El Celler de Can Roca és un restaurant gironí. Té tres estrelles Michelin i segons la publicació britànica The Restaurant Magazine ha estat el cinquè millor restaurant del món el 2009, quart el 2010, tercer el 2017, segon el 2011, 2012 i 2014, i primer el 2013 i el 2015.

El restaurant el porten els tres germans Joan, Josep (Pitu) i Jordi Roca Fontané, que s'encarreguen respectivament dels plats, vins (sommelier) i de les postres. Hi treballen 25 persones més, entre elles la dona de Josep Roca. El restaurant va ser fundat el 1986 per Joan i Josep Roca. L'any 1996 entra a treballar-hi Jordi, el germà menor, i s'encarrega dels dolços. El 2007 es va traslladar a un edifici més modern, dissenyat específicament pel restaurant, a només cent metres de l'anterior. La capacitat de la sala és de 45 persones repartides en 12 taules en un menjador de 80m². La cuina fa 210m² i el celler, de 250m², té més de 40.000 ampolles d'unes 1.600 referències. El 2008, el menú estava entre uns 80 € i 95 €, i el preu mitjà amb begudes, etc. estava al voltant dels 120 €.

L'estil de cuina és el dit "tecno-emocional", emocional perquè busquen recuperar aromes i gustos perduts a la memòria del comensal i a través de l'inconscient (com quan escoltem una vella cançó) ens recorden vivències personals passades. Això seguint les tècniques culinàries tradicionals però també de noves, si aquestes permeten afegir millores, sobretot pel que fa a una acurada presentació dels plats. Un exemple de "nova" tecnologia que empren és la destil·lació de la terra per a incorporar el seu gust en alguns dels plats.

Algunes altres d'aquestes tècniques són el caramel bufat com si fos vidre; la cocció al buit a una temperatura i temps estables i controlats, amb un aparell dit rohner, per aconseguir una melositat millor encara que la del bany maria i aplicat a plat tan nostrats com el bacallà amb espinacs, panses i pinyons; la perfumcocció, de la mateixa manera que podem afegir una branca de farigola al foc per perfumar una costellada, es poden posar altres herbes i espècies al fons d'una cassola i cobrir-les amb un sedàs a una certa distància, sobre el qual es cou per exemple un peix, que queda "fumat" amb aquesta espècia sense tocar-la; el fum, de la mateixa manera que coneixem preparacions sòlides i líquides, també es presenten alguns plats en una campana amb un fum que perfuma la resta del plat i que s'escaparà en obrir-la; etc. La tardor de 2016 el Palau Robert li va dedicar una exposició amb motiu del seu 30è aniversari.