Suïssa

Cristo Vlahos - CC BY-SA 3.0 NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 - Public domain dconvertini - CC BY-SA 2.0 Kecko - CC BY 2.0 Poschi - CC BY-SA 3.0 Kecko - CC BY 2.0 FkMohr, Fotografin Supakon Mohr - CC BY-SA 3.0 de - Public domain NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 Andreas Faessler - CC BY-SA 3.0 Stiftsbibliothek St. Gallen - CC BY-SA 3.0 Bernard Vogel - CC BY-SA 4.0 Roland Zumbühl - CC BY-SA 3.0 NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 Alps - Public domain Luca Casartelli - CC BY-SA 3.0 Kecko - CC BY 2.0 FkMohr, Fotografin Supakon Mohr - CC BY-SA 3.0 de Kecko - CC BY 2.0 RhodesHilary - CC BY-SA 4.0 Martingarten - CC BY-SA 3.0 Plattens - CC BY-SA 3.0 User:Nauticashades - CC BY-SA 3.0 Kecko - CC BY 2.0 M M from Switzerland - CC BY-SA 2.0 Julian Peter - CC BY 2.0 Eleazar - CC BY-SA 2.0 Adrien Kunysz - CC BY-SA 4.0 Cooper.ch 10:27, 27 October 2006 (UTC) - CC BY 2.5 Günter Seggebäing, Coesfeld - CC BY-SA 3.0 ZachT - Public domain Kraftwerke Oberhasli AG - CC BY-SA 3.0 de Aleardo - CC BY-SA 3.0 Cristina Del Biaggio - CC BY-SA 3.0 NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 FkMohr, Fotografin Supakon Mohr - CC BY-SA 3.0 de NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 User:Sunbeam - CC BY-SA 3.0 Clare66 - CC BY-SA 3.0 Original: Valenic; derivative work: Zacharie Grossen - CC BY-SA 4.0 dconvertini - CC BY-SA 2.0 Eric Hill - CC BY-SA 2.0 Ikiwaner - CC BY-SA 3.0 NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 Champer - CC BY-SA 3.0 Capricorn4049 - CC BY-SA 4.0 Caumasee - CC BY-SA 3.0 Patrick Nouhailler - CC BY-SA 2.0 NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 Edwin Lee - CC BY 2.0 chris Albrecht - CC BY 2.0 MHM55 - CC BY-SA 3.0 FkMohr, Fotografin Supakon Mohr - CC BY-SA 3.0 de Photography: albularider Post-production: Zacharie Grossen - CC BY 2.0 Daniel Reust - CC BY-SA 4.0 dconvertini - CC BY-SA 2.0 NielsB at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 Kraftwerke Oberhasli AG - CC BY-SA 3.0 de Barbara71pit - CC BY-SA 4.0 No images

Context sobre Suïssa

Suïssa (alemany: die Schweiz, francès: la Suisse, italià: Svizzera, romanx: Svizra, llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km². Suïssa és una república federal integrada per 26 cantons. Berna és la seu de la federació, i la capital de facto, mentre que els centres econòmics són les ciutats globals de Ginebra i Zúric. Suïssa gaudeix d'alts nivells de llibertat econòmica, d'immigrants i d'un ambient de negocis internacional.

Limita amb Alemanya, França, Itàlia, Àustria i Liechtenstein. Ha tingut una llarga història de neutr...Llegeix més

Suïssa (alemany: die Schweiz, francès: la Suisse, italià: Svizzera, romanx: Svizra, llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km². Suïssa és una república federal integrada per 26 cantons. Berna és la seu de la federació, i la capital de facto, mentre que els centres econòmics són les ciutats globals de Ginebra i Zúric. Suïssa gaudeix d'alts nivells de llibertat econòmica, d'immigrants i d'un ambient de negocis internacional.

