Colosseo

( Colosseu )

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i i conegut originalment com a Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), a partir del segle viii fou anomenat Colosseum, sia per les seves dimensions majúscules, sia per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop.

Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. L'emperador i els senadors tenien els seients més propers a l'arena i, de manera progressiva, se situaven els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80, quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.

El Colosseu es va fer servir durant gairebé 500 anys fins bastant més tard de la tradicional data de la...Llegeix més

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i i conegut originalment com a Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), a partir del segle viii fou anomenat Colosseum, sia per les seves dimensions majúscules, sia per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop.

Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. L'emperador i els senadors tenien els seients més propers a l'arena i, de manera progressiva, se situaven els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80, quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.

El Colosseu es va fer servir durant gairebé 500 anys fins bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, fixada l'any 476. De fet, els últims jocs s'hi celebraren durant el segle vi. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van fer molts altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de batalles famoses i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes se'n va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor dels presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme. Aquesta mesura va contribuir a aturar l'espoli i n'ha fet possible la conservació. En una de les seves arcades interiors s'hi va construir a mitjan segle xvi l'església de Santa Maria de la Pietat, encara existent i en funcionament avui dia.

Tot i que l'estructura és molt malmesa a causa dels terratrèmols i per l'acció dels picapedrers que la van usar com a pedrera, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la Roma moderna i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, ja que el Divendres Sant el papa encapçala el viacrucis fins a l'amfiteatre.

El Colosseu, juntament amb tot el centre històric de Roma, va ser admès a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. El 7 de juliol de 2007 va ser reconegut com una de les set noves meravelles del món modern.

A la Roma clàssica

El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Cada espectador ocupava l'espai segons la seva categoria dins la societat romana: els seients inferiors, propers a l'arena, eren per a l'emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, es reservaven als esclaus, els estrangers i les dones.[1]

El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. La construcció començà entre l'any 70 i el 72[2] i finalitzà el 80, durant el regnat de l'emperador Tit.[3] El lloc escollit va ser una àrea plana enmig d'una vall baixa entre els turons del Celi, Esquilí i Palatí. Durant el segle ii aquesta zona estava densament poblada; però fou devastada pel Gran incendi de Roma de l'any 64, després del qual Neró va embargar molta superfície per a afegir-la al seu domini personal. Construí l'immens palau de la Domus Aurea, davant del qual es creà un llac artificial envoltat per pavellons, jardins i pòrtics. L'aqüeducte Aqua Claudia existent s'estenia com a aigua de subministrament a tota l'àrea i el Colós de bronze gegantí de Neró s'establia a prop de l'entrada a la Domus Aurea.[4]

Per a construir el Colosseu es va demolir gran part del palau i el llac es va dessecar a través d'una claveguera cap al riu Tíber.[5] Al voltant s'hi van construir les escoles de gladiadors i altres edificis de suport. Segons una inscripció reconstruïda trobada al lloc, «l'emperador Vespasià dedicava la porció que li tocava del botí a construir aquest amfiteatre nou». Creuen que això es refereix a la immensa quantitat de tresor que els romans van aconseguir en la victòria en la Gran Revolta jueva de l'any 70. El Colosseu es pot interpretar així com un gran monument triomfal construït en la tradició romana de celebrar grans victòries.[4] El fet que Vespasià decidís utilitzar aquests terrenys també es pot interpretar com un gest populista de tornar al poble allò que Neró s'havia apropiat. A diferència d'altres amfiteatres, situats als afores de la ciutat —com és el cas del construït en l'època de l'emperador August, l'anomenat Estatilio Tauro al Camp de Mart— aquest és erigit al cor de la ciutat de Roma.[6]

 Els espectacles de naumàquia van poder haver estat un dels qui van tenir lloc a l'amfiteatre

Quan Vespasià va morir (any 79), el Colosseu s'havia completat fins al tercer pis. El nivell superior es va acabar i l'edifici fou inaugurat pel seu fill, Tit, l'any 80. Cassi Dió explica que es van matar més de 9.000 animals salvatges durant els jocs inaugurals de l'amfiteatre. L'edifici fou remodelat pel fill més jove de Vespasià, l'emperador Domicià (81-96) que succeí el seu germà gran i construí l'hipogeu, una sèrie de túnels subterranis utilitzats per a allotjar animals i esclaus. També va afegir una galeria a la part superior del Colosseu per a augmentar-ne l'aforament.[7][6][8]

