroca, realitzada entre 1773 i 1775 per Lluis Bonifaç.[1]

↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades patmapa Xavier Barral i Altet,Les Catedrals de Catalunya, La Catedral de Girona, pàg. 93 Edicions 62, ISBN 84-297-3823-1 Volum V, Catalunya Romànica (1991) Enciclopedia Catalana ISBN 84-7739-262-5
Fotografies de:
Statistics: Position
933
Statistics: Rank
117415

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
873146925Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 4681

Google street view

On puc dormir a prop de Catedral de Girona ?

Booking.com
487.424 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 50 visites avui.