Limita amb Alemanya, França, Itàlia, Àustria i Liechtenstein. Ha tingut una llarga història de neutralitat—no ha estat en guerra des de 1815—i és seu de moltes organitzacions internacionals, com ara la Creu Roja, l'Organització Mundial de Comerç i les oficines europees de l'ONU. Suïssa és un estat multilingüe; quatre són les llengües oficials: alemany, francès, italià i romanx. Suïssa s'establí l'1 d'agost de 1291 i en aquesta data se celebra cada any la festa nacional.

Més sobre Suïssa

Informació bàsica
  • Moneda Franc suís
  • Codi de trucada +41
  • Domini d'Internet .ch
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 8.83
Population, Area & Driving side
  • Població 8902308
  • Àrea 41285
  • costat de conducció right
Història
  •  El congost de Große Scheidegg a SuïssaAbans de la Confederació

    Les tribus més antigues de l'àrea eren membres de les cultures de Hallstatt i La Tène. La cultura de La Tène es desenvolupà amb possibles influències de les civilitzacions gregues i etrusca. Un dels grups tribals més importants de la regió foren els helvecis, dels quals es deriva el nom actual de la Confederació. El 15 aC, Tiberi I, destinat a ser el segon emperador romà i el seu germà, conqueriren els Alps, integrant-los a l'Imperi Romà. L'àrea ocupada pels helvecis al començament van formar part de la Gàl·lia Bèlgica i després de la província de la Germània Superior; la porció oriental de l'actual Suïssa fou integrada a la província romana de Rètia.

    ...Llegeix més
     El congost de Große Scheidegg a SuïssaAbans de la Confederació

    Les tribus més antigues de l'àrea eren membres de les cultures de Hallstatt i La Tène. La cultura de La Tène es desenvolupà amb possibles influències de les civilitzacions gregues i etrusca. Un dels grups tribals més importants de la regió foren els helvecis, dels quals es deriva el nom actual de la Confederació. El 15 aC, Tiberi I, destinat a ser el segon emperador romà i el seu germà, conqueriren els Alps, integrant-los a l'Imperi Romà. L'àrea ocupada pels helvecis al començament van formar part de la Gàl·lia Bèlgica i després de la província de la Germània Superior; la porció oriental de l'actual Suïssa fou integrada a la província romana de Rètia.

    Des del segle IV, les seccions occidentals de l'actual Suïssa formaren part del territori dels reis dels borgonyons. Els alamans s'assentaren a Suïssa des del segle v dC, formant l'Alamània, i hi imposaren llur llengua. La Suïssa moderna estava, per tant, dividia entre els regnes d'Alamània i Borgonya. La regió sencera passà a formar part de l'imperi Franc durant el segle vi, després de la victòria de Clodoveu I sobre els alamans, en la batalla de Tolbiac el 496.

    El 561 el rei merovingi Gontrà, el net de Clodoveu, heretà el regne franc de la Borgonya, que s'estenia a l'est fins al Rin. A l'est, els alamans eren governats per un ducat sota l'imperi Carolingi. En aquest període, l'Imperi Carolingi començava a tripartir-se; els territoris se subdividiren en Nèustria a l'oest, Austràsia al nord-est i la Borgonya. Durant la resta del segle vi i a principis del segle vii, les regions suïsses continuaren sota l'hegemonia franca.

    Després de la caiguda de l'Imperi Franc, la zona oest de l'actual territori suís passà al domini de Borgonya, mentre que la resta passà a l'imperi Germànic. El 1032, tanmateix, Borgonya s'hi integrà també, i així tots els territoris suïssos s'uniren. Els Habsburg, que dominaven el centre del país, intentaren crear estructures molt unitàries, la qual cosa provocà l'oposició de les comunitats d'Uri, Schwyz i Unterwald. Les primeres dues aconseguiren carta de franquesa de l'emperador Frederic II. Totes tres s'aliaren a perpetuïtat (Ewiger Bund) el 1291, jurant defensar llur independència dels Habsburg, entrant en conflicte amb l'Imperi. Aquest esdeveniment es coneix com el fonament de la Confederació Helvètica, segons la llegenda de Guillem Tell.

