L'amfiteatre d'El Djem (o El Jem) és un coliseu romà construït a la ciutat de Tisdre (moderna El Djem, Tunísia). Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.

És el major amfiteatre romà d'Àfrica i el quart del món, després del Colisseu de Roma, l'amfiteatre de Càpua i l'amfiteatre de Pozzuoli, i un dels millors conservats del nord d'Àfrica. És el monument romà més conegut de Tunísia i rep cada any uns 530.000 visitants.

Va ser construït l'any 238 dC pel procònsol Gordià, durant el regnat de l'emperador Maximí el Traci per a substituir dos teatres anteriors, l'estudi dels quals ha permès analitzar l'origen d'aquestes grans construccions destinades a l'oci. Probablement va acollir combats de gladiadors, curses de carros i altres jocs de circ, especialment exposicions de feres i representacions de cacera d'animals.

Té 147,9 metres de llargada per 122 metres d'amplada; l'arena interior és una el·lipse de 64,5 per 38,8 metres i tenia capacitat per a uns 35.000 espectadors.

Malgrat que una part de les pedres es van reutilitzar per construir la ciutat d'El Djem, l'edifici encara es conserva en molt bon estat. Es creu que es va mantenir intacte fins al segle xvii i que, a partir de 1695, segons la tradició àrab, es va començar a enderrocar la façana exterior. Encara es conserven els fossats dels lleons i un sistema molt elaborat de canalitzacions i cisternes per recollir l'aigua de pluja.

De vegades rep el nom de Ksar de la Kàhina, en referència a la princesa amaziga Kahena, que al segle vii va unir les tribus amazigues per a frenar l'avanç dels invasors musulmans. Vençuda i perseguida, es va refugiar amb els seus seguidors a l'amfiteatre, on va resistir durant quatre anys. Segons la llegenda, va ser traïda pel seu jove amant, que la va apunyalar i va enviar el seu cap embalsamat al cap de l'exèrcit àrab.

Segons l'especialista Jean-Claude Golvin, l'edifici representa, juntament amb altres exemples, el punt àlgid d'aquest tipus de construccions, «al final d'una evolució arquitectònica que s'estén al llarg de gairebé quatre segles». No obstant això, per a l'arqueòleg i historiador Hédi Slim, la situació de Tisdre, amb tres amfiteatres estudiats amb mètodes científics, «sembla única al món».