S'hi han trobat restes romanes i, probablement, ja abans hi tenien una fortalesa els cartaginesos. Els almoràvits hi van establir una nova fortalesa i li van dir Jàbal Manara (‘Muntanya del Far’). Un mestre de Béja que ensenyava a Tunis, Abu-Saïd (1156-1231), es va retirar a aquest indret, on va establir una escola alcorànica; hi fou enterrat el 1231 i la seva zàwiya va esdevenir l'embrió de la ciutat.

Al segle xvii, alguns tunisians rics s'hi van construir viles luxoses i quan es va convertir en municipi el 1893 se li va donar el nom del sant. Un decret de 28 d'agost del 1915 va regular la construcció i va imposar els colors blanc i blau que agradaven al baró Rodolphe d'Erlanguer. Des del segle XIX, va atreure escriptors, músics, pintors i artistes de tota mena, entre ells Chateaubriand, Gustave Flaubert, Alphonse de Lamartine, André Gide, Colette i Simone de Beauvoir. Michel Foucault hi va escriure L'archéologie du savoir.