    La confederació  La Carta Federal de 1291

    L'Antiga Confederació Suïssa fou una aliança entre les comunitats de les valls dels Alps centrals. La confederació facilità la gestió dels interessos comuns (com ara el comerç lliure) i assegurà la pau i l'estabilitat en les rutes de comerç de les muntanyes. La Carta Federal de 1291, l'aliança eterna de les comunitats d'Uri, Schwyz i Unterwalden es considera el document fundador de la confederació, tot i que existiren altres documents similars anteriors.[1]

    El 1353 els tres cantons originals s'uniren als cantons de Glarus i Zug i les ciutats estats de Lucerna, Zúric i Berna per formar l'Antiga Confederació, de vuit estats que existí fins a la fi del segle xv. L'expansió permeté un increment en el poder i la riquesa de la federació. El 1460, la confederació controlava la major part del territori al sud i a l'oest del Rin fins als Alps i la serralada de Jura. La victòria suïssa en la Guerra de Suàbia assegurà la independència de facto del Sacre Imperi Romanogermànic[2] mitjançant el tractat de Basilea.

    L'Antiga Confederació suïssa adquirí una reputació d'invencibilitat durant aquest primers anys, però la seva expansió s'aturà el 1515, després de la derrota en la Batalla de Marignano. L'èxit de la Reforma de Zwingli en alguns cantons dugué a guerres internes entre el 1529 i el 1521 (Kappeler Kriege). No seria sinó fins a 1648, quan les guerres internes hagueren acabat que, sota el Tractat de Westfàlia que els Estats europeus reconegueren la independència suïssa de l'Imperi Romanogermànic així com la seva neutralitat.

    Durant el començament de la Modernitat, l'autoritarisme creixent de les famílies patrícies, i la crisi financera dugueren a la guerra dels pagesos suïssos el 1653. El conflicte entre els catòlics i protestants persistia, i la violència esclatà en les batalles de Villmergen el 1656 i 1712.

    L'era napoleònica

    El 1798, els exèrcits de la Revolució Francesa conqueriren Suïssa i hi imposaren una nova constitució de caràcter centralista que abolia els cantons. El nou règim, conegut com la República Helvètica, fou molt impopular; imposat per un exèrcit estranger i destruint segles de tradició, Suïssa es convertia en un Estat satèl·lit de França. Quan la guerra entre França i els seus rivals esclatà, els exèrcits rus i austríac envaïren Suïssa. El 1803, Napoleó organitzà una reunió amb els líders polítics suïssos principals a París. Com a resultat, se signà l'Acta de Mediació, que restaurà l'autonomia suïssa i establia una confederació de 19 cantons. Des de llavors, la política suïssa s'ha caracteritzat per un balanç entre la tradició d'autonomia dels cantons i la necessitat d'un govern central.

    A Suïssa se li va garantir la seva independència amb el Tractat de París de 1814,[3] restablerta el 1815 pel Congrés de Viena, en el qual les potències europees acordaren reconèixer permanentment la neutralitat de Suïssa. Suïssa mai no tornaria a lluitar en un conflicte internacional. El tractat també va permetre que Suïssa augmentés el seu territori amb l'admissió dels cantons de Valais, Neuchâtel i Ginebra.[4] però va haver de renunciar a la Valtellina, Chiavenna i Bormio als Grisons i Mülhausen a Alsàcia

