Parc Zoològic de Barcelona

El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Aquest emplaçament fou elegit perquè els edificis del parc ja estaven disponibles després de l'Exposició Universal de 1888. Va ser inaugurat el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l'any 1892. El Parc Zoològic té tres objectius: la conservació, la investigació i l'educació.

Els primers animals provenien de la col·lecció privada de Lluís Martí i Codolar. Un d'aquests primers animals era un elefant asiàtic, que era l'únic que tenia el zoo en aquells anys i que es va arribar a fer molt popular. Tot i ser una femella se'l coneixia com a l'Avi, per deformació del nom que havia tingut originalment, Baby. Va ser l'estrella del zoo fins que va morir el 3 de maig de 1914 a conseqüència de les complicacions de la fractura de la pota davantera esquerra. El va substituir el 5 de maig de 1915 l'elefanta Júlia, regal de Muley Afid, sultà destronat del Marroc establert a Ba...Llegeix més

El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Aquest emplaçament fou elegit perquè els edificis del parc ja estaven disponibles després de l'Exposició Universal de 1888. Va ser inaugurat el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l'any 1892. El Parc Zoològic té tres objectius: la conservació, la investigació i l'educació.

Els primers animals provenien de la col·lecció privada de Lluís Martí i Codolar. Un d'aquests primers animals era un elefant asiàtic, que era l'únic que tenia el zoo en aquells anys i que es va arribar a fer molt popular. Tot i ser una femella se'l coneixia com a l'Avi, per deformació del nom que havia tingut originalment, Baby. Va ser l'estrella del zoo fins que va morir el 3 de maig de 1914 a conseqüència de les complicacions de la fractura de la pota davantera esquerra. El va substituir el 5 de maig de 1915 l'elefanta Júlia, regal de Muley Afid, sultà destronat del Marroc establert a Barcelona. La Júlia va ser l'elefant del zoo fins que va morir durant la guerra civil, el 12 o 13 d'agost de 1938. L'escassesa de menjar durant la guerra, que va ser la causa de la mort, també va fer que fos esquarterada i la carn repartida entre diferents carnisseries de Barcelona.

Entre el 1966 i el 2003 el seu animal més emblemàtic va ser Floquet de Neu, l'únic goril·la albí conegut fins ara. També va ser molt popular l'orca Ulisses que va estar al zoo des que va arribar-hi amb dos anys el 1983 fins que en va marxar el 1994 perquè les instal·lacions no eren prou gran per encabir-l'hi amb condicions.

El 2009 van començar les obres de remodelació del Zoo situat a la Ciutadella i les obres del nou Zoo Marí que es preveia que desdoblés les instal·lacions dels hàbitats terrestres i marins, tot i que posteriorment la proposta va queda cancel·lada.

El 2011 va rebre 1.112.013 visitants. Des de l'abril de 2017 el nou director és el biòleg Antoni Alarcón.

Les primeres col·leccions zoològiques van sorgir com a evidència de la riquesa dels monarques. A l'Àsia, l'emperador Wu ja tenir un parc zoològic que envoltava el seu palau imperial l'any 1150 aC. Alguns monestir medievals acollien animals exòtics provinents de donatius. L'obsequi de feres era freqüent entre la noblesa europea. A Barcelona, des del segle xiv consten lleons i altres animals exòtics al Palau Reial Menor o de la Reina.[1]A finals del segle xix, Lluís Martí i Codolar va crear una col·lecció zoològica pròpia, i a la primavera del 1892 la va oferir a l'Ajuntament de Barcelona. El llavors alcalde Manuel Porcar va aprovar l'adquisició dels animals i la seva posterior exposició en un recinte públic, el Parc de la Ciutadella.[2] El Ple Municipal ho aprovaria el 26 d'abril del mateix any i el 19 de maig començarien els treballs d'adequació dels espais. Francesc d'Assís Darder va rebre l'encàrrec d'organitzar la col·lecció zoològica i l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí va ser el responsable de l'execució de les obres. Finalment, el Jardí Zoològic fou obert al públic el 24 de setembre de 1892, coincidint amb la Festa de la Mercè, acollint els animals que havien sigut traslladats des de la Granja Vella, tot i que no se va celebrar cap cerimònia d'inauguració. El conjunt inicial ocupava una franja d'uns 200 metres al passeig dels Oms, actual carrer de Wellington. Els animals estaven distribuïts en tres grans grups (primats, animals aquàtics i quadrúpedes) seguint les recomanacions de Manuel Mir i Navarro, catedràtic de Ciències Naturals de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Barcelona. Curiosament, una de les principals fonts inicials de finançament fou la venda d'ous i cries de la col·lecció, ja que l'accés al recinte fou gratuït fins als anys 20.[3]

