La ciutat fou fundada pels romans a la segona meitat del segle i (probablement sota Vespasià entre el 69 i el 79), però ja existia un anterior poblament amazic (númida) a la zona i es pensa que podria ser la Suthul on Jugurta va dipositar els seus tresors, segons Sal·lusti. Es va dir Sufètula, diminutiu de Sufes, la moderna Sbiba, situada uns 30 km al nord, i fou lloc d'assentament dels veterans que havien lluitat a la regió. A la vora, hi va néixer també la ciutat de Cillium, la moderna Kasserine. La ciutat va disposar de tots els elements propis d'una ciutat romana, com ara fòrum, temples, termes i nombrosos edificis públics i mansions privades. Després de ser municipi, va obtenir el títol de colònia sota Marc Aureli o el seu fill Còmmode, a la segona meitat del segle ii. Sota Septimi Sever, fou la primera ciutat a tenir un curator, un controlador de les finances, càrrec que va recaure en Eli Rústic.

Al segle iii, ja hi apareix un bisbe, Privacià, present al concili de Cartago el 255, i hi predominava el cristianisme. El bisbat, a partir del 313, va estar dominat pels donatistes. Al 411 i 419, el bisbe local Jucunde fou present als concilis de Cartago d'aquestos anys. El 439, la ciutat va caure en mans del vàndals, que alguna vegada van perseguir els catòlics, especialment en el cas del bisbe Presidi (484), torturat i desterrat per ordre del rei Huneric.

La ciutat, però, va continuar amb l'activitat econòmica normal. Al segle vi, va passar als romans d'Orient (533), que hi van construir esglésies i fortificacions, i hi van instal·lar una guarnició. Al segle vii, el patrici Gregori la va escollir com a lloc de residència. Quan Gregori va proclamar la independència, ja amb els àrabs fent-hi incursions, va ser la capital del país. El 647, els habitants van fugir dels àrabs i la vila fou saquejada i destruïda en bona part, però sembla que va romandre habitada. El 647 Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-Sarh va vèncer Gregori en la Batalla de Sufètula,[1] a la vora d'aquesta ciutat, i va ocupar la Bizacena. El festival Abadilla Es Sabaa (‘els Set Abd-Al·lahs’), que se celebra cada any a la ciutat, rememora aquesta victòria.

La població va restar habitada fins vers el segle xii, d'acord amb la ceràmica que s'hi ha trobat.

Aquesta població va ser l'escenari del final de la Batalla de Sidi Bou Zid (febrer de 1943).