    L'Estat federat

    Després d'un període de molta inestabilitat, hi esclatà una guerra civil entre els cantons catòlics i la majoria dels altres el 1847 (Sonderbundskrieg). La guerra, tanmateix, només durà un mes, i hi moriren menys de 1000 persones. Tot i ser molt petita en comparació amb altres guerres i revoltes europees del segle xix, la Sonderbundskrieg tingué un impacte important en la psicologia de la societat de Suïssa. Amb un sentiment renovat d'unitat i força, els cantons de tots els nivells econòmics i confessions religioses s'uniren. L'assemblea nacional es dividí en dues cambres, el Consell Suís d'Estats (la cambra alta) i el Consell Nacional de Suïssa, (la cambra baixa). Així, tots els interessos de la confederació hi eren representats. Suïssa adoptà una constitució federal i l'ús de referèndums (necessaris per a qualsevol esmena a la constitució) el 1848. Aquesta constitució establia una autoritat central tot i permetre l'autonomia dels cantons en els afers locals. El 1850, el franc suís es convertí en l'única moneda del país. La constitució s'esmenà el 1874 per prendre a compte l'augment de la població i la Revolució Industrial. També establí el referèndum facultatiu per a aprovar les lleis a nivell federal, així com la responsabilitat federal de defensa, comerç i els afers legals. El 1891, la constitució es revisà per introduir-hi els elements de la democràcia directa, un sistema únic fins a l'actualitat. Les millores econòmiques, polítiques i socials han caracteritzat la història suïssa d'ençà el segle xix.

    Història recent  L'actual ciutat de Zúric

    Suïssa no fou envaïda en cap de les dues Guerres Mundials. El 1920 Suïssa s'uní a la Lliga de Nacions. Durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys planejaren la invasió de Suïssa, però el país mai no fou atacat. Suïssa pogué romandre independent per mitjà de la dissuasió militar i algunes concessions econòmiques a Alemanya; altres esdeveniments durant la guerra retardaren la invasió. La premsa suïssa criticà vigorosament el Tercer Reich. Suïssa fou una base important per a l'espionatge de les dues bandes del conflicte i medià la comunicació entre elles.

    Tot i així, el comerç fou aturat per ambdues bandes, els Aliats de la Segona Guerra Mundial i les potències de l'Eix. La cooperació econòmica i el crèdit al Tercer Reich variaren, dependent de la percepció d'una possible invasió, i la facilitat d'aconseguir nous socis comercials. Les concessions arribaren a un punt màxim després que una connexió ferroviària amb França fos danyada el 1942: Suïssa estava així completament envoltada per l'Eix. Durant la guerra, Suïssa rebé 300.000 refugiats, 104.000 dels quals eren tropes estrangeres i 60.000 escapaven de la persecució dels nazis; 27.000 eren jueus.[5]

    Les dones reberen el dret a votar en el primer cantó suís el 1959, i a nivell federal el 1971, i després de molta resistència, en l'últim cantó, Appenzell Inner-Rhoden el 1990. Elisabeth Copp es convertí en la primera dona del Consell Federal Suís, i la primera presidenta fou elegida el 1998. El 2002, Suïssa es convertí en membre ple de les Nacions Unides.[6] Suïssa és membre fundador de l'Associació Europea de Lliure Comerç, però no pas de la Unió Europea. El 2005, Suïssa s'uní al Tractat de Schengen.

    (en alemany) Schwabe & Co: Geschichte der Schweiz und der Schweizer , Schwabe & Co 1986/2004. ISBN 3-7965-2067-7 (en anglès) Wilhelm Oechsli, History of Switzerland, 1499-1914, p.14 Bozeman, Adda B. Regional Conflicts Around Geneva: An Inquiry Into the Origin, Nature, and Implications of the Neutralized Zone of Savoy and of the Customs-free Zones of Gex and Upper Savoy (en anglès). Stanford University Press, 1949, p. 110. ISBN 0804705127.  Journals of the House of Commons (en anglès). vol.71. Great Britain House of Commons, 1816, p. 734-735.  Halbrook, Stephen P. Target Switzerland: Swiss Armed Neutrality in World War II (en anglès). Da Capo Press, 2009, p. 212. ISBN 0786751185.  Calvert, Peter. Treaties and Alliances of the World (en anglès). John Harper Publishing, 2002, p. 23. ISBN 0953627896. 
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Suïssa ?

Booking.com
487.367 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 52 visites avui.