La primera estrella del Parc fou un elefant batejat amb el nom de l'Avi, un elefant que va esdevenir la primera icona del zoològic i que viuria fins al 1914.

Consolidació

El 1894 es va construir la Casa dels Lleons i el 1897 es publicà el primer catàleg del Parc Zoològic i, dos anys després, el 1899, un complet dossier informatiu. La manutenció dels animals es feia amb hortalisses i aliments d'una Granja de Sant Andreu. Com que l'entrada era gratuïta, el Parc es finançava amb la venda de cries d'ocells, ous i ànecs, però també plomes, pells i fins i tot la femta dels animals. També feien subhastes periòdiques dels animals els quals tenien excedent.[4]

Amb els anys es va plantejar el canvi d'emplaçament del zoo dins la ciutat. Es van estudiar emplaçaments com Montjuïc, el Tibidabo, les Planes, el Pantà de Vallvidrera, el Turó de la Peira o fins i tot el Park Güell, on Nicolau Maria Rubió i Tudurí va elaborar un avantprojecte arquitectònic. Però finalment totes es van descartar per raons pressupostàries.

Amb motiu de l'Exposició Universal de 1929 el Parc de la Ciutadella va patir diversos canvis, com la creació del Saturno Park, un parc d'atraccions.

El Parc va ser utilitzat per la propaganda Franquista en conquerir la ciutat de Barcelona, dient que els rojos s'havien menjat a part dels animals del zoo durant la Guerra Civil. La Vanguardia del 13 d'agost de 1939 deia "Mientras Madrid se moría de hambre, los concejales rojos se atracaban, sacrificando los animales del Parque Zoológico. Després de la guerra, Antoni Riera i Adroher, antic treballador del centre, va esdevenir director interí del zoo entre 1934 i 1953. El 1944 van adquirir un nou elefant, anomenat Perla, que provenia d'Hamburg i que moriria el 1953 a causa d'una úlcera d'estòmac. El 1951 es va crear la Societat d'Amics del Parc Zoològic, que es van començar a reunir a la clínica de l'oftalmòleg Ignasi Barraquer i posteriorment als Salons del Círculo Equestre. Entre els seus membres hi havia el mateix Barraquer, Benet Perpiñà i Francesc Vilardell, l'industrial Nicolau Riera, Joaquim Dalmau, Salvador de Samà, entre altres. Antoni Jonch i Cuspinera seria el director del Parc Zoològic entre 1955 i 1985.[5] Va ser el responsable de la recuperació de la institució.

A mitjans anys 50 es va plantejar la possibilitat de traslladar el Parc a Montjuïc o d'ampliar la seva superfície al Parc de la Ciutadella, passant de 2 a 12 hectàrees, dins d'un pla anomenat "Obres d'Extensió i Modernització", en què es van invertir més de 40 milions de les antigues pesetes. El 1959 es va crear el Servei Municipal del Parc Zoològic, presidit per l'Alcalde, amb Antoni Jonch com a gerent. Amb l'arribada de Josep Maria de Porcioles a l'Alcaldia de Barcelona, va mostrar un interès especial pel zoo, presidint fins i tot les reunions del Consell d'Administració i aportant un volum de recursos important, aconseguint impulsar infraestructures com l'Aquarama, l'Aviari i el Terrari, i obtenint el seu reconeixement internacional.[6][7] Durant el seu mandat la superfície del zoo va passar de 2,7 hectàrees a 12, incorporant molts exemplars provinents d'un centre d'Ikunde, a l'actual Guinea Equatorial.

Els anys 60 es van promoure diverses campanyes per a promoure el zoo entre la ciutadania, com un concurs de cartells propagandístics (guanyat el 1960 per l'artista Miquel Jiménez Arnalot) o la campanya "Un dia en el zoo". Es van aconseguir uns tres milions de visitants (un milió pagant-ne entrada). Fins i tot el general Francisco Franco va visitar les instal·lacions el 18 de maig de 1960.

Fou també el Centre d'Ikunde qui va trobar el primer goril·la albí conegut, batejat amb el nom de Floquet de neu i que esdevindria el símbol del Parc durant dècades. El Centre fou actiu fins a finals dels 60, quan s'inicià el procés d'independència de la llavors anomenada Guinea Espanyola.

Actualitat: Nou model del Zoo
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Durant l'any 2016 l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a un grup de treball format per diferents representants de la ciutadania que debatessin sobre el tipus de zoo amb el qual se sentirien més identificats. A partir de les conclusions a les què van arribar, el Zoo de Barcelona ha estat treballant en un Nou Model de Zoo, aprovat per unanimitat al plenari municipal l’any 2019, que marca el full de ruta amb el benestar animal com a element imprescindible a totes les actuacions. En l’actualitat, en un context de degradació creixent dels hàbitats, evitar una disminució dramàtica de la biodiversitat és encara possible si s’incrementen els esforços reals de conservació. Per això, el Zoo del segle XXI centra la seva activitat en la conservació, a través de la participació en programes diversos de protecció d’espècies i hàbitats amenaçats, la investigació, mitjançant el desenvolupament de nombrosos projectes, i l’educació, fomentant el respecte per la natura i el medi ambient. Tot això prioritzant el benestar dels seus animals, una gestió respectuosa amb l’entorn, i el treball conjunt amb altres zoos i entitats dedicades a la protecció i estudi de la biodiversitat i al desenvolupament sostenible.


L’esforç de la institució en el camp de la conservació es concreta en les següents dades:


- Participació en gairebé un centenar de Programes europeus de gestió ex-situ (fora de l’hàbitat) d’espècies amenaçades.

- Més del 85% de les espècies presents al Zoo incloses a la Llista vermella de la UICN - Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

- Prop d’un 30% dels animals nascuts al Zoo en els últims anys alliberats al seu hàbitat natural

- Una inversió directa en investigació de més d’1,5 milions d’euros en l’última dècada a través de les beques de la Fundació Barcelona Zoo i del seu Programa de Recerca i Conservació (PRIC), un 50% de les quals assignades a projectes dedicats a fauna autòctona.


El treball del Zoo segueix les directrius i estratègies establertes per l'Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA) i de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), sota el paraigua de les principals organitzacions internacionals dedicades a la preservació del patrimoni natural (UICN i Fons Mundial per la Natura - WWF).

Bonet Costa, Carles. [http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/14787/6/cbonetcTFC%200612memoria.pdf Conseqüències de l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona] (tesi). Barcelona: UOC, Juny 2012, p. 32.  (Pons, pàg. 44) (Pons, pàgina 48) (Pons, 67) (Pons, pàg.46) «El alcalde inaugura las nuevas instalaciones del Zoo». La Vanguardia, 19-07-1959. PONS, 148
Fotografies de:
Vipimages - CC BY-SA 4.0
Statistics: Position
1292
Statistics: Rank
91890

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
268371459Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 1193

Google street view

On puc dormir a prop de Parc Zoològic de Barcelona ?

Booking.com
487.372 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 5 visites avui.