El 217, el Colosseu quedà molt malmès per un foc —provocat per un llamp, segons Cassi Dió—[9] que va destruir els nivells superiors de fusta de l'interior de l'amfiteatre. Aquesta part fou reconstruïda amb pedra cap a l'any 223 i la totalitat de l'amfiteatre quedà reparat aproximadament el 240. Posteriorment, va sofrir altres reparacions, una de les quals fou possiblement per a arreglar els danys provocats per un terratrèmol el 443.

L'últim combat de gladiadors celebrat al Colosseu va ser l'any 438 i l'última baralla d'animals l'any 523, durant el govern de Teodoric el Gran.[4] Així mateix, el recinte fou l'escenari de naumàquies (combats navals), per les quals s'inundava la part central, ja que algunes zones del paviment es podien eliminar fins a una profunditat d'1,5 metres.[10]

Totes les ciutats importants de l'imperi van seguir l'exemple de Roma. D'acord amb les dades d'un document del segle iv, el Colosseu tenia una capacitat de 87.000 espectadors. Actualment, es calcula que només n'hi podien haver 50.000 d'asseguts. Els amfiteatres de Pozzuoli, Càpua, Verona i Tarragona tenien aproximadament la mateixa capacitat.[1]

A l'edat mitjana  El Colosseu representat en un mapa de la Roma medieval

El Colosseu va experimentar grans canvis en el seu ús durant el període medieval. A finals del segle vi es va construir una petita església dins de l'estructura de l'amfiteatre, encara que aparentment no li va donar un significat religiós a l'edifici sencer. La sorra es va transformar en un cementiri. Els nombrosos espais entre els arcs i sota els seients es van convertir en fàbriques i refugis i, segons les fonts, es van llogar fins al segle xii.

Durant el papat de Gregori el Gran molts dels monuments antics van passar a mans de l'Església, que era l'única autoritat efectiva. No obstant això, no tenia recursos per a mantenir-los, de manera que van caure en l'abandó i van ser víctimes de l'espoli. A l'edat mitjana, la decadència de la ciutat va afectar tots els monuments imperials. A més, els terratrèmols de 801 i 847 van provocar grans destrosses en un edifici que es trobava pràcticament abandonat i se situava als afores de la ciutat medieval.[8]

Quan, el 1084, el papa Gregori VII va ser expulsat de la ciutat, molts monuments van caure en mans de famílies de nobles romans, que els van fer servir com a fortaleses. Al voltant del 1200, la família Frangipani es va apropiar del Colosseu i el va fortificar, fent-lo servir a manera de fortalesa i convertint-lo en la seva àrea d'influència. La seva activitat va anar disminuint progressivament, encara que es tenen notícies que, l'any 1332, s'hi va celebrar una gran festa amb bous per a la noblesa romana.[11]

El gran terratrèmol de 1349 va danyar-ne greument l'estructura, fent que el costat extern sud s'ensorrés. Moltes d'aquestes pedres despreses van ser reutilitzades per a construir palaus, esglésies (inclòs el Vaticà), hospitals i altres edificis de tota Roma. Un orde religiós es va assentar en el terç nord del Colosseu i el va continuar habitant fins a principis del segle xix. Les pedres de l'interior de l'amfiteatre van ser utilitzades i extretes com si fos una pedrera per a reutilitzar-les en una altra part o (en el cas de la façana de marbre) cremar-les per obtenir calç viva.[4] Les abraçadores de bronze que sostenien la maçoneria van ser arrencades de les parets, deixant nombroses marques. Encara avui es poden observar aquestes cicatrius a l'edifici.[11]

Del segle xv al segle xx  Contrafort de reforç

Al llarg dels segles xv i xvi, el travertí que recobria el Colosseu va ser arrencat per reutilitzar-lo en altres construccions. Entre d'altres, es va utilitzar per al Palau Barberini i per al Port de Ripetta. Una coneguda dita llatina diu Quod non fecerunt Barbari, fecerunt Barberini (el que no es van atrevir a fer els bàrbars, ho van fer els Barberini). També es va utilitzar per cremar-lo i obtenir calç. L'espoli de pedres va continuar fins a 1749, quan Benet XIV va consagrar el monument com a lloc sant en memòria dels màrtirs allà executats, si bé es creu que la major part d'ells van ser martiritzats al Circ Màxim.[11]

Durant els segles xvi i xvii, funcionaris de l'Església van buscar un paper productiu per al casc en ruïnes del gran Colosseu. El papa Sixt V (1585-1590) va preveure convertir l'edifici en una fàbrica de llana per a donar feina a les prostitutes de Roma, encara que aquesta proposta va fracassar a causa de la seva mort prematura. Al segle xix, en canvi, van començar una sèrie d'obres per estabilitzar molts monuments antics. El 1820, Pius VII va ordenar construir diversos contraforts al Colosseu —clarament distingibles avui en dia— sense els quals l'edifici probablement s'hauria esfondrat. Durant tot el segle es van succeir obres de consolidació i millora, en un procés que encara continua.[11]

Al costat del Colosseu es trobava la Meta Sudans, construïda per l'emperador Domicià entre el 89 i el 96; era una font monumental de forma cònica de 17 metres d'altura envoltada d'aigua. La seva funció era assenyalar la intersecció dels quatre districtes de la ciutat. L'any 1936 Mussolini en va ordenar la seva demolició perquè «molestava» per a la creació de la Via dei Fori Imperiali.[12] Una de les últimes barbaritats que va patir el Colosseu va ser objecte de simbolitzar l'esborrany de la història d'Itàlia per part dels militars; la part de l'edifici que falta a la primera foto va ser una bomba caiguda en el mateix durant la Segona Guerra Mundial.

L'edifici en l'actualitat

El Colosseu és sens dubte un dels grans atractius turístics de Roma. Hi ha ubicat un museu dedicat al déu grec Eros, al pis superior de l'edifici. Ha estat portat al cinema en múltiples ocasions, destacant la increïble reconstrucció digital en la pel·lícula Gladiator.

El 1980 la UNESCO va declarar el centre històric de Roma, àdhuc el Colosseu, Patrimoni de la Humanitat.[13] Des del 2000 les autoritats mantenen l'edifici il·luminat durant 48 hores cada vegada que en algun lloc del món se li commuta o ajorna una sentència de mort a un condemnat.[14]

Aquest monument de la Roma clàssica ha estat designat una de les set noves meravelles del món, segons la designació honorífica realitzada a Lisboa el 7 de juliol del 2007 en el marc del concurs New 7 Wonders, organitzat pel suís Bernard Weber, del qual la UNESCO s'ha desmarcat completament.[15]

 Interior del Colosseu el 2022
↑ 1,0 1,1 Ambrós 2000: pàg.38 «The full history of the Colosseum» Arxivat 2010-11-28 a Wayback Machine., a Rome-accom.com BBC.co.uk BBC's History of the Colosseum, pàg. 2. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Claridge 1998: pàg.276-282 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Pin18 ↑ 6,0 6,1 Ambrós 2000, pàg.35 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades roth ↑ 8,0 8,1 Richardson 1992, pàg.7-8 Cass. Dio, lxxviii.25. Pintura y Arquitectura 1998: pàg. 19 ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Ambrós 2000: pàg.39 Drago Troccoli, Luciana. «Scavi e ricerche archeologiche dell'Università di Roma La Sapienza» (en italià) pàg.43. [Consulta: 5 novembre 2010]. «Referència al Coliseu a la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO». UNESCO, 1980. [Consulta: 3 novembre 2010]. «Das Kolosseum als Symbol gegen die Todesstrafe» (en alemany). Arxivat de l'original el 2009-02-01. [Consulta: 5 novembre 2010]. «El Coliseo de Roma, una de las nuevas siete maravillas del mundo» (en castellà). Cultura clásica.com, 2007. [Consulta: 4 novembre 2010].
Fotografies de:
Jaakko Luttinen - CC BY-SA 3.0
Statistics: Position
12
Statistics: Rank
3842268

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
831694275Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 9725

Google street view

On puc dormir a prop de Colosseu ?

Booking.com
487.368 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 1 visites avui.