سبيطلة

( Sbeitla )

Sbeitla o Sbeïtla (àrab: سبيطلة, Sbīṭla) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants. És entre el Djebel Mghila, al nord, i el Djebel Hamra i el Djebel Koumine, al sud. La seva economia és agrícola, amb cultiu majoritari de l'olivera, però el govern hi ha establert dues zones industrials. El turisme també produeix ingressos. És capçalera d'una delegació amb 70.900 habitants al cens del 2004.

Ciutat romana: Sufètula

La ciutat fou fundada pels romans a la segona meitat del segle i (probablement sota Vespasià entre el 69 i el 79), però ja existia un anterior poblament amazic (númida) a la zona i es pensa que podria ser la Suthul on Jugurta va dipositar els seus tresors, segons Sal·lusti. Es va dir Sufètula, diminutiu de Sufes, la moderna Sbiba, situada uns 30 km al nord, i fou lloc d'assentament dels veterans que havien lluitat a la regió. A la vora, hi va néixer també la ciutat de Cillium, la moderna Kasserine. La ciutat va disposar de tots els elements propis d'una ciutat romana, com ara fòrum, temples, termes i nombrosos edificis públics i mansions privades. Després de ser municipi, va obtenir el títol de colònia sota Marc Aureli o el seu fill Còmmode, a la segona meitat del segle ii. Sota Septimi Sever, fou la primera ciutat a tenir un curator, un controlador de les finances, càrrec que va recaure en Eli Rústic.

Bisbat

Al segle iii, ja hi apareix un bisbe, Privacià, present al concili de Cartago el 255, i hi predominava el cristianisme. El bisbat, a partir del 313, va estar dominat pels donatistes. Al 411 i 419, el bisbe local Jucunde fou present als concilis de Cartago d'aquestos anys. El 439, la ciutat va caure en mans del vàndals, que alguna vegada van perseguir els catòlics, especialment en el cas del bisbe Presidi (484), torturat i desterrat per ordre del rei Huneric.

Època romana oriental i conquesta islàmica

La ciutat, però, va continuar amb l'activitat econòmica normal. Al segle vi, va passar als romans d'Orient (533), que hi van construir esglésies i fortificacions, i hi van instal·lar una guarnició. Al segle vii, el patrici Gregori la va escollir com a lloc de residència. Quan Gregori va proclamar la independència, ja amb els àrabs fent-hi incursions, va ser la capital del país. El 647, els habitants van fugir dels àrabs i la vila fou saquejada i destruïda en bona part, però sembla que va romandre habitada. El 647 Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-Sarh va vèncer Gregori en la Batalla de Sufètula,[1] a la vora d'aquesta ciutat, i va ocupar la Bizacena. El festival Abadilla Es Sabaa (‘els Set Abd-Al·lahs’), que se celebra cada any a la ciutat, rememora aquesta victòria.

La població va restar habitada fins vers el segle xii, d'acord amb la ceràmica que s'hi ha trobat.

Campanya africana de la Segona Guerra Mundial

Aquesta població va ser l'escenari del final de la Batalla de Sidi Bou Zid (febrer de 1943).

Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History (en anglès). vol.1. CRC Press, 2004, p. 337. ISBN 1579582451. 
Fotografies de:
Dennis Jarvis - CC BY-SA 2.0
Statistics: Position
7174
Statistics: Rank
8168

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
324968715Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 2651
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Sbeitla ?

Booking.com
523.533 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 128 